Barroso culpa les capitals dels errors en la crisi de l¡¯euro

Deu anys despr¨¦s, Jos¨¦ Manuel Dur?o Barroso se'n va. Ha mantingut unit el club europeu enmig de la crisi m¨¦s greu de la seva hist¨°ria. I ha ampliat l'eurozona i la UE gaireb¨¦ fins als l¨ªmits geogr¨¤fics d'Europa. Ha refor?at el mercat ¨²nic, ha aconseguit aven?os en la lluita contra el canvi clim¨¤tic i va tirar endavant el Tractat de Lisboa (encara que potser t¨¦ m¨¦s detractors que suports per aix¨° ¨²ltim). Per¨° el seu mandat queda marcat amb foc per la crisi i deixa m¨¦s ombres que llums, amb una gesti¨® econ¨°mica de la zona euro que economistes com Paul de Grauwe o Martin Wolf i soci¨°legs com Jos¨¦ Mar¨ªa Maravall o Ignacio S¨¢nchez Cuenca qualifiquen si fa no fa de desastrosa. Barroso s'ha acomiadat a la sala de premsa de la Comissi¨® Europea amb un indici d'autocr¨ªtica per la lentitud en la presa de decisions, per l'eurodesencant creixent dels europeus i per l'auge dels populismes. Per¨° sobretot ha llan?at una cr¨ªtica desaforada als Governs dels socis: ¡°La UE ¨¦s avui m¨¦s forta i est¨¤ m¨¦s ben preparada per a la propera crisi malgrat els titubejos d'algunes capitals¡±.

Barroso ha ajustat comptes sense donar noms, per¨° amb prou refer¨¨ncies perqu¨¨ tothom s¨¤piga contra qui van dirigides les fletxes. A la pregunta sobre si l'ampliaci¨® a l'est va ser un error: ¡°Aquest ¨¦s un dels grans ¨¨xits de l'Europa contempor¨¤nia. Bulg¨¤ria i Romania mai han estat l'exemple. El nomenament [del polon¨¨s] Donald Tusk ¨¦s una demostraci¨® que ja no val aquesta distinci¨® entre pa?sos antics i nous. Per¨° hi ha pa?sos antics que han dificultat molt m¨¦s la tasca que els nous¡±. En dues paraules: Regne Unit. Barroso va fer la setmana?passada l'¨²ltim viatge oficial a Londres, i all¨¤ va criticar durament les fantasies euroesc¨¨ptiques que fomenten o permeten alguns pol¨ªtics brit¨¤nics com el primer ministre David Cameron.

No va ser l'¨²nica garrotada. Barroso va recon¨¨ixer els problemes econ¨°mics que persisteixen, amb m¨¦s de 25 milions d'aturats a la Uni¨® i una recuperaci¨® molt m¨¦s lenta que les d'altres grans blocs econ¨°mics, que fins i tot pot acabar en una nova recaiguda: en una tercera recessi¨®. Va assegurar que la crisi ¨¦s ¡°la prova mes clara de l'extraordin¨¤ria resist¨¨ncia i capacitat d'adaptaci¨® de la UE¡±. Aquest ¨¦s, sens dubte, el seu gran ¨¨xit. Tot i que tamb¨¦ llavors va tenir greus difer¨¨ncies amb els pa?sos membres: ¡°Durant aquests anys molts actors van tenir una posici¨® m¨¦s o menys ambigua sobre la possibilitat d'una sortida de l'euro de Gr¨¨cia. La Comissi¨® sempre hi va estar en contra. Estic conven?ut que aix¨° hauria estat un desastre. Els analistes que van apostar per una implosi¨®, per una desintegraci¨® de l'euro, es van equivocar. Alguns caps d'Estat preguntaven si no hauria estat millor expulsar Gr¨¨cia o una divisi¨® de l'eurozona. Aquesta Comissi¨® sempre va apostar pel contrari, per la m¨¤xima estabilitat entre els membres de l'euro¡±. El principal destinatari d'aquesta cr¨ªtica ¨¦s Alemanya, que durant uns mesos va flirtejar amb la idea de deixar caure Gr¨¨cia.

