Estructures d¡¯Estat

Ja fa un temps a Catalunya es parla de la necessitat de construir noves ¡°estructures d'Estat¡± si es present¨¦s el cas d'accedir a tenir-ne un de nou, ja que aquest car¨¤cter de novetat i de millora ¨¦s la major justificaci¨® de la independ¨¨ncia. Les reflexions que segueixen poden ser ¨²tils si aix¨° passa, per¨° seran igualment ¨²tils per al cas, no s¨¦ si possible o probable, d'haver de participar en la reconstrucci¨® de l'Estat espanyol actual. La majoria dels defectes que cal corregir s¨®n els mateixos en els dos casos. En cito alguns dels que em semblen m¨¦s evidents. No pretenc donar solucions, nom¨¦s detectar problemes.

1. La selecci¨® pol¨ªtica. El nostre sistema pol¨ªtic t¨¦ un model ineficient per escollir-ne els dirigents, i aix¨° condueix al fet que els ciutadans no se sentin representats per ells. Els veuen allunyats de les seves preocupacions i incomplidors de les seves promeses. Tant una cosa com l'altra ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia del sistema electoral i del funcionament dels partits. S'ha parlat molt de l'endog¨¤mia dels partits, dels criteris de selecci¨® dels candidats (fidelitat al grup versus compet¨¨ncia personal), de la incapacitat d'establir un vincle representat-representant (llistes tancades), de l'abs¨¨ncia de rendici¨® de comptes, de la dificultat d'entrar i de sortir de la pol¨ªtica¡­

?s incomprensible que despr¨¦s de gaireb¨¦ quaranta anys, no s'hagi revisat a fons la llei de partits espanyola ni s'hagi elaborat una llei electoral catalana. Aix¨° ¨¦s greu perqu¨¨ no crec que hi hagi ara com ara una alternativa a la democr¨¤cia representativa; aix¨° s¨ª, molt m¨¦s participativa i complementada amb altres elements d'intervenci¨®, per¨° sense poder prescindir de la intermediaci¨® que fan els partits. La desafecci¨® ciutadana cap als pol¨ªtics est¨¤ produint una aversi¨® lamentable de molts possibles pol¨ªtics competents cap a la pol¨ªtica. Aix¨° ¨¦s dolent. Cal reconstruir l'edifici, per¨° no enderrocar-lo, encara que de vegades siguin comprensibles els desitjos de fer-ho.

La diversitat i la pluralitat ¨¦s el signe m¨¦s clar del futur. Europa ¨¦s diversa, Espanya ¨¦s diversa i Catalunya ¨¦s diversa. I haurem de viure en aquests tres contextos

2. La neteja i el control. La falta de transpar¨¨ncia, la sensaci¨® d'impunitat i l'abs¨¨ncia de mecanismes independents de control han perm¨¨s decisions i actuacions irregulars, i en molts casos delictives. Tot i que no es pot generalitzar, ja que hi ha hagut i hi ha molts pol¨ªtics honestos, l'extensi¨® de la corrupci¨® i la seva transversalitat demostren que ¨¦s un problema del sistema. Els pactes entre partits i entitats financeres, grans empreses, mitjans de comunicaci¨®, i altres organitzacions no representatives han redu?t la neteja i la transpar¨¨ncia. Segurament hi ha tres reformes importants que cal fer: exigir la transpar¨¨ncia, augmentar la independ¨¨ncia i l'efic¨¤cia de la Just¨ªcia, i canviar el sistema de designaci¨® dels ¨°rgans de control per evitar que es converteixin en prolongaci¨® de l'Executiu o de les majories parlament¨¤ries, convertint la vigil¨¤ncia i el control en una pantomima.

3. La fiscalitat i la desigualtat. El sistema fiscal espanyol (i per tant el catal¨¤) ¨¦s dolent i ¨¦s injust. No recapta prou diners i no redistribueix la renda. La falta de recaptaci¨® degrada els serveis p¨²blics, i la falta de progressivitat augmenta la pobresa i la desigualtat. La classe mitjana que viu de la seva feina sost¨¦, gaireb¨¦ sola i amb dificultats, un Estat del benestar en crisi que no aconsegueix reduir (ni tan sols estabilitzar) la pobresa, mentre que les rendes m¨¦s altes no hi contribueixen com haurien de fer-ho. Aquesta situaci¨® no ¨¦s sostenible a mitj¨¤ termini. La desigualtat ens empobreix a tots, i la injust¨ªcia que suposa per a una gran part de la societat no ¨¦s suportable. Ni Espanya, ni una Catalunya independent, poden avan?ar cap al futur sense canviar-la, ja que la seva prolongaci¨® ens situaria en una molt mala perspectiva de creixement sostenible. La reforma fiscal ¨¦s urgent, i la prioritat en la lluita contra el frau, tamb¨¦.

4. Igualtat i uniformitat. La diversitat i la pluralitat ¨¦s el signe m¨¦s clar del futur. Europa ¨¦s diversa, Espanya ¨¦s diversa i Catalunya (que ha augmentat enormement la seva poblaci¨® en l'¨²ltim mig segle) ¨¦s diversa. I en aquests tres contextos haurem de viure, intentant acceptar i treure profit de la pluralitat. Per aix¨° ¨¦s necessari saber distingir el nivell de la unitat i el nivell de la difer¨¨ncia. Hi ha parts de la sobirania que nom¨¦s poden ser eficients si les exerceix Europa. N'hi ha d'altres que les poden conservar els estats que van n¨¦ixer fa dos segles. I n'hi ha d'altres que han d'estar en mans dels pobles, ja que responen a la seva identitat i a la seva voluntat.

Europa s'est¨¤ construint buscant la igualtat de drets entre els ciutadans, per¨° mai la uniformitat entre persones. Si Espanya sap fer el mateix, com s'ha proclamat algunes vegades aquests ¨²ltims anys, es pot establir una conviv¨¨ncia acceptable. Si es vol confondre igualtat amb uniformitat, ser¨¤ molt dif¨ªcil. Catalunya tamb¨¦ ha de pensar el mateix, mirant cap a la seva pluralitat interna, en construir estructures noves.

El nou Estat catal¨¤ per comen?ar a caminar, o el renovat Estat espanyol per continuar fent-ho, necessiten emprendre tasques de reforma profunda en aquests aspectes, i evidentment en d'altres. Si no ho fan, el cam¨ª no ser¨¤ cap al cim sin¨®, com ara, cap a la vall.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre