Trobades les tres rutes gen¨¨tiques de l¡¯autisme

Fa mig segle que les causes de l'autisme estan en discussi¨® i continuen sense estar clares, per¨° cada vegada resulta m¨¦s evident la transcend¨¨ncia dels factors gen¨¨tics. Dos macroestudis presentats a Nature confirmen ara els forts i complexos components gen¨¨tics de l'autisme, identifiquen m¨¦s de 100 gens implicats en el risc de desenvolupar-lo i revelen les tres grans rutes per les quals maniobra aquest embull de material hereditari. Dos d'aquests recorreguts ¨Cla formaci¨® de les sinapsis i el control dels gens cerebrals¡ª en certa manera es podien esperar, per¨° ning¨² no comptava amb la tercera: la cromatina, una arquitectura d'alt nivell que empaqueta o exposa grans ¨¤rees de la geografia gen¨°mica en resposta a l'entorn.

Els resultats tenen implicacions immediates per al diagn¨°stic gen¨¨tic de l'autisme, que ara es conforma amb un modest 20% de capacitat predictiva i podr¨¤ multiplicar-se en pocs anys, encara que segurament a costa d'introduir les t¨¨cniques modernes de la gen¨°mica ¨Cla seq¨¹enciaci¨® d'exomes, o la part de l'ADN que significa prote?nes¡ª a l'abast dels serveis de psiquiatria hospitalaris. Per¨° a m¨¦s, aquestes dades donaran feina durant molt de temps als neurocient¨ªfics, que hauran d'aclarir com aquests gens afecten el cervell, i als farmac¨°legs, que podran dirigir els seus dards qu¨ªmics contra tota una nova bateria de dianes.

L'autisme, que apareix m¨¦s o menys en un de cada 100 nens, ¨¦s un trastorn de desenvolupament que afecta la capacitat social, de comunicaci¨® i de llenguatge, i sol resultar evident abans dels tres anys d'edat. L'autisme ¡°cl¨¤ssic¡±, la s¨ªndrome d'Asperger i el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS, per les seves sigles angleses) s¨®n tres quadres relacionats que solen agrupar-se sota el paraigua de trastorns de l'espectre autista. Els macroestudis abasten aquest espectre en general, i no nom¨¦s l'autisme cl¨¤ssic.

Els resultats tenen implicacions immediates per al diagn¨°stic gen¨¨tic de l'autisme

Les mutacions heretades i de novo ¨Cocorregudes en els ¨°vuls o l'esperma dels pares, i que, per tant, donen lloc a casos sense precedents familiars¡ª s¨®n el principal factor de risc per desenvolupar autisme; si se sumen tots dos tipus de mutacions, els dos nous estudis identifiquen m¨¦s de 100 gens de risc. S¨®n de llarg els estudis m¨¦s importants sobre gen¨¨tica de l'autisme desenvolupats fins avui.

El primer implica 37 institucions cient¨ªfiques internacionals, incloses dues espanyoles, ha estat coordinat pel neurocient¨ªfic i genetista Joseph Buxbaum, de l'hospital Mount Sinai de Nova York, i analitza el genoma de 3.871 autistes i 9.937 controls emparentats. El segon ha estat coordinat per Michel Wigler, del laboratori Cold Spring Harbor, tamb¨¦ a Nova York, i examina el genoma de 2.500 fam¨ªlies amb un fill autista, amb un particular focus en les mutacions de novo, que poden superar el 20% de totes les mutacions de risc segons la seva an¨¤lisi.

Aquestes mutacions de novo s¨®n part de la ra¨® que la influ¨¨ncia gen¨¨tica en l'autisme s'infravalora en els primers estudis: malgrat tenir una causa gen¨¨tica, aquests casos no presentaven relacions familiars ¨°bvies. ¡°Per¨° les mutacions de novo no s¨®n cap peculiaritat de l'autisme¡±, explica ?ngel Carracedo, de la Universitat de Santiago de Compostel¡¤la i coautor del primer treball. ¡°Els nostres ¨°vuls i espermatozoides muten, ¨¦s part del mecanisme de generaci¨® de la diversitat humana¡±. L'altra autora espanyola ¨¦s Mara Parellada, de la Universitat Complutense.

Bauxbaum, l¨ªder d'aquest mateix estudi, creu que el consorci no nom¨¦s ha aportat la fotografia te¨°rica m¨¦s completa de com nombrosos canvis gen¨¨tics es combinen per afectar el cervell dels nens amb autisme, ¡°sin¨® tamb¨¦ sobre les bases del que converteix els humans en ¨¦ssers socials¡±. En bona l¨°gica, aquests mateixos gens han de formar, quan funcionen correctament, la base l¨°gica de les estructures socials del cervell.

Aquests estudis mostren com nombrosos canvis gen¨¨tics es combinen per afectar el cervell

¡°Tots aquests descobriments gen¨¨tics¡±, prossegueix Bauxbaum, ¡°han de traslladar-se ara a estudis moleculars, cel¡¤lulars i animals per aconseguir futurs beneficis per als afectats i les seves fam¨ªlies; un estudi com aquest crea una ind¨²stria per a molts anys, amb laboratoris que buscaran els efectes fisiol¨°gics dels canvis gen¨¨tics que hem trobat i f¨¤rmacs per contrarestar-ne els seus efectes¡±.

¡°La gen¨¨tica que subjau en l'autisme ¨¦s altament complexa¡±, afegeix el segon coordinador de l'estudi, Mark Daly, de l'Institut Broad (MIT i Harvard, i un dels nodes del projecte genoma p¨²blic), ¡°i nom¨¦s tenint acc¨¦s a grans mostres ¨¦s possible tra?ar les mutacions implicades i entendre els mecanismes implicats¡±.

La gen¨¨tica de l'autisme s'obre cam¨ª entre la complexitat del cervell hum¨¤.