¡°El meu objectiu ¨¦s un Estat palest¨ª¡±
S'estrena com a cap de la diplom¨¤cia europea amb un viatge a Pr¨°xim Orient
El primer canvi que ha adoptat la nova cap de la diplom¨¤cia europea, Federica Mogherini, en prendre possessi¨® ha estat traslladar el seu despatx des del Servei Europeu d'Acci¨® Exterior, m¨¦s representatiu dels Estats membres, a la Comissi¨® Europea, el bra? executiu de la UE. Encara que s¨®n pocs els metres que separen tots dos edificis al barri europeu de Brussel¡¤les, la decisi¨® est¨¤ carregada de simbolisme: Mogherini vol que la pol¨ªtica exterior europea deixi de ser una cacofonia de 28 veus per confluir en una sola. Com a antiga ministra italiana d'Exteriors, sap que la tasca no ser¨¤ senzilla.
Conscient que forjar aquesta veu europea requereix bones dosis de projecci¨® p¨²blica, Mogherini es va estrenar dilluns en el c¨¤rrec amb una llarga entrevista a sis diaris europeus, entre ells EL PA?S. ¡°?s el primer que faig avui¡±, explica al seu nou despatx, que t¨¦ com a ¨²nic adorn, de moment, un ram de flors. Tot l'equip de la Comissi¨® Europea capitanejat per Jean-Claude Juncker ¡ªi l'alta representant com a figura a mig cam¨ª entre l'Executiu i les capitals¡ª va prendre el relleu dissabte passat.
La cap de la diplom¨¤cia creu que pot marcar una difer¨¨ncia en la pol¨ªtica europea envers Pr¨°xim Orient. Sense referir-se a la seva antecessora, Catherine Ashton, Mogherini transmet voluntat de reformular per complet el perfil del seu c¨¤rrec. ¡°Per primera vegada sento que hi ha una necessitat que la Uni¨® Europea estigui present all¨¤ perqu¨¨ hi hagi avan?os. Pot ser que no hagi estat aix¨ª en el passat, per¨° la pol¨ªtica exterior europea t¨¦ aqu¨ª un enorme potencial i ¨¦s un dels ¨¤mbits en els quals pot ser f¨¤cil parlar amb una sola veu¡±.
Els successius fracassos que han obtingut les pol¨ªtiques de pau a la regi¨® han impulsat alguns pa?sos a transcendir les directrius comunit¨¤ries. Su¨¨cia es va convertir la setmana passada en el primer pa¨ªs de la UE que reconeix Palestina com a Estat. Pocs dies abans, el Parlament brit¨¤nic i el Senat irland¨¨s havien demanat el mateix als seus primers ministres. Mogherini no amaga les seves prefer¨¨ncies, per¨° resta import¨¤ncia al gest del reconeixement. A la pregunta de si aspira a aconseguir aquest reconeixement en els seus cinc anys de mandat, respon: ¡°El meu objectiu seria tenir un Estat palest¨ª¡±.
Per il¡¤lustrar-ho, utilitza la met¨¤fora del dit que assenyala la lluna: es pot contemplar el dit, per¨° l'important ¨¦s dirigir la mirada cap a la lluna. ¡°L'interessant no ¨¦s quants Estats hauran reconegut Palestina en els propers anys, sin¨® si en cinc anys tindrem un Estat palest¨ª. Tot el que sigui ¨²til per a aquest objectiu pot ajudar, per¨° el que hem de preguntar-nos ¨¦s com aconseguir la lluna¡±. Aquesta socialdem¨°crata italiana, que va fer la seva tesi sobre la relaci¨® entre pol¨ªtica i religi¨® en l'islam, reconeix cert esgotament en l'opini¨® p¨²blica europea per la falta d'avan?os a Pr¨°xim Orient. La UE ¨¦s el principal donant a la regi¨®, per¨° la seva influ¨¨ncia ¨¦s limitada. ¡°Pot haver-hi una sensaci¨® de frustraci¨® entre els contribuents europeus, especialment en temps de crisi. No es pot ser contribuent sense ser actor pol¨ªtic¡±, admet.
¡°La situaci¨® a Pr¨°xim Orient ¨¦s la m¨¦s dif¨ªcil que ha tingut mai¡±
El nou rostre de la pol¨ªtica exterior europea respon amb seguretat i serenor a les preguntes que The Guardian, S¨¹ddeutsche Zeitung, Le Monde, La Stampa, Gazeta Wyborcza i EL PA?S li plantegen durant una hora i mitja. Sense papers per davant, recorre al somriure quan detecta alguna dificultat en les seves respostes i despatxa l'escepticisme sobre els assoliments que pot aconseguir proclamant: ¡°S¨®c una optimista¡±.
Per no minar aquest optimisme, Mogherini eludeix la q¨¹esti¨® m¨¦s directa sobre l'amena?a que imposa l'Estat Isl¨¤mic a Pr¨°xim Orient i opta per emmarcar-la en la situaci¨® general que viu la regi¨®, ¡°probablement la m¨¦s dif¨ªcil que ha experimentat mai si tenim en compte el que passa a S¨ªria, l'Iraq, L¨ªban, Egipte, L¨ªbia...¡±. Reconeix, aix¨° s¨ª, que l'ofensiva de l'Estat Isl¨¤mic marca un abans i un despr¨¦s al m¨®n ¨¤rab.
