Les urnes ef¨ªmeres del 9-N
Alguns sectors d'opini¨® haurien volgut una consulta legal per votar que no
Una de les consecucions de l'independentisme assumit pel president Artur Mas ¨¦s la suggesti¨® que Catalunya i el conjunt d'Espanya s¨®n un joc de suma zero, en el qual si un perd, l'altre guanya. En les seves diverses versions d'¡°Espanya no ens vol¡±, ¡°Espanya ens roba¡± o ¡°Espanya no ens deixa votar¡±, l'extrapolaci¨® independentista ha estat que una immensa majoria de la societat catalana aix¨ª ho entenia. ?s una de les fal¡¤l¨¤cies que sostenen el trajecte del 9-N, perqu¨¨ amb friccions, complicitats, desajustaments i greuges, aquesta relaci¨® hist¨°rica no ¨¦s de suma zero. Cert: alguns moments s¨®n m¨¦s c¨°modes que d'altres.
No fa falta furgar gaire en les enquestes per constatar que la gran majoria no est¨¤ a favor del secessionisme, malgrat el cabal institucional i medi¨¤tic. Gaireb¨¦ de manera inevitable, la fal¡¤l¨¤cia de la suma zero s¨ª que ha quallat en el conjunt d'Espanya en confondre's massa sovint Catalunya amb nacionalisme, naci¨® irredempta amb societat, insatisfacci¨® heterog¨¨nia amb independentisme un¨ªvoc. ?s un altre ¨¨xit d'un nacionalisme que aparentment s'ha radicalitzat en bloc, encara que en el quadre electoral de Catalunya el partit m¨¦s popul¨®s continu? sent el de l'abstenci¨®.
Quan ens referim al 9-N som propensos a intentar quantificar el nombre dels que exerciran el vot a les urnes ef¨ªmeres, encara sense garanties democr¨¤tiques, quan el que t¨¦ m¨¦s significat ¨¦s la majoria substancial dels que previsiblement no votaran. Si s'atengu¨¦s m¨¦s aquesta proporci¨®, el que es deduiria ¨¦s que la iniciativa independentista es va activar sense comptar amb aquella immensa majoria de la qual sempre es parla i que no consta en el sistema comptable de l'opini¨® real. ?s m¨¦s: la comptabilitat sociol¨°gica detecta tensions subterr¨¤nies i estats d'opini¨® encara informulats, i el m¨¦s inquietant ¨¦s la polaritzaci¨® d'arrel en la societat, per la innecess¨¤ria contraposici¨® de sentits de pertinences que fins ara es compartien amb naturalitat perqu¨¨ la pressi¨® nacionalista existent no era d'una intensitat tan alta.
A Barcelona, el populisme independentista i el populisme antisistema poden configurar un poder municipal de resultats incerts
En la hip¨°tesi d'una consulta que fos legal, la previsible amplitud del no ¨Cespecialment a Barcelona¨C posaria en q¨¹esti¨® la transmutaci¨® mitol¨°gica que s'atribueix a la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre el segon Estatut. Per aquest motiu alguns sectors d'opini¨® haurien preferit la possibilitat hipot¨¨tica d'una consulta legal, precisament per votar que no.
Tractar l'Estat com si fos un adorn de posar i treure ha estat un dels errors pol¨ªtics del tacticista Artur Mas, i aix¨° finalment pot recremar-lo. S'ha saltat diversos cap¨ªtols de la hist¨°ria del catalanisme negant-se a recon¨¨ixer que la via possibilista de Camb¨® continua sent menys perjudicial que les aventures rupturistes que va protagonitzar Companys. Mas ha cedit els destins de Converg¨¨ncia per alimentar el vot d'una ERC que si tingu¨¦s el poder no sabria per on comen?ar.
A la ciutat de Barcelona, el populisme independentista i el populisme antisistema poden configurar un poder municipal de resultats m¨¦s aviat incerts per a la ciutadania contribuent. I, mentrestant, tenim l'impacte Pujol i els que vindran. ?s predictible un creixent desemparament institucional perqu¨¨, despr¨¦s del 9-N, el microcosmos politicomedi¨¤tic de Catalunya s'entotsolar¨¤ en noves c¨¤bales i llegendes.
Recuperar el centre o refer el projecte del catalanisme hisp¨¤nic ara mateix ¨¦s com aquelles empreses sense resultat que generen malenconia. Per¨° no hi ha res escrit. No ¨¦s menys cert que despr¨¦s del 9-N hi ha una oportunitat perqu¨¨ la q¨¹esti¨® catalana sigui considerada a fons i de manera compartida per tot Espanya, m¨¦s enll¨¤ dels pactes de legislatura i del vot t¨¤ctic, perqu¨¨ sense una estrat¨¨gia inclusiva de l'Estat a Catalunya, independentment dels calendaris electorals, aix¨ª aniran les coses fins a la propera consulta-ficci¨®.
Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.