¡°?s una aberraci¨® jur¨ªdica¡±

Manuel Ballb¨¦ (Barcelona, 1951) ¨¦s catedr¨¤tic de Dret Administratiu de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. ?s autor de Soberan¨ªa dual y constituci¨®n integradora, que veu en la jurisprud¨¨ncia de la Cort Suprema nord-americana una soluci¨® al cas catal¨¤.

Pregunta. ?s impugnable la consulta del 9 de novembre?

Resposta. Totalment, fins i tot les meres intencions es poden rec¨®rrer si es va a cometre una il¡¤legalitat.

P. Amb quins arguments?

R. La constituci¨® de les taules amb voluntaris d'una sola opci¨®, la independentista, i la falta d'interventors de tots els partits constitueix una par¨°dia antidemocr¨¤tica per m¨¦s participativa que sembli. Amb les urnes no es juga.

P. Quines lleis es vulneren?

R. La Llei Org¨¤nica de R¨¨gim Electoral General i tota la legislaci¨® electoral i constitucional perqu¨¨ no es garanteix un proc¨¦s democr¨¤tic; ¨¦s m¨¦s propi del chavisme. El Govern central no necessitava informes del Consell d¡¯Estat, ha tingut temps per rec¨®rrer abans i l'¨²nica cosa que provocar¨¤ ¨¦s m¨¦s crispaci¨® entre gent que t¨¦ una il¡¤lusi¨® i un projecte, que ¨¦s el de la independ¨¨ncia.

P. La Generalitat diu que no donar¨¤ responsabilitats als funcionaris de les taules. T¨¦ sentit rec¨®rrer, llavors?

R. Per descomptat. Aquesta par¨°dia de consulta crea dues llistes. Una llista groga dels que votin i una altra de negra dels que no hi vagin. No es garanteix la privadesa, ni el dret al vot. A m¨¦s, es configurar¨¤ una altra llista negra amb els funcionaris que no s'han apuntat com a ¡°voluntaris¡± i que quedaran retratats davant els seus pol¨ªtics, que despr¨¦s premiaran els que hi vagin.

P. Per qu¨¨ no es pot fer ara una consulta de pa sucat amb oli com la que es va fer a Arenys de Munt el 2009?

R. Llavors va votar una minoria i el 9 de novembre passar¨¤ el mateix. Els que han elaborat aquesta estrat¨¨gia quedaran atrapats en el seu propi parany. Les auton¨°miques del 2012 ja van ser una consulta. Nom¨¦s hi va haver 1,78 milions de vots, o 2,1 si es compta ICV, per a opcions independentistes d¡¯un cens de 5,25. M¨¦s de tres milions no ho van fer. En les europees, encara menys.

P. La voluntat pol¨ªtica no pot superar les estretors de la legalitat, que de vegades s¨®n molt amples?

R. ?s un problema legal i de democr¨¤cia. L'article 2 de la Constituci¨® estableix que Espanya ¨¦s una unitat composta per ¡°nacionalitats i regions que la integren¡±. Per tant, cal integrar Catalunya i el que estan fent tots dos governs amb les seves pol¨ªtiques i la falta de di¨¤leg ¨¦s desintegrar el mandat constitucional.

P. Com es pot negar una consulta si es creu de deb¨° en la democr¨¤cia?

R. La Cort Suprema americana estableix en la seva jurisprud¨¨ncia que les consultes s¨®n una f¨®rmula discriminat¨°ria. Derrick Bell, el primer catedr¨¤tic de Dret negre de la Universitat de Harvard, tamb¨¦ assegura que ¡°la democr¨¤cia directa ¨¦s la m¨¦s amena?adora per als drets de les minories¡±.

P. Com ho justifica?

R. Si permets una consulta perqu¨¨ els pares tri?n l¡¯escola dels fills, la immersi¨® ling¨¹¨ªstica ser¨¤ impossible. O si consultessis per qu¨¨ cal impedir que els immigrants comprin als supermercats i guany¨¦s el s¨ª, atemptaries contra drets fonamentals.

P. A Su?ssa fan consultes sovint.

R. Sempre que no afectin les minories. El m¨¦s curi¨®s del 9-N ¨¦s que la minoria, els drets de la qual es vulneren, ¨¦s en realitat la majoria de quatre milions de favorables al no, enfront d'un m¨¤xim de dos milions que diuen s¨ª a la independ¨¨ncia.