Erdogan obre les portes del seu nou i enorme palau a Ankara

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va estrenar dimecres, coincidint amb el dia de la Rep¨²blica turca, el nou palau presidencial a Ankara, un enorme complex embolicat en una pol¨¨mica legal i criticat per l'oposici¨®. Encara que un accident en una mina de carb¨® al sud del pa¨ªs, on 18 miners van quedar atrapats,?va obligar a cancel¡¤lar l'acte oficial a la seva nova resid¨¨ncia, al mat¨ª Erdogan ja va rebre alguns visitants al palau, des d'on va declarar a la televisi¨®: ¡°No hauria estat apropiat celebrar la recepci¨® [oficial] en un moment aix¨ª¡±. L'accident miner ha portat a la mem¨°ria dels ciutadans la pitjor trag¨¨dia d'aquest tipus a Turquia, quan el maig passat van morir 301 miners a Soma.

La recepci¨® oficial al nou recinte estava prevista com una simb¨°lica ruptura amb la tradici¨®, ja que des de la fundaci¨® de la rep¨²blica, el 1923, s'havia celebrat al Palau de Cankaya, fins avui seu de la presid¨¨ncia i que originalment va pert¨¤nyer a Mustaf¨¤ Kemal, Atat¨¹rk, el fundador de la Turquia moderna.

Al principi, el nou edifici havia de servir de resid¨¨ncia i oficina al c¨¤rrec de primer ministre. Per¨° despr¨¦s de guanyar les eleccions presidencials a l'agost, Erdogan va decidir que seria ell com a cap d'Estat qui l'ocuparia, aparentment en concordan?a amb la idea d'una "nova Turquia"?en la qual ha insistit des de la seva arribada a la presid¨¨ncia. Considerada fins ara una figura cerimonial, ja abans dels comicis Erdogan havia deixat clar que ell seria un president actiu i intervencionista, i el seu partit voldria canviar la Constituci¨® per atorgar poders executius a la prefectura de l'Estat.

La construcci¨® del nou palau s'ha dut a terme malgrat diverses ordres judicials en contra, a causa que presumptament aquests terrenys no eren edificables. ¡°Que l'enderroquin si tenen prou poder per a aix¨° (¡­). No seran capa?os d'aturar-ho. Jo l'inaugurar¨¦ i jo l'ocupar¨¦¡±, va declarar a la premsa el llavors primer ministre Erdogan el mar? d'aquest any, abans de les eleccions presidencials i despr¨¦s que un tribunal orden¨¦s parar l'obra.

Edificat en una zona boscosa que va pert¨¤nyer a Atat¨¹rk i que ell mateix va donar a l'Estat el 1937, la finca ocupa 200.000 metres quadrats, dels quals se n'han edificat 40.000, i el seu cost, que no s'ha fet p¨²blic, s'ha estimat en uns 275 milions d'euros, segons diverses informacions de la premsa local. Conegut popularment com a?Ak Saray, palau blanc en turc i que juga amb les sigles del partit d'Erdogan, AK Parti, el complex disposa de 1.000 habitacions i grans mesures de seguretat, que inclouen b¨²nquers, t¨²nels per protegir-se d'atacs qu¨ªmics, defenses contra ciberatacs?i una ¡°sala de guerra¡± subterr¨¤nia. A m¨¦s, una de les seves oficines est¨¤ inspirada pel Despatx Oval de la Casa Blanca a Washington, segons la premsa local, que a m¨¦s no tindria cap element el¨¨ctric per protegir-la aix¨ª de l'espionatge.

Quant al seu aspecte, s'ha dit que la seva arquitectura ¨¦s una actualitzaci¨® de l'estil sely¨²cida, en refer¨¨ncia a un poble precursor dels turcs que va derrotar l'imperi bizant¨ª el 1071 i va establir un extens imperi des d'Anat¨°lia fins a m¨¦s enll¨¤ de P¨¨rsia i ?sia central.

L'oposici¨® turca ha criticat el trasllat de la resid¨¨ncia i l'oficina presidencials des de Cankaya al nou palau, que consideren excessiu i una mostra m¨¦s del "creixent autoritarisme" de l'actual president turc.?¡°Erdogan vol equiparar-se amb Atat¨¹rk. Vol dir: ¡®Al principi hi havia Ata¨¹rk en la construcci¨® de la rep¨²blica i ara hi s¨®c jo¡±, es va queixar Ozcan Yeniceri, diputat de l'opositor Partit del Moviment Nacionalista, quan Erdogan va anunciar que el nou palau seria per a ell i no per al primer ministre.

"Cal posar fi a aquestes ximpleries. Molts pol¨ªtics tenen ambici¨® de poder i res no justifica que la d'Erdogan sigui excessiva", respon a EL PA?S Akin Ozcer, exdiplom¨¤tic turc i escriptor. "Si jo fos president de la rep¨²blica, i [com Erdogan] decidit a eliminar la tutela burocr¨¤tica, no viuria al palau [de Cankaya] on va morir el president Ozal en condicions com a m¨ªnim sospitoses", elabora Ozcer, en refer¨¨ncia a la mort el 1993 de Turgut Ozal, de qui s'ha dit que podria haver estat enverinat i que les seves pol¨ªtiques l'havien enemistat amb elements nacionalistes i militars de l'Estat.