El plet de Catalunya

¡°El plet de Catalunya ¨¦s la nacionalitat¡±, va afirmar Francesc Camb¨® a la festa de la Unitat Catalana, organitzada el 21 de maig del 1916 al Palau de la M¨²sica de Barcelona per celebrar el triomf de la Lliga Regionalista en les recents eleccions legislatives. ¡°Catalunya¡±, va afegir, ¡°sap el que ¨¦s la nacionalitat, en t¨¦ consci¨¨ncia i vol el dret a regir la seva vida. Volem el r¨¨gim de la nostra vida interna, sense odi a ning¨², per¨° amb tal intensitat que combatrem sense treva tot el que s'oposi al nostre pas¡±.

El combat havia comen?at uns 30 anys abans, quan una elit de burgesos, professionals i intel¡¤lectuals catalans va sortir a la palestra negant el sup¨°sit sobre el qual els liberals van tractar de construir un Estat des dels temps de guerra contra el franc¨¨s: la perfecta adequaci¨® entre Estat unitari i naci¨® espanyola. I en efecte, ja es miri la prolixa Mem¨°ria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, presentada al rei Alfons XII al febrer del 1885, ja el m¨¦s breu Missatje a S.?M.?Donya Cristina de Hausburg-Lorena, Reina Regent d¡¯Espanya, Comtessa de Barcelona, el que aquells catalans afirmaven no era tant que Espanya no fos una naci¨® com que en el mateix Estat del qual Espanya era naci¨® existien regions amb rang de nacionalitats. Entre aquestes regions, Catalunya, per una difer¨¨ncia de llengua, de dret civil, de cultura, d'hist¨°ria, que es remuntava a l'Edat Mitjana, substrat sobre el qual hauria de basar-se una autonomia, entesa, segons s'expressar¨¤ al mar? del 1892 les Bases per la constituci¨® regional catalana, com a sobirania al seu govern interior.

A la Monarquia: l'autonomia integral

Aquelles demandes d'autonomia ¡ªalimentades per una ideologia historicista, tardorom¨¤ntica i corporativa, i impulsades per la protesta contra la unificaci¨® del dret civil, penal i mercantil, contra la divisi¨® de l'Estat en prov¨ªncies i per la defensa de la llengua i de l'aranzel¡ª procedien de fora del sistema pol¨ªtic, de la rica trama d'entitats c¨ªviques, culturals i econ¨°miques que poblaven Catalunya. Per¨° a partir del 1898, i com a resultat de la crisi moral i pol¨ªtica provocada pel Desastre, la Uni¨® Regionalista i el Centre Nacional Catal¨¤ van decidir fer el salt a la pol¨ªtica creant el 1901 la Lliga Regionalista i competir, amb singular ¨¨xit, a les eleccions com a partit pol¨ªtic.

A partir d'aquest moment, ser¨¤ la Lliga, amb Enric Prat de la Riba i Francesc Camb¨® com a l¨ªders dels seus dos principals corrents, qui defensi una renovada concepci¨® de l'autonomia, sostinguda en el ¡°fet diferencial¡± que proclama Catalunya ¨²nica naci¨® dels catalans i que projecta Espanya com a Estat encomanat a una missi¨® imperial, ¨²nic cam¨ª per retornar-li la seva perduda grandesa.

Cert, els fets diferencials eren m¨²ltiples i els catalanistes estaven disposats a recon¨¨ixer-ho. A la primera visita del jove rei Alfons XIII a Barcelona l'abril del 1904, Camb¨® no va perdre l'ocasi¨® de recordar-li la necessitat d'una reorganitzaci¨® de l'Estat que possibilit¨¦s l'empelt ¡ª¡°ara dif¨ªcil, gaireb¨¦ impossible¡±¡ª de totes les autonomies dels ¡°organismes naturals: la regi¨®, el municipi i la fam¨ªlia¡±. I Prat de la Riba, en presentar al desembre del 1911 a Jos¨¦ Canalejas un projecte de bases per a la constituci¨® de la Mancomunitat catalana, insistir¨¤ que el seu sentit descentralitzador no era exclusiu de Catalunya, sin¨® ¡°aspiraci¨® m¨¦s o menys manifesta de totes les regions i prov¨ªncies d'Espanya¡±.

