L¡¯altra hist¨°ria de Manuel Vital, protagonista de la pel¡¤l¨ªcula ¡®El 47¡ä

¡°En mayo de 1969, y en Barcelona, los hoy procesados Pedro Garc¨ªa Ruiz, Manuel ?ngel Vital Carballo, Manuel Corral Mart¨ªnez y Santiago Vila Ribas (sacerdote), todos mayores de edad, sin antecedentes penales y buena conducta, constituyeron una c¨¦lula de Comisiones Obreras cuyo campo de actividad se extend¨ªa por las barriadas de Torre Bar¨®, Trinidad y Verd¨²n, de la dicha ciudad, por cuyas zonas difundieron hojas a ciclostil en las cuales se criticaba las medidas de seguridad adoptadas con motivo del 1? de Mayo, y se incitaba a la lucha de clase con frases del estilo de la que sigue: ¡®La Unidad es nuestra arma, solo unidos lograremos nuestros derechos, cada victoria pasar¨¢ por nuestra unidad¡¯¡±.

Conservat a l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la Comissi¨® Obrera Nacional de Catalunya entre els papers dels advocats Albert Fina i Montserrat Avil¨¦s, aquest fragment d¡¯expedient judicial d¡¯un proc¨¦s incoat el 1969 pel Tribunal de Orden P¨²blico (TOP) podria ser la base del gui¨® d¡¯un spin-off de la hist¨°ria del segrest de l¡¯autob¨²s 47, ocorreguda una d¨¨cada despr¨¦s, i que Marcel Barrena ha portat al cinema amb un ¨¨xit tan sorprenent com merescut.

¡°?Por qu¨¦ se preocupan de nosotros para vigilarnos y no se preocupan de que tengamos alcantarillado, agua en las fuentes, dispensario, farmacia, pavimento, etc., etc.?¡±, deia l¡¯octavilla repartida per CCOO a Torre Bar¨® el 1969, i per la qual tamb¨¦ van ser detinguts els sindicalistes Fernando i Antonio Quijada i Carmen Mart¨ªnez. A Manuel Vital en concret, aquella acci¨® li va costar una condemna de mig any i un dia de pres¨® per propaganda il¡¤legal. Segons la seva fitxa policial, tenia 21 anys, era matricer de professi¨® i vivia al carrer de Sant Feliu de Codines, 100. Per¨° no era el Manuel Vital d¡¯El 47. Era el seu fill. El fill real, orfe de mare i futur pare d¡¯una nena, la Joana, que el cine s¡¯ha pres la llic¨¨ncia de convertir en filla (en lloc de neta) del protagonista del segrest d¡¯aquell autob¨²s.

¡°Manuel Vital Velo, de 50 a?os de edad, hijo de Diego y Paula, natural de Valencia de Alc¨¢ntara (C¨¢ceres) y vecino de Barcelona, de estado viudo, de profesi¨®n ch¨®fer, con instrucci¨®n, sin antecedentes penales, de buena conducta, insolvente y en libertad provisional por esta causa¡± tamb¨¦ va ser processat pel TOP. Va ser cinc anys despr¨¦s, en companyia de Benito Garc¨ªa i Calixto D¨ªez. Segons la sent¨¨ncia del sumari que tamb¨¦ es conserva a l¡¯Arxiu Hist¨°ric de CCOO, tots tres van ser absolts per falta de proves. El delicte: ¡°Que el d¨ªa primero de Mayo de 1974, en la ciudad de Barcelona y en el lugar conocido por Castillo de Torre Bar¨®, apareci¨® en un poste de tendido el¨¦ctrico una bandera roja con la hoz y el martillo y mientras las fuerzas del orden con auxilio de los bomberos intentaban quitarla, se fueron congregando como espectadores un grupo grande de personas, algunos de los cuales se mofaron y dieron gritos inidentificados contra las fuerzas del orden¡±.

A banda de constatar que els bombers de l¡¯¨¨poca potser no pujaven a Torre Bar¨® en cas d¡¯incendi, per¨° s¨ª quan calia despenjar una bandera roja, el que corroboren aquests sumaris del TOP ¨¦s el comprom¨ªs ve?nal, pol¨ªtic i sindical de Manuel Vital, pare i fill. Eren militants del PSUC i CCOO. I el pare, a m¨¦s, fundador i president durant molts anys de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de Torre Bar¨®, Vallbona i Trinitat, la llavor del potent moviment ve?nal de Nou Barris.

¡°Soy el rojo que se cas¨® con una monja¡±, li diu en un moment d¡¯El 47 un Vital reencarnat a la perfecci¨® en Eduard Fern¨¢ndez a la seva dona Carme Vila, tamb¨¦ extraordin¨¤riament interpretada per Clara Segura. No obstant, la pel¡¤l¨ªcula de Barrena ¨Dque s¡¯inventa un cameo d¡¯un jove Pasqual Maragall viatjant en l¡¯autob¨²s de Vital, a compte dels dies que anys despr¨¦s, ja com a alcalde, va viure a casa seva de Torre Bar¨®¨D obvia en tot moment la milit¨¤ncia del protagonista.

Aquest ¨¦s potser l¡¯¨²nic retret que es pot fer a una pel¡¤l¨ªcula (no un documental) extraordin¨¤ria i emotiva, que retrata molt b¨¦ no ja la Barcelona dels barris, sin¨® un temps i un pa¨ªs: la Catalunya dels altres catalans. Per¨° l¡¯oblit no ¨¦s menor, perqu¨¨ qui va poder entrevistar Vital sap que all¨° del 7 de maig de 1978 no va ser un rampell individual ni espontani, sin¨® una acci¨® col¡¤lectiva i organitzada. Per amor, s¨ª. A la Carme, segurament. I amor al barri i a la causa, de segur.

El segrest ve?nal d¡¯autobusos ja s¡¯havia assajat amb ¨¨xit el 1974 al barri de Roquetes, i el 1977 a Prosperitat. El 1978, a m¨¦s dels ve?ns de Torre Bar¨® i Ciutat Meridiana (on el mateix dia del 47 es va segrestar tamb¨¦ l¡¯autob¨²s 2), Vital va comptar amb la complicitat de CCOO i el PSUC, que estaven avisats. El partit tenia m¨¦s d¡¯un miler d¡¯afiliats a Nou Barris i pres¨¨ncia destacada en totes les associacions de ve?ns. I el sindicat tenia ¡°els 63 incorruptibles¡± que aquell 1978 s¡¯havien presentat a les primeres eleccions sindicals democr¨¤tiques de Transports de Barcelona. Entre ells, Manuel Vital amb bigoti de Pancho Villa. Aix¨ª apareix al cartell de CCOO conservat al mateix arxiu on hi ha els expedients del TOP que expliquen l¡¯altra hist¨°ria de Manuel Vital. Efectivament, ¨¦s de pel¡¤l¨ªcula.