M¨¦s que l¡¯amic su?cida de Picasso

El tret que el jove de 20 anys Carles Casagemas (Barcelona, 1880) es va disparar al cap en un restaurant de Par¨ªs el 1901, despr¨¦s d'errar el tret dirigit a Germaine Gargallo, la dona de la qual estava bojament enamorat, va posar fi no nom¨¦s a la seva vida, sin¨® tamb¨¦ a la seva prometedora carrera com a pintor. En l'oblit des de llavors tan sols era recordat per ser un dels grans amics de joventut de Pablo Picasso, amb el qual va compartir estudi a Barcelona i amb el qual va viatjar per primera vegada a Par¨ªs. Tamb¨¦, despr¨¦s de la seva mort, se li atribueix ser causa de la pintura m¨¦s trista del genial malagueny, l'¨¨poca blava, que va comen?ar amb pintures sobre la mort de Casagemas i va concloure amb La Vida, l'obra mestra del per¨ªode, en la qual el protagonista no ¨¦s cap altre que Casagemas abra?ant el seu amor no correspost, Germaine. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) reivindica l'obra d'aquest pintor amb l'exposici¨® Carles Casagemas. L'artista sota el mite, en qu¨¨ es presenta l'artista m¨¦s enll¨¤ del personatge i del seu fat¨ªdic su?cidi.

Fam¨®s per la seva vida boh¨¨mia, les seves borratxeres i les seves cont¨ªnues batusses, Casagemas ha acabat amb l'etiqueta d'artista male?t. No obstant aix¨°, per al comissari de l'exposici¨® Eduard Vall¨¨s, es tracta d'un ¡°artista modern¡± i plenament integrat amb els corrents del moment i relacionat amb artistes com Isidre Nonell o Joaquim Mir, dels quals tamb¨¦ va ser bon amic.

L'exposici¨® reuneix per primera vegada 38 obres (7 olis i 31 dibuixos) de les 45 que Vall¨¨s, despr¨¦s d'anys d'investigaci¨®, ha determinat que el pintor va realitzar ¡ªencara que reconeix que n'hi ha 25 o 30 m¨¦s de dubtoses o falses¡ª. Tretze d'elles s¨®n in¨¨dites, segons Vall¨¨s ¡°perqu¨¨ no s'havien exposat abans¡±. Entre elles, Marina, la primera obra coneguda de Casagemas, pintada entre 1896 i 1897 i que conserven els seus descendents; dues de les cinc que va guardar tota la seva vida Picasso i que han cedit els seus hereus: El mercado ¡ªuna de les obres m¨¦s importants de Casagemas que el col¡¤loca de ple dret a la Colla del Safr¨¤¡ª i La calle (Montmartre). Tamb¨¦ es poden veure les dues obres que conserva el MNAC: Casa de citas, comprat el 2007 i el dibuix Pompeu Gener como conde-duque de Olivares, una altra in¨¨dita localitzada recentment per¨° que pertany al museu des del 1920. L'obra Paisaje con gran ¨¢rbol, del Museu Picasso de Barcelona, tamb¨¦ es mostra per primera vegada. Des que va ingressar al museu el 1970, juntament amb altres 920 obres que va donar el mateix Picasso, es considerava com d'autor desconegut.

Per primera vegada es veuen 2 de les 5 obres que el malagueny va conservar sempre

No obstant aix¨°, la majoria d'obres reunides al MNAC provenen de col¡¤leccionistes privats, com les dues que han cedit els descendents de Picasso, les cinc que conserva l'antiquari Artur Ramon ¡ªque el 1979 va impulsar l'¨²ltima exposici¨® sobre l'artista en la qual es van reunir 13 obres¡ª, entre ells el magn¨ªfic, ¨²nic i min¨²scul autoretrat de Casagemas que es coneix en el que es va representar amb faccions gaireb¨¦ de rosegador; les set que provenen de la col¡¤lecci¨® privada Felip Massot; les quatre obres propietat de la Fundaci¨® G¨°dia, m¨¦s una altra de la col¡¤lecci¨® del Conventet i nou m¨¦s que han cedit col¡¤leccionistes particulars sense identificar. ¡°Moltes de les obres s'han conservat gr¨¤cies als seus amics i cr¨ªtics que el van valorar en el seu moment, com Vidal Ventosa, els germans Junyer Vidal, Rusi?ol o Josep Maria de Sucre, a m¨¦s de Picasso¡±, explica Vall¨¨s.

Malgrat que el comissari i el MNAC han volgut prescindir de Picasso i les seves obres ¡ªtan sols s'exposen tres petits dibuixos del malagueny al final del recorregut en les quals pinta el seu amic su?cida¡ª, ¡°perqu¨¨ el monstre no se'l mengi¡±, segons paraules de Pepe Serra, director del MNAC; el genial pintor est¨¤ molt present en tot el recorregut. Fins i tot en una de les cinc obres que existeixen documentades que Casagemas va realitzar de Germaine (Germaine de noche), que per primera vegada es poden veure juntes, apareixen les signatures de tots dos. Per a Vall¨¨s no hi ha dubte que es tracta d'una obra nom¨¦s del jove pintor, ¡°per¨° que en un moment donat es va afegir la signatura de Picasso per donar-li m¨¦s valor¡±. Es poden veure tamb¨¦ molts paral¡¤lels en obres com Pareja o Casa de citas, similar en forma, composici¨® i color amb El div¨¢n de P?casso, i que arriba fins i tot a semblar que es tracta del mateix prost¨ªbul.

Va anar a Madrid a veure Picasso abans de treure's la vida a Par¨ªs¡±, diu Vall¨¨s

Tamb¨¦ planeja el su?cidi des del principi de l'exposici¨®, malgrat que el comissari intenti evitar-ho. El motiu que sempre s'ha explicat per a un final tan tr¨¤gic era el mal d'amors que sentia per Germaine, una dona d'una vida sexual de gran llibertat ¡ªva ser amant de Picasso i va acabar casant-se amb el tamb¨¦ pintor Ramon Pichot¡ª que no la va correspondre. Casagemas la va con¨¨ixer el 1900 en el seu primer viatge a Par¨ªs. A finals d'any els dos artistes van viatjar a M¨¤laga per passar el cap d'any. Al comen?ament del 1901, despr¨¦s d'una forta discussi¨® per motius pol¨ªtics amb amics malaguenys de Picasso ¡ªVall¨¨s no s'atreveix a assegurar que Casagemas s'identificava amb l'ideari independentista¡ª Picasso va viatjar a Madrid, sol, per engegar un projecte inicialment com¨²: la revista Arte Joven.

Sempre s'assegura que Casagemas va viatjar directament a Par¨ªs on es va su?cidar, per¨° Vall¨¨s aporta una nova dada: les cr¨°niques period¨ªstiques que relaten el succ¨¦s esmenten que Casagemas procedia de Madrid, i a la seva jaqueta hi van apar¨¨ixer set cartes, diverses de destinades als seus amics madrilenys. Per al comissari, el jove pintor va passar abans per la capital espanyola per fer les paus i reprendre la seva relaci¨® amb Picasso, per¨° no ho va aconseguir. Del que no hi ha dubte ¨¦s que a Picasso, que no va voler parlar del tema mai, el va marcar per sempre la mort del seu amic.