De manera que autonomia de Catalunya i reforma constitucional van venir a ser la mateixa cosa. Dos anys despr¨¦s d'haver-se aprovat l'Estatut de la Mancomunitat al mar? del 1914, Francesc Camb¨® presentava al Congr¨¦s una nova proposta, represa per l'Assemblea de Parlamentaris el 1917 i reiterada un any despr¨¦s, despr¨¦s de la seva primera experi¨¨ncia com a ministre en un Govern presidit per Maura. Era l'¡°autonomia integral¡± que corresponia a la nacionalitat i que es resumia en la capacitat dels catalans de regir tot all¨° que afectava la seva ¡°vida interna¡±, o sigui, tot el que no s'atribu?a expressament a l'Estat en el repartiment de compet¨¨ncies plebiscitat a les assemblees dels municipis catalans convocades per la Mancomunitat. Reconeguda, doncs, l'autonomia de Catalunya no podia entendre's com a separaci¨®, sin¨® com a incentiu als altres pobles d'Espanya perqu¨¨ seguissin el mateix cam¨ª: ¡°Volem que vingui amb Espanya, perqu¨¨ sentim Espanya com una cosa nostra¡±.

A la Rep¨²blica:?la regi¨® aut¨°noma

I la Rep¨²blica va arribar amb el triomf, a les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931, de la coalici¨® republicanosocialista a Espanya i d'Esquerra Republicana, un partit acabat de crear, a Catalunya. A tres quarts de dues del dia 14, Llu¨ªs Companys va sortir a la balconada principal de l'Ajuntament i va proclamar la Rep¨²blica Federal Espanyola, nom¨¦s perqu¨¨ una hora despr¨¦s Francesc Maci¨¤ li esmen¨¦s la plana declarant la instauraci¨® d'un ¡°Estat catal¨¤, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federaci¨® de Rep¨²bliques Ib¨¨riques¡±. Tal vegada alg¨² va advertir al vell l¨ªder de la impossibilitat d'integrar l'Estat catal¨¤ en una entitat inexistent, el cas va ser que Maci¨¤ va rectificar la seva pr¨°pia esmena i va proclamar al vespre la ¡°Rep¨²blica catalana com a Estat integrant de la Federaci¨® Ib¨¨rica¡±.

La inquietud que aquestes successives, i una mica extravagants, declaracions van despertar al Govern provisional de la Rep¨²blica va moure el seu president, Niceto Alcal¨¢ Zamora ¡ªque el 1916 havia afirmat que Catalunya era ¡°una regi¨® vigorosa, per¨° no una nacionalitat, ni pot ser-ho¡±¡ª, a enviar tres ministres (Domingo, Nicolau i De los R¨ªos) a Barcelona per negociar una f¨®rmula d'avinen?a. La van trobar no en el restabliment de la Mancomunitat, dissolta per la dictadura de Primo de Rivera (1925), sin¨® m¨¦s enrere en el temps, en el de la Generalitat com a govern provisional fins que es promulgu¨¦s la Constituci¨® i en el comprom¨ªs de presentar com a pon¨¨ncia davant les futures Corts Constituents el projecte d'estatut d'autonomia que el poble catal¨¤ i la Generalitat present¨¦s al Congr¨¦s de Diputats.

Calmats d'aquesta manera els ¨¤nims, la Comissi¨® Jur¨ªdica Assessora, encarregada pel Govern espanyol de preparar un avantprojecte de Constituci¨®, no va considerar la possibilitat d'un Estat catal¨¤ i va rebutjar la idea d'una rep¨²blica federal espanyola, per¨° va recon¨¨ixer el dret de totes aquelles prov¨ªncies lim¨ªtrofes, amb caracter¨ªstiques hist¨°riques, culturals i econ¨°miques comunes, a presentar un estatut d'autonomia si aix¨ª ho decidien. Els membres de la Comissi¨® pensaven potser en la demanda d'autonomia presentada anys abans per la Lliga i reconeixien el mateix dret a totes les prov¨ªncies que ¡°acordessin organitzar-se en regi¨® aut¨°noma per formar un nucli politicoadministratiu dins de l'Estat espanyol¡±. La Constituci¨® de la Rep¨²blica va recon¨¨ixer el que havien repetit tots els catalanistes, mon¨¤rquics o republicans des de feia 50 anys: que l'autonomia de Catalunya implicava procedir a la reestructuraci¨® de l'Estat en regions aut¨°nomes.

