Helena Rubinstein, el poder de la bellesa

Els olis, fotos i dibuixos amb la seva imatge eren la representaci¨® d'una indiscutible seguretat en ella mateixa, la promoci¨® del seu individualisme i l'autodefinici¨® que, predicava, tota dona havia d'exercir per aconseguir la seva llibertat. Eren, de fet, el record d'una independ¨¨ncia per la qual havia lluitat des que va sortir de la seva Pol¨°nia natal fugint d'un matrimoni de conveni¨¨ncia. Eren la imatge d'un gran ego, el de ¡°la primera milion¨¤ria feta a si mateixa, una icona global d'emprenedoria femenina i una l¨ªder de la moda, el disseny i la filantropia¡±, com recorda Mason Klein, el comissari de Helena Rubinstein: Beauty is Power (La bellesa ¨¦s poder).

El Museu Jueu de Nova York reivindica el seu nom i influ¨¨ncia, que creuen oblidats, i explora per primera vegada en aquesta exposici¨® l'univers art¨ªstic i est¨¨tic de Helena Rubinstein a trav¨¦s de m¨¦s de 200 objectes: des dels retrats fins al seu vestuari (Elsa Schiaparelli, Poiret¡­), els seus primers anuncis, productes cosm¨¨tics i la seva ampl¨ªssima col¡¤lecci¨® d'art.

Beauty is Power ¨¦s l'esl¨°gan que Rubinstein va triar per a l'anunci del seu primer producte, la crema Valaze, que va comen?ar venent a Austr¨¤lia, on va arribar el 1896, i amb la qual va fundar un imperi cosm¨¨tic mundial. Durant el canvi de segle, el maquillatge nom¨¦s estava associat a actrius i prostitutes. Malgrat tot, Rubinstein estava conven?uda que els productes cosm¨¨tics eren la manera que tenia la dona de transformar-se, de triar la seva identitat i afirmar la seva llibertat. Per ella la bellesa era poder. I encara que va morir, el 1965, abans que les noves feministes ho posessin en dubte i consideressin el maquillatge una manera de convertir la dona en objecte, Rubinstein es va reafirmar quan, en instal¡¤lar-se a Nova York el 1915, va con¨¨ixer les sufragistes que es pintaven els llavis de vermell com a s¨ªmbol d'emancipaci¨®.

¡°La subjectivitat es d¨®na avui per feta¡±, diu Klein. ¡°Per¨° el sentit d'individualitat i independ¨¨ncia que Rubinstein promovia era nou al segle XX. Donant la possibilitat a les dones de millorar el seu aspecte i trobar-se a si mateixes com a individus, va contribuir al seu apoderament¡±.

Per aix¨°, els salons de bellesa que tenia a Nova York, Londres o Par¨ªs, no eren simples spas. ¡°Els salons de bellesa de Helena Rubinstein eren llocs on no nom¨¦s s'aprenia a millorar l'aspecte ¨Cdiu Klein¨C, tamb¨¦ s'animava a reconsiderar els est¨¤ndards del gust, a aprendre sobre disseny, color i art¡±.

Inspirada pels salons literaris europeus, Helena Rubinstein dissenyava els seus centres est¨¨tics com a llocs de coneixement. Aix¨ª, en supervisava la decoraci¨®, penjant a les parets les obres d'art avantguardista que va comen?ar a col¡¤leccionar quan li va arribar l'¨¨xit. ¡°No era nom¨¦s una mecenes d'art europeu i llat¨ª¡±, recorda Klein. Mir¨®, Braque, Picasso, Nadelman, Kahlo estaven entre les seves adquisicions. ¡°Tamb¨¦ va ser una de les pioneres a col¡¤leccionar art d'Oceania i ?frica¡±. I, a m¨¦s, una enamorada de les habitacions en miniatura, des d'un sal¨® barroc espanyol fins a un estudi a Montmartre, que es poden veure per primera vegada en 50 anys en aquesta exposici¨®, al costat de tots aquests retrats que es va obsessionar a encarregar a tots els artistes de renom.

Durant d¨¨cades nom¨¦s se li va resistir un pintor, un amic, Pablo Picasso. Decidida a aconseguir-ho, el 1955 Rubinstein es va presentar a la casa de l'artista a la Costa Blava, i aquest va acceptar fer alguns esbossos per a un futur quadre que mai va arribar a pintar. ¡°El teatre del rostre era la seva ocupaci¨® di¨¤ria, i l'aplicaci¨® de la personalitat, el seu negoci¡±, diu Klein sobre la passi¨® de Rubinstein pels retrats. Picasso li va fer 30 esbossos, i una dotzena es poden veure en aquesta exposici¨®: una radiografia perfecta d'aquesta personalitat poderosa que Helena Rubinstein es va construir.

?