Guerrero: una hist¨°ria de lluita social, cacicats i pobresa

Els 43 estudiants de magisteri mexicans assassinats el 26 de setembre passat pertanyien a l'Escuela Normal Rural de Ayotzinapa, una petita comunitat muntanyenca de tot just un centenar d'habitants a Guerrero, al sud de M¨¨xic i un dels seus estats m¨¦s pobres. Per¨° no ¨¦s la primera vegada que la paraula retruny a tot el pa¨ªs. El guerriller mexic¨¤ Lucio Caba?as tamb¨¦ va sortir d'aquesta Escuela Normal Rural, de la d'Ayotzinapa. Caba?as va fundar el Partit dels Pobres, un grup armat que el 1974 va segrestar el senador ¡ªes va convertir en governador un any despr¨¦s¡ª Rub¨¦n Figueroa Figueroa. El succ¨¦s, de fa 40 anys, recorda que Guerrero arrossega una llarga hist¨°ria de pobresa, oblit, cacicats i viol¨¨ncia: un c¨°ctel que la massacre d'Iguala, ordenada pel mateix alcalde del municipi segons les investigacions, ha deixat a plena llum.

Almenys 14 dels 221 municipis de Guerrero ja han estat intervinguts per forces federals durant el mes que ha transcorregut des de la trag¨¨dia, per¨° la viol¨¨ncia ha pujat des de fa molt de temps. L'orografia sinuosa no fa f¨¤cil l'acc¨¦s als pobles. Mentre que una quarta part dels seus 3,4 milions d'habitants viuen a?Acapulco, que t¨¦ la tercera taxa m¨¦s alta d'homicidis del m¨®n, solament superada per San Pedro Sula i Caracas, d'acord amb xifres del Consell Ciudad¨¤ per a la Seguritat i la Pau. Dels altres pobles, no en parla. L'encreuament de les Sierra Madre amb les del Sud es tradueix en camins que semblen inexpugnables de lluny i en un terreny f¨¨rtil per a una xarxa de cacicats que acumula d¨¨cades.

Nom¨¦s cal seguir l'estela d'alguns dels seus governants per entendre l'abast d'aquesta xarxa de cacicats i el perqu¨¨. La pobresa que s'est¨¦n fins als altres 220 municipis de Guerrero obliga la majoria dels seus habitants (homes, dones i nens) a rec¨®rrer tot el pa¨ªs per treballar com a recol¡¤lectors en les collites de tom¨¤quet a Sinaloa, de pomes a Chihuahua o de xilis a Guanajuato i, juntament amb els seus sous ¨ªnfims, sobreviure gr¨¤cies a subsidis federals gestionats, en moltes ocasions, pels seus governants regionals.

El cas de Caba?as i Figueroa ¨¦s emblem¨¤tic. El seu enfrontament ¨¦s un dels episodis de la Guerra Bruta a M¨¨xic: el per¨ªode de repressi¨® pol¨ªtica i militar efectuat entre els anys seixanta i setanta que tenia com a objectiu dissoldre moviments opositors pol¨ªtics i armats contra el partit hegem¨°nic del pa¨ªs, el PRI.

El moviment de Caba?as va iniciar manifestacions, a l'inici pac¨ªfiques, per denunciar la pobresa de les poblacions i l'enfrontament, cada vegada m¨¦s gran, entre els camperols i els cacics regionals. ¡°Els cacics han estat gent que ho fan tot, hi posen autoritats, compren collites barates, maneguen l'economia com m¨¦s els plau. Els governs es recolzaven nom¨¦s en els cacics per promoure el vot, eren els l¨ªders qui ho feien tot; per¨° aix¨° va portar com a conseq¨¹¨¨ncia dificultats, perqu¨¨ l'altra gent vol cr¨¦ixer, vol estudiar, vol guarir-se, vol que la seva fam¨ªlia tiri endavant¡±, afirma Evaristo Casta?¨®n, camperol d'El Quemado, una comunitat d'Atoyac, situada a 100 quil¨°metres d'Acapulco, en una investigaci¨® de la Universitat George Washington.

Caba?as, que feia almenys 10 anys que participava?en les activitats guerrilleres, va ordenar el segrest de Figueroa (llavors senador i en campanya pol¨ªtica per la governatura de Guerrero) el 30 de maig del 1974. El succ¨¦s va sacsejar el pa¨ªs. Va ser alliberat en un operatiu militar el 8 de setembre d'aquell mateix any, per¨° l'ambaixada dels EUA va dubtar que no s'hagu¨¦s pagat un rescat, tal com ho havia exigit Caba?as, segons un telegrama del Departament d'Estat revelat per Wikileaks el 2011. Figueroa es va convertir en governador del seu estat l'abril del 1975. Llavors, Caba?as ja havia mort en un enfrontament amb l'Ex¨¨rcit mexic¨¤ el desembre d'un any abans.

Amb l'arribada de Vicente Fox, del conservador Partit Acci¨® Nacional (PA) el 2000, es va crear la Fiscalia Especial per a Moviments Socials i Pol¨ªtics del Passat el 2002, per aclarir les desaparicions, assassinats i repressions ocorregudes durant aquest per¨ªode.

La figura del cacic no ¨¦s exclusiva de Guerrero, per¨° ha arrelat aqu¨ª com en poques parts. Rub¨¦n Figueroa Figueroa s'enorgullia que l'anomenessin El Tigre de Huitzuco, i el seu fill, Rub¨¦n Figueroa Alcocer, va seguir els seus passos en la pol¨ªtica i tamb¨¦ va arribar a governador de l'estat fins que un altre esc¨¤ndol el va obligar a deixar el c¨¤rrec. Va ser la matan?a d'Aguas Blancas, ocorreguda el 1995. La policia va fer una?emboscada a un grup de camperols que es dirigien a una manifestaci¨® per exigir la llibertat d'un l¨ªder rural. Disset van morir i 21 van quedar ferits. La versi¨® inicial de Figueroa era que els agents ¡°havien estat atacats primer¡±. Un v¨ªdeo va demostrar tamb¨¦ que els fes ocorreguts havien estat una emboscada contra civils desarmats. El successor de Figueroa? ?ngel Aguirre Rivero, que m¨¦s tard decidiria insistir a tornar a ocupar el c¨¤rrec, ara a trav¨¦s de les urnes i a les files d'un altre partit, ara el PRD, el 2010. Va ocupar el lloc fins al dijous 23 d'octubre, obligat per la pressi¨® per una altra massacre: aquesta vegada la d'Ayotzinapa. El ministre d'Interior mexic¨¤ (secretari de Governaci¨®).

Els caps per lligar acaben amb el recentment nomenat governador inter¨ª de Guerrero: Salvador Rogelio Ortega. En el seu discurs d'investidura, Ortega va esmentar la seva mare, Rosaura Mart¨ªnez, tamb¨¦ professora. El periodista Roberto Ram¨ªrez Bravo recorda que, en els temps de la Guerra Bruta, Ortega va ser detingut per la policia i il¡¤legalment retingut. La seva mare rebria un reconeixement per 20 anys com a professora de mans del governador, Rub¨¦n Figueroa Figueroa, el mateix?Tigre de Huitzuco. Es va negar a rebre el diploma i ho va encarar de front. Ortega va sortir poc despr¨¦s.