La pol¨ªtica, tot i aix¨°, va acabar per desviar el curs de la naturalesa i de la biologia. L'Estatut, promulgat com a Llei de la Rep¨²blica el 15 de setembre del 1932, va quedar susp¨¨s el 6 d'octubre del 1934 a conseq¨¹¨¨ncia de la rebel¡¤li¨® de la Generalitat, atiada en primera inst¨¤ncia per l'anul¡¤laci¨® de la llei de contractes de cultiu pel Tribunal de Garanties Constitucionals i, en ¨²ltima i definitiva, per l'entrada de la CEDA al Govern espanyol.

El president Companys va proclamar aquesta vegada l'Estat Catal¨¤ de la Rep¨²blica Federal Espanyola per, tot seguit, rendir-se davant el general Domingo Batet i ser empresonat al costat dels seus companys d'insurrecci¨®. ¡°Tot s'ha perdut, fins i tot l'honor¡±, va escriure el periodista Gaziel en comentar el ¡°desastr¨®s final del primer assaig autonomista realitzat a Catalunya¡±.

Encara que Gaziel no ho pogu¨¦s imaginar el 1934, encara quedava molt per perdre. Restablert despr¨¦s de les eleccions de febrer del 1936, l'Estatut va ser susp¨¨s pel Govern de la Rep¨²blica en tot el que estava relacionat amb l'ordre p¨²blic despr¨¦s dels dies de Guerra Civil al maig del 1937 a Barcelona, i a la zona rebel va quedar derogat pel general Franco per Llei del 5 d'abril del 1938. Companys, un president al qual el Govern espanyol sempre se li esmunyia entre les mans, va recuperar l'honor en forma de m¨¤rtir en ser capturat a Par¨ªs per la Gestapo, lliurat a Franco i afusellat el 1940.

En democr¨¤cia: nacionalitats i regions

Que la hist¨°ria no sempre ¨¦s mestra de la vida va quedar ben demostrat al juny del 1962 quan en la trobada de forces pol¨ªtiques de l'interior i de l'exili a Munic, i darrere l'altre animat debat, no hi va haver manera d'arribar a un acord sobre si eren pobles, regions o nacionalitats les entitats a les quals una futura democr¨¤cia espanyola hauria de recon¨¨ixer l'autonomia. El dur enfrontament entre catalanistes i democratacristians presents al col¡¤loqui nom¨¦s va arribar a una treva quan Salvador de Madariaga va proposar com a f¨®rmula de comprom¨ªs ¡°el reconeixement de la personalitat de les diferents comunitats naturals¡±.

Unes f¨®rmules ¡ªpersonalitat, comunitat natural¡ª cridades a tenir una vida curta: des de mitjans de la d¨¨cada dels 60, els partits, grups i assemblees d'oposici¨® a la dictadura van recuperar els vells termes de nacionalitat i regi¨® com a millor expressi¨® d'un dret que algunes vegades anomenaven autonomia i d'altres autodeterminaci¨®. Pobles, nacionalitats i regions eren, les tres en plural, veus ben arrelades en els l¨¨xics pol¨ªtics espanyol i catal¨¤ quan es va iniciar el 1977 el debat constitucional, i no va ser casualitat ni capritx, menys encara deliri, que totes tres trobessin el seu cam¨ª fins a veure's estampades a la Constituci¨®: els pobles d'Espanya apareixen al pre¨¤mbul, el poble espanyol es presenta a l'article 1 i les nacionalitats i regions irrompen, juntes, en l'article 2.

Ni pobles d'Espa?a ni poble espanyol en van fer m¨¦s problema, per¨° l'arribada per vegada primera de nacionalitats a un text constitucional va despertar una tempesta. Quan es va fer p¨²blica la seva pres¨¨ncia a l'avantprojecte, no van faltar veus temperades, com la de Manuel Garc¨ªa Pelayo, que va mostrar la seva cautela perqu¨¨ nacionalitat introdu?a gran incertesa sobre el futur de l'Estat i perqu¨¨ ¡°formava part de la dial¨¨ctica de les coses, no de la fatalitat hist¨°rica, que de l'Estat de nacionalitats es passi a la disgregaci¨® en diversos Estats nacionals¡±. Per aix¨°, i perqu¨¨ la c¨²pula militar tampoc es mostrava gaire complaguda per la novetat, l'article 2 va pagar amb la redundant f¨®rmula de la ¡°indissoluble unitat de la naci¨® espanyola, p¨¤tria comuna i indivisible de tots els espanyols¡± la pres¨¨ncia de nacionalitats i regions.

