Panderetes i castanyoles

"El catalanisme ens ha decebut moltes vegades. L'espanyolisme, en canvi, no ens falla mai". La frase no ¨¦s meva, sin¨® d'algun an¨°nim nacionalista catal¨¤ carregat d'experi¨¨ncia i d'ironia. Per¨° la seva exactitud s'est¨¤ veient verificada aquests dies per la decisi¨® del Govern espanyol d'impugnar tamb¨¦ la consulta alternativa convocada pel 9 de novembre a Catalunya.

Durant un parell de setmanes va semblar que no, que una vegada suspesa pel Constitucional la consulta formal promoguda des de la Generalitat, Rajoy, el seu equip i els seus corifeus deixarien que el nou 9-N es cogu¨¦s en la seva pr¨°pia salsa. ?s a dir que, desdenyosos i impassibles, es limitarien a subratllar les nombroses debilitats de l'anomenat ¡°proc¨¦s de participaci¨® ciutadana¡± (en mat¨¨ria de cens, de taules electorals i interventors, de participaci¨®, de control sobre l'escrutini, etc¨¨tera), amb la ferma convicci¨® que aquest 9-N succedani periria v¨ªctima de la falta de credibilitat i del magre poder de convocat¨°ria. De tota manera, convindreu amb mi que tenia gr¨¤cia sentir la senyora S¨¢enz de Santamar¨ªa denunciant l'abs¨¨ncia de garanties del segon 9-N, quan la convocat¨°ria inicial s¨ª que les tenia, i van ser ella i el seu Govern els que la van bloquejar.

Dimarts passat el responsable d'Acci¨® Pol¨ªtica del PSOE, del nou PSOE de Pedro S¨¢nchez, l'exlehendakari Patxi L¨®pez, condemnava sense embuts el proc¨¦s participatiu del 9-N

Tot i aix¨ª, alguns hem dubtat sempre que aquest PP amb majoria absoluta i tant plom d'esc¨¤ndols a les ales fos capa? d'una conducta tan flegm¨¤tica, tan subtil, tan poc espanyola. De fet, despr¨¦s de l'aparent perplexitat de la Moncloa, dies enrere ja se sentia piafar els cavalls de la ¡°brigada Aranzadi¡± (agafo prestada la feli? met¨¤fora a Enric Juliana), i els seus genets ¡ªl'Advocacia de l'Estat en ple¡ª afilar els sabres. Aquesta setmana, els sorayos ¡ªencarregats pel que sembla per Rajoy de la gesti¨® pol¨ªtica de la crisi catalana¡ª han sortit a la c¨¤rrega, amb la qual cosa deixen en evid¨¨ncia ¡ªm¨¦s ben dit, en rid¨ªcul¡ª tota la tropeta de constitucionalistes i altres jurisconsults, historiadors, polit¨°legs i altres cient¨ªfics socials que tant s'havien esfor?at ¨²ltimament a minimitzar, menysprear i caricaturitzar la mobilitzaci¨® prevista per al 9-N, titllant-la de par¨°dia, farsa, espantall, simulacre, etc¨¨tera.

Perqu¨¨, vejam: si la convocat¨°ria anunciada per Artur Mas el passat 14 d'octubre era ¡°de xaranga i pandereta¡±, llavors com cal qualificar el Govern que mobilitza tot l'aparell de l'Estat per impedir aquesta bufonada? Un Govern de farbalants i castanyoles? Presidit pel bomber-torero?

Decididament, la segona versi¨® del 9-N no devia ser tan grotesca ni el seu resultat tan menyspreable com han pret¨¨s alguns. I tampoc sembla versemblant que l'Executiu central promogui la seva suspensi¨® per salvaguardar una puresa democr¨¤tica que el PP ha tirat i tira pel dret sempre que pot (vegeu la llei de seguretat ciutadana). Al llarg d'aquesta setmana hem anat veient quines eren les claus del nou recurs governamental: el ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, ho ha justificat arg¨¹int que no podia tolerar-se una ¡°consulta equivalent¡± a la suspesa, un nou 9-N que tingu¨¦s resultats semblants al primitiu. I hem sabut tamb¨¦ que el que est¨¤ fora de la llei ¨¦s la pregunta, perqu¨¨ el simple fet de formular-la ¡ªencara que sigui dins del que alg¨² va denominar una ¡°gigaenquesta¡±¡ª q¨¹estiona ¡°la indissoluble unitat de la Naci¨® espanyola¡±, i aix¨° ¨¦s un tab¨². Ai, les panderetes!

Per¨° no seria just carregar tota la responsabilitat de la totxesa monclovita al Partit Popular, ni als alts cossos funcionarials de l'Estat tan identificats amb ell. Dimarts passat, al El Mat¨ª de Catalunya R¨¤dio, el responsable d'Acci¨® Pol¨ªtica del PSOE, del nou PSOE de Pedro S¨¢nchez, l'exlehendakari Patxi L¨®pez, condemnava sense embuts el proc¨¦s participatiu del 9-N, donava el seu suport a la nova impugnaci¨® engegada pel Govern del PP i conclo?a: ¡°Hi ha q¨¹estions que no es poden votar¡±. M¨¦s tab¨²s.

I el problema ni tan sols se circumscriu a la classe pol¨ªtica, o politicomedi¨¤tica. El 23 d'octubre, EL PA?S informava a les seves p¨¤gines d'Economia del sorgiment, al si de la CEOE, d'una candidatura alternativa a la de l'actual president, el barcelon¨ª Juan Rosell Lastortras. Fins a aqu¨ª, perfecte. El que ¨¦s destacable ¨¦s que, pel que sembla, el principal retret que li fan aquests empresaris descontents ¨¦s ¡°la seva gesti¨® de la q¨¹esti¨® catalana¡±; Rosell estaria ¡°provant de contemporitzar amb les reivindicacions de la Generalitat¡±, i no seria prou contundent en el rebuig del proc¨¦s sobiranista.

Necessit¨¤veu una altra prova de l'abisme mental que s'ha obert entre Catalunya i l'establishment espanyol? Doncs aqu¨ª la teniu: Juan Rosell, militant d'Alianza Popular tres d¨¨cades enrere, proper sempre al PP, unionista conspicu, sospit¨®s de lenitat i indulg¨¨ncia davant el desafiament sobiranista! ?s veritat, el patr¨® de patrons encara no ha amena?at tots els assalariats catalans amb el pacte de la gana, si se'ls ocorre votar per la independ¨¨ncia...

No, Rosell no contemporitza amb el separatisme. Intenta contemporitzar amb la realitat, aquella que des de Madrid prefereixen ignorar.

Joan B. Culla i Clar¨¢ ¨¦s professor d'Hist¨°ria.