Emergeix una mena de consens entre els economistes que consisteix en el fet que l'ajust patrocinat per la Comissi¨® va ser massa dur, en massa pa?sos alhora. I que va durar massa, i fins i tot ara l'aplicaci¨® de les regles ha estat massa estricta i t¨¦ la zona euro a les portes d'un altre esglai. Barroso s'ha cenyit avui ¡°a les normes i als procediments¡±, encara que la seva Comissi¨® ha acabat indultant Fran?a i It¨¤lia per projectes pressupostaris que molt probablement no compleixen les metes fiscals compromeses. Les decisions les prendr¨¤ la propera Comissi¨®, amb el socialcristi¨¤ luxemburgu¨¨s Jean-Claude Juncker al capdavant. Per¨° Barroso ja ha deixat clar que el seu pla passa per seguir aplicant les regles amb flexibilitat on sigui necessari, i ha fet un toc d'atenci¨® a Alemanya per no invertir prou i acumular super¨¤vits comercials excessius que dificulten la gesti¨® de l'eurozona.

Barroso no t¨¦ clar el seu futur. ¡°Em mereixo una pausa¡±, ha dit. Durant un temps va flirtejar amb la idea de ser secretari general de les Nacions Unides. ¡°Aquesta opci¨® no ¨¦s realista¡±, va confessar a aquest diari fa uns dies. ¡°No tinc ambicions pol¨ªtiques en aquest moment. No he pres una decisi¨® final, per¨° com a m¨ªnim durant un temps he acceptat impartir cursos i confer¨¨ncies a diverses universitats ¨Centre les quals n'hi ha d'espanyoles¨C i no entra als meus plans a curt termini tornar a tenir un c¨¤rrec pol¨ªtic¡±, ha explicat visiblement emocionat a la sala de premsa de la Comissi¨®, a Brussel¡¤les.

Barroso va arribar al c¨¤rrec unint a la seva condici¨® de liberal en el terreny econ¨°mic la d'amfitri¨® del Trio de les A?ores que va precedir la Guerra de l'Iraq i signatari de la carta ¡°United We Stand¡±, en la qual vuit caps d'Estat i de Govern de la UE ¨Centre els quals hi havia Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar¨C es posicionaven a favor de George W. Bush i contra Jacques Chirac i Gerhard Schr?eder en la pol¨¨mica sobre si enderrocar Sadam Hussein. Des de posicions liberals i de desregulaci¨®, i mostrant-se reticent a engegar pol¨ªtiques contra el canvi clim¨¤tic, en la seva segona legislatura va fer un gir: una vegada detonada la crisi va tornar a activar la regulaci¨® financera, i despr¨¦s de l'informe Stern sobre el canvi clim¨¤tic va defensar la necessitat d'impulsar pol¨ªtiques mediambientals.

En plena crisi, se li atribueix certa falta de lideratge, amb els seus cr¨ªtics denunciant que la Comissi¨® es va convertir en una esp¨¨cie de secretariat del Consell. Ell i els seus col¡¤laboradors tanquen files sobre aquest tema: nom¨¦s els Governs tenien els milers de milions necessaris per mostrar solidaritat amb Gr¨¨cia, Portugal, Irlanda, Espanya i companyia, per la qual cosa resulta l¨°gic, segons Barroso, que tinguessin m¨¦s pes espec¨ªfic en les decisions. Per al tribunal d'¨²ltima inst¨¤ncia que ¨¦s la hist¨°ria, Barroso deixa el club unit, per¨° tamb¨¦ 25 milions d'aturats, el populisme a l'al?a, la recuperaci¨® econ¨°mica sense apar¨¨ixer de deb¨° en el vuit¨¨ any de la crisi, certa sensaci¨® d'incapacitat per resoldre els problemes si no ¨¦s al caire de l'abisme, un biaix molt marcat per l'austeritat i les reformes, l'euroescepticisme en m¨¤xims i, com a colof¨®, un canvi en la configuraci¨® pol¨ªtica d'Europa, amb Alemanya manant, disposant i governant com mai a la hist¨°ria de la UE.