¡°La vida ha estat generosa amb mi, no tinc amargures, es dorm m¨¦s b¨¦¡±

Si no hagu¨¦s tingut ¨¨xit Can?¨® de matinada, el seu primer gran n¨²mero u, potser Joan Manuel Serrat hagu¨¦s fet aven?os en el camp de la biologia. ¡°Com a investigador¡±, assegura, ¡°tot i que com a mestre tampoc hagu¨¦s estat malament. En altres ¨¨poques, dic, no en aquesta¡­¡±. De totes maneres, en el seu balan? amb la vida es mostra m¨¦s que satisfet, com es despr¨¨n d'aquesta recopilaci¨®, Antolog¨ªa desordenada, presentada ahir i cuinada amb m¨¦s de 30 companys que han reinventat 50 can?ons seves per celebrar mig segle de carrera.

Malgrat aquesta resist¨¨ncia tan f¨¨rria en el seu camp, tampoc vol estalviar cr¨ªtiques al que l'envolta o mostrar-se indiferent. Aix¨° mai. Per exemple, el que pugui determinar el diumenge 9, dia en qu¨¨ est¨¤ convocat aquest duel al sol entre l'envit sobiranista i l'Estat. ¡°Doncs encara no s¨¦ qu¨¨ far¨¦, dep¨¨n de com es desenvolupin els esdeveniments aquesta setmana. Passi el que passi, vull deixar clar que la gent t¨¦ tot el dret a decidir sobre el seu futur, encara que a mi se'm fa molt dif¨ªcil pensar en Catalunya fora d'Espanya¡±.

Ni aquestes tensions el porten a experimentar una sensaci¨® que diu que desconeix: l'amargura. ¡°No, mai¡±. Des que va escriure la seva primera can?¨®, Ella em deixa, amb 19 anys, ¡°i no era autobiogr¨¤fica¡±, confessa que ha experimentat tristesa, nost¨¤lgia, alegria. Recorda tamb¨¦ com al principi de la d¨¨cada dels setanta es va anar colant la ironia en els seus textos i en les melodies: ¡°La ironia com alguna cosa recognoscible se m'apareix llavors i la percebo com un mecanisme estupend per desdramatitzar afers sensibles¡±, afirma. ¡°A m¨¦s a m¨¦s, la censura, llavors, la propiciava¡±.

Crec que la gent t¨¦ tot el dret a decidir sobre el seu futur

Joan Manuel Serrat

Per¨° aquella sal de mirar les coses no es va tornar mai salmorra, ni li va tocar ferides que fessin supurar a qui encarnava com pocs la il¡¤lusi¨® col¡¤lectiva del final del franquisme i els primers passos de la democr¨¤cia. ¡°Amargura, no, insisteixo, amargura no n'he tingut mai. La vida ¨¦s i ha estat molt generosa amb mi, no tinc amargures, es dorm m¨¦s b¨¦¡±. No vol entrar en els penediments. ¡°En tinc i molts, per¨° no em d¨®na la gana explicar-los. S¨ª que puc admetre que, on els he detectat, he mirat de corregir-los, per¨° sobretot per a la meva tranquil¡¤litat, en defensa pr¨°pia. El que compta, al final, no ¨¦s haver-me equivocat, sin¨® haver obrat en conseq¨¹¨¨ncia amb el que un pensa¡±.

Tampoc ha estat gaire favorable a delectar-se en el seu treball, que des del minut u va ser reconegut pilar de la Nova Can?¨®. El noi de Poble Sec, que es movia com ning¨² entre la dualitat catalana per part de pare i l'aragonesa her¨¨ncia de la mare, confessa que despr¨¦s d'una composici¨®, passa p¨¤gina: ¡°No les escolto a casa ni al cotxe. Si vaig pel passad¨ªs i de l'habitaci¨® d'algