¡°L'omnipres¨¨ncia de la ignor¨¤ncia es ven com un assoliment de la llibertat¡±

Krystian Lupa (Jastrzebie Zdroj, Sil¨¨sia, 1943) ¨¦s no nom¨¦s un dels grans noms del teatre internacional, sin¨® una de les ments m¨¦s l¨²cides de la cultura europea contempor¨¤nia. El director polon¨¨s, els sensacionals i maratonians muntatges del qual s¨®n molt sovint adaptacions d'obres de novel¡¤listes ¡ªque prefereix als dramaturgs¡ª, ha mostrat al llarg de la seva carrera una predisposici¨® especial per Thomas Bernhard. En una de les grans novel¡¤les de l'escriptor austr¨ªac, Tala, en la qual s'especeja el m¨®n art¨ªstic, es basa precisament el seu nou espectacle del mateix t¨ªtol que s'ofereix avui i dem¨¤ a El Canal (Salt), en el marc del festival Temporada Alta de Girona.

Per qu¨¨ el retorn a Bernhard? ¡°Despr¨¦s d'una pausa d'uns anys he tornat a llegir les seves obres i m'he trobat que eren llibres diferents¡±, explica. ¡°He rellegit Tala ¡ªque vaig llegir en alemany fa anys¡ª, perqu¨¨ s'acaba de traduir al polon¨¨s i ha entrat, doncs, en la literatura polonesa. M'he adonat que ¨¦s un text incre?blement actual. Hi ha moltes similituds amb el m¨®n de la cultura polonesa i la seva relaci¨® amb les autoritats pol¨ªtiques. El mateix engany de molts artistes, la mateixa tra?ci¨® als valors principals de l'artista que s¨®n sobretot lluitar per la seva visi¨® del m¨®n¡±.

Lupa recalca que Bernhard ent¨¦n aquesta tra?ci¨® com ¡°abandonar el proc¨¦s de maduraci¨®, escapar del comprom¨ªs de l'artista d'imposar al m¨®n la seva visi¨® i interessos propis¡±. L'artista ¡°ha de voler com el seu primer objectiu canviar el m¨®n, l'hi exigeix un poder major que el poder pol¨ªtic que ¨¦s el poder de la creaci¨®¡±. Per a Lupa, ¡°l'obra art¨ªstica forma un contrap¨¨s del m¨®n pol¨ªtic en la lluita per les ¨¤nimes humanes¡±.

El director teatral assenyala les semblances entre ?ustria i Pol¨°nia

No obstant aix¨°, afegeix, l'artista moltes vegades s'oblida del seu poder i del seu no-conformisme essencial i canvia, ¡°per¨° aix¨° no passa de manera impune, es reflecteix en el seu art; l'artista ho sap, sap que est¨¤ fent un art que no ¨¦s m¨¦s que aparen?a, un producte a la venda. Curiosament, ni artistes ni pol¨ªtics semblen percebre aquesta relaci¨® perillosa de quan l'art es prostitueix amb la pol¨ªtica¡±.

De tot aix¨° tracta ni m¨¦s ni menys Tala, en la qual el narrador, la veu original, Bernhard, descriu de manera devastadora un sopar d'artistes a Viena, a casa d'un matrimoni de mecenes, amb els que eren el seu grup vint anys enrere ¡ªincl¨°s un fam¨®s actor del Burgtheater convertit en buf¨®¡ª i en els quals critica l'esnobisme, la vanitat, la venda a l'¨¨xit i els diners i la subordinaci¨® als poders p¨²blics. L'excusa de la reuni¨® ¨¦s recordar una vella amiga morta, una ballarina que s'ha su?cidat. Sobre la relaci¨® d'aquest m¨®n art¨ªstic austr¨ªac i el polon¨¨s, Lupa apunta que Tala ¡°pertany a una realitat molt concreta, parla de persones reals, amb noms propis. Jo m'adonava que si feia un espectacle sobre Viena, sobre la gent que no coneixem a Pol¨°nia no aconseguiria traslladar el fenomen del llibre de Bernhard, per tant hem fet una transfer¨¨ncia projectant les mateixes coses en l'¨¤mbit de Pol¨°nia¡±. No era, diu, la seva intenci¨® ¡°construir un text ple d'al¡¤lusions, sin¨® m¨¦s aviat traslladar alguns arquetips¡± a l'¨¤mbit polon¨¨s.

Lupa explica que Tala ¨¦s molt oportuna al seu pa¨ªs, on, denuncia, ¡°cada vegada s¨®n m¨¦s forts el corrent nacionalista i les formes patri¨°tiques, moltes vegades al l¨ªmit del feixisme¡±. Creu Lupa que la societat polonesa ¨¦s similar a la societat austr¨ªaca contra la qual va arremetre Bernhard? ¡°S¨®c molt cr¨ªtic amb la situaci¨® de la cultura a Pol¨°nia. Veig moltes similituds entre ?ustria i Pol¨°nia. Quan va tenir lloc al meu pa¨ªs el tan esperat canvi i van apar¨¨ixer els nous governants, ja Kantor va advertir que estava espantat davant els seus discursos que no concedien import¨¤ncia a l'art. Avui dia la relaci¨® de les autoritats pol¨ªtiques amb la cultura ¨¦s molt dolenta. Falta el discurs de la gent de la cultura, a la qual menyspreen¡±.

¡°?s molt perill¨®s quan l'art es prostitueix amb la pol¨ªtica¡±

El director assenyala que Bernhard parla ¡°dels mateixos espais o salons art¨ªstics de trobada de la gent de cultura al servei d'accions d'¨ªndole pol¨ªtica¡±, d'un m¨®n pol¨ªtic ¡°cada vegada m¨¦s mediocre i est¨²pid, i no entenc com els artistes en massa toleren aquesta estupidesa¡±.

Hi ha un element, li assenyalo, que comparteixen tradicionalment les societats austr¨ªaca i polonesa que ¨¦s l'antisemitisme. ¡°Aix¨° ¨¦s molt important a Tala. Quan vam muntar Extinci¨®, de Bernhard, el 2001, va coincidir amb la revelaci¨® de la massacre de Jedwabne, que va ser un xoc, perqu¨¨ despullava l'antisemitisme polon¨¨s. Aix¨° apareix tamb¨¦ aqu¨ª. L'antisemitisme ¨¦s nom¨¦s un dels tipus de primitivisme nacionalista que apareix sempre quan la cultura es fa m¨¦s prim¨¤ria¡±.

Sorpr¨¨n en la Pol¨°nia actual que molts joves desconeixen els noms de Grotowski o Kantor. ¡°La causa d'aquesta ignor¨¤ncia est¨¤ en l'acc¨¦s tan f¨¤cil a tanta informaci¨® que sembla haver tornat innecessari el treball en profunditat i individual. Hem arribat a un punt en qu¨¨ l'omnipres¨¨ncia de la ignor¨¤ncia es ven com un assoliment de la llibertat. Aix¨° m'espanta¡±.

Se sent Lupa el Bernhard de Pol¨°nia? ¡°De fet em sento molt solitari, m¨¦s que fa deu anys, per¨° potser ¨¦s l'edat. No obstant aix¨°, a difer¨¨ncia de Bernhard no s¨®c un pessimista fatalista, crec profundament en la for?a transformadora de la cultura¡±.