En tot cas, nacionalitats i regions i, tamb¨¦ el principi de generalitzaci¨® de l'autonomia i del dret de cadascuna a elaborar el seu propi estatut, era una cosa que l'oposici¨® tenia parlada des d'anys abans i va ser objecte dels acords signats per la Coordinaci¨® Democr¨¤tica amb l'Assemblea de Catalunya i amb el Consell de Forces Pol¨ªtiques de Catalunya en les reunions mantingudes a Barcelona el 21 de maig del 1976.?

De la necessitat urgent d'estructurar l'Estat en nacionalitats i regions en va parlar amb Adolfo Su¨¢rez al gener del 1977 una delegaci¨® de la Comissi¨® dels Nou, formada per Felipe Gonz¨¢lez, Ant¨®n Ca?ellas, Joaqu¨ªn Satr¨²stegui i Julio J¨¢uregui. Naturalment, Jordi Pujol, en parlar de nacionalitat al ple del Congr¨¦s del 4 de juliol del 1978, va recordar amb orgull que va ser la minoria catalana ¡°la que va introduir en el seu moment aquest terme [en el projecte de Constituci¨®] i despr¨¦s l'ha defensat¡±. Per tot aix¨° i per la pac¨ªfica restauraci¨® de la Generalitat de Catalunya, l'arribada dels dos termes a la Constituci¨®, despr¨¦s de la frustraci¨® de l'autonomia integral el 1918 i la liquidaci¨® per les armes de la regi¨® aut¨°noma 20 anys despr¨¦s, es va celebrar el 1978 com un assoliment que tancava un segle de plet catal¨¤.

En la crisi:?naci¨® sobirana

No el va tancar. Al cap de tres d¨¨cades, un programa de construcci¨® nacional, elaborat i executat amb recursos p¨²blics des d'un poder d'Estat com ¨¦s la Generalitat, ha culminat en la reobertura del plet de Catalunya sobre altres bases i amb altres metes. A la calor de la fi d'una altra guerra, en aquesta ocasi¨® freda, i de l'ensulsiada de l'imperi russosovi¨¨tic i la creaci¨® de nous Estats a Europa, va emergir un nou projecte pol¨ªtic que podria expressar-se com a tancament del plet de nacionalitat, obertura del plet de naci¨®. Primer va ser que la Constituci¨® s'havia quedat estreta; despr¨¦s, que l'Estat espanyol no seria plenament democr¨¤tic fins que no es constitu¨ªs com a plurinacional, amb quatre nacions: Castella, Catalunya, Euskadi i Gal¨ªcia; finalment, que naci¨® plena exigeix Estat propi.

El cam¨ª a la independ¨¨ncia, soterrat en una sem¨¤ntica plagada d'equ¨ªvoques met¨¤fores, va experimentar una formidable acceleraci¨® amb l'¨²ltima ronda de reformes d'estatuts que va transformar regions en nacionalitats i nacionalitats en nacions mentre el Tribunal Constitucional sofria el desprestigi m¨¦s sever de la seva vida. Culminada la irresponsable ronda poc abans que comenc¨¦s la Gran Depressi¨®, el que ha passat des del juny del 2011, amb el Parlament?envoltat, els diputats v¨ªctimes d'escarnis i cops i, gaireb¨¦ immediatament, les campanyes ¡°Espanya ens roba¡± i ¡°Espoli fiscal¡±, les massives Diades?i, en fi, per¨° no en ¨²ltim lloc, la revelaci¨® de la corrupci¨® sist¨¨mica sobre la qual la fam¨ªlia Pujol-Ferrusola havia constru?t el seu poder absolut, ha impulsat el Govern de la Generalitat a obrir, no una nova etapa d'aquesta llarga hist¨°ria, com afirma el seu president, sin¨® un nou plet, d'una altra naturalesa. La declaraci¨® de sobirania al gener del 2013 i la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum per la independ¨¨ncia un any despr¨¦s no miren a la reestructuraci¨® de l'Estat espanyol, sin¨® a la fragmentaci¨® de l'Estat en nacions sobiranes, cadascun amb el seu Estat unitari.

Que, com a resultat del lideratge err¨¤tic i aventurer del president Mas, i del mut esperar i veure del president Rajoy, la hist¨°ria aqu¨ª explicada no pugui acabar sin¨® amb un ¡°el temps dir¨¤¡± diu molt sobre l'imprevisible i, ja per a tots, ru?n¨®s desenlla? d'aquest nou plet de Catalunya.?