Encara que el seu primer viatge com a vicepresidenta europea la porti a Tel-Aviv, Jerusalem, Gaza i Ramala durant poc m¨¦s de dos dies, Mogherini situa al mateix escalaf¨® d'import¨¤ncia la crisi de R¨²ssia i Ucra?na. En aquestes dues ¨¤rees situa les prioritats del seu mandat, pel qual la va impulsar insistentment el primer ministre itali¨¤, Matteo Renzi, que al febrer d'aquest any la va nomenar titular d'Exteriors i a l'agost ja va aconseguir l'aval dels Estats membres ¡ªmalgrat les retic¨¨ncies d'alguns d'ells¡ª al seu lloc comunitari.
Les primeres cr¨ªtiques al¡¤ludien a la seva joventut (t¨¦ 41 anys, encara que acumula una llarga experi¨¨ncia en pol¨ªtiques relacionades amb la UE). No obstant aix¨°, va ser precisament l'actitud de tebior cap a R¨²ssia el que li va procurar nombroses enemistats a l'Est europeu, molt enfortit en el repartiment de c¨¤rrecs europeus per a aquesta legislatura. It¨¤lia ha estat, juntament amb Espanya, el pa¨ªs m¨¦s renuent a castigar econ¨°micament Moscou pel seu paper en el conflicte d'Ucra?na.
¡°L'ofensiva de l'Estat Isl¨¤mic marca una fita al m¨®n ¨¤rab¡±
Mogherini ha tractat de revertir aquesta imatge des que va ser escollida per dirigir la diplom¨¤cia europea, i ara admet que l'actuaci¨® del president rus, Vlad¨ªmir Putin, posa en perill els fr¨¤gils acords pol¨ªtics aconseguits el passat 5 de setembre, que van propiciar una treva imperfecta a l'est d'Ucra?na. ¡°Encara que R¨²ssia nom¨¦s ha parlat de respecte per les anomenades eleccions [que han celebrat els separatistes a l'est], no ¨¦s un senyal gaire encoratjador. No ens posem una bena als ulls. Pot haver-hi conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques en les properes setmanes; hem d'avaluar la situaci¨® amb els ministres d'Exteriors¡±, concedeix, en refer¨¨ncia a la validesa que atorga Europa a aquests acords entre russos i ucra?nesos signats a Minsk (Bielor¨²ssia).
Tot i aix¨°, Mogherini demana no donar per enterrat el proc¨¦s. ¡°Encara crec que hi ha voluntat pol¨ªtica suficient. Almenys al costat ucra?n¨¨s. I hem de veure tamb¨¦ si al costat rus¡±. Per aix¨°, l'alta representant assegura que intentar¨¤ contactar en els propers dies amb Putin, la principal interlocutora del qual ¡ªi gaireb¨¦ ¨²nica¡ª en aquest conflicte ha estat la cancellera alemanya, Angela Merkel. Sobre el major c¨¤stig que la UE ha infligit a R¨²ssia, les sancions econ¨°miques que s'apliquen des del juliol, la italiana prefereix no donar gaires pistes: poden mantenir-se, relaxar-se o endurir-se en funci¨® del que passi en el terreny.
Cap dels dossiers que l'alta representant rebr¨¤ a la seva taula resultaran senzills, ni tan sols el que implica tractar amb els Estats Units, ¡°el soci m¨¦s rellevant per a la UE¡±. Mogherini supervisar¨¤ l'acord de lliure comer? que Brussel¡¤les negocia des de fa mesos amb Washington, amb una creixent oposici¨® a les opinions p¨²bliques de tots dos blocs. ¡°?s crucial signar-lo, per raons pol¨ªtiques i econ¨°miques¡±, proclama l'alta representant, que confia de veure l'acord ratificat sota l'Administraci¨® de Barack Obama.
El dif¨ªcil repte de la immigraci¨®
La immigraci¨® ¨¦s un dels desafiaments que posa els l¨ªders europeus entre l'espasa i la paret: si l'aborden sense prejudicis, corren el risc de ser rebutjats per l'opini¨® p¨²blica; si desatenen els pa?sos m¨¦s desfavorits, el problema es fa cada vegada m¨¦s gran. Federica Mogherini sap que els moviments migratoris tenen implicacions per a la pol¨ªtica de fronteres, per¨° insta a oferir una altra aproximaci¨®: ¡°A llarg termini, s¨®n necess¨¤ries pol¨ªtiques de desenvolupament; o aconsegueixes que els habitants d'aquests pa?sos tinguin una vida sostenible o sempre caldr¨¤ fer front a grans fluxos d'immigrants, per motius econ¨°mics o de drets humans¡±.
La nova alta representant per a la Pol¨ªtica Exterior Europea t¨¦ molt present l'experi¨¨ncia del seu propi pa¨ªs. Despr¨¦s dels naufragis viscuts prop de l'illa de Lampedusa fa un any, amb centenars d'estrangers que intentaven arribar a la UE morts pel cam¨ª, Mogherini advoca m¨¦s que mai per una gesti¨® europea dels fluxos migratoris. ¡°Pot ser que per raons internes i de comunicaci¨® no ho vulguem recon¨¨ixer, per¨° llavors haurem d'afrontar-ne les conseq¨¹¨¨ncies. Ho veiem al Mediterrani. ?s millor anar a l'arrel del problema: ¨¦s m¨¦s barat i m¨¦s efica?. Hem de trobar el temps i l'energia per fer d'aix¨° un discurs europeu¡±.
M¨¦s que falta de temps, Mogherini trobar¨¤ resist¨¨ncies als Estats membres, que d'una banda redueixen els seus pressupostos de cooperaci¨® per estalviar i per un altre dediquen m¨¦s diners a fortificar les seves fronteres, com ha fet Espanya a Ceuta i Melilla.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.