Durs per¨° menys

Despr¨¦s de tres concerts a Catalunya amb les entrades exhaurides, els Extremoduro arribaven al sancta sanctorum del Palau Sant Jordi i, l¨°gicament, van esgotar tamb¨¦ el paper amb m¨¦s d'una setmana d'antelaci¨®. 16.000 persones (i n'hi haurien cabut m¨¦s per¨° les normes de seguretat ho impedien) es van congregar al pavell¨® ol¨ªmpic per deixar-se seduir una vegada m¨¦s per la banda de Robe Iniesta.

Que seria un fenomen de multituds ja quedava clar nom¨¦s acostant-se mitja hora abans fins al Sant Jordi. La marea humana ho ocupava absolutament tot i la cua per entrar al recinte feia voltes sobre si mateixa. Una entrada molt lenta que va provocar un retard en l'inici de m¨¦s de mitja hora ja que a les 21.00 hores en punt, l'anunciada, hi havia m¨¦s gent fora que dins.

Predominaven les samarretes de color negre entre la concurr¨¨ncia, per¨° la total abs¨¨ncia de cuir ja deixava clar que la fam¨ªlia?heavy?no se sumava a la celebraci¨®, la cosa podia ser?dura?per¨° d'aqu¨ª al heavy hi havia encara un bon tros. Fins i tot un parell de Pikachus (sens dubte en un rampell d'obertura de mires que connectava amb el proper Sal¨® del Manga) ressaltaven amb un groc cridaner entre logotips de Ramones o de Son of Anarchy. Com en altres concerts d'Extremoduro, els cabells blancs dels seguidors m¨¦s veterans es barrejaven amb la joventut exultant dels adolescents que s'hi han afegit en els ¨²ltims anys, atrets probablement per les lletres d'Iniesta que m¨¦s que can?ons s¨®n proclames no antisistema per¨° s¨ª contra qualsevol sistema a la manera antiga. Pares i fills en una mateixa croada sociomusical.

Amb mitja hora de retard, la veu de Fito va proclamar pels altaveus que no estaven morts i va preparar l¡¯audi¨¨ncia, en aquells moments nerviosa, per a la irrupci¨® de Robe i els seus a l'interior d'un enorme contenidor descarregat per una grua des del sostre de l'escenari. Ritme contundent i uns bons tocs de guitarra d'I?aki Ant¨®n van deixar el cam¨ª a punt perqu¨¨ un Robe Iniesta cada vegada m¨¦s esquel¨¨tic, descal?, connect¨¦s immediatament amb el p¨²blic i, com si es tract¨¦s d'un concert de fans, es pos¨¦s a cantar una can?¨® rere l'altra. I el p¨²blic va cantar amb un bra? enlaire (a l'altre el m¨°bil feia fotografies) i es va moure de manera compulsiva per crear a la pista del Sant Jordi aquell aire de fideuada de les grans ocasions.

Riffs de guitarra durs per¨° menys embolcallaven la poesia urbana i directa del l¨ªder i aconseguien que el ritme desaforat es barreg¨¦s amb moments clarament emotius.

Va ser un concert llarg, allargat encara m¨¦s per un entreacte de m¨¦s de mitja hora, en qu¨¨ Extremoduro va anar repassant alguns dels seus temes m¨¦s populars i intercalant alguna novetat. Per exemple, l'in¨¨dit Canta la rana per al qual Iniesta va demanar que s'apaguessin els m¨°bils per evitar el pirateig i no va comen?ar fins que van desapar¨¨ixer els punts lluminosos de la pista, que ser un paio dur ¨¦s un cosa i els drets d'autor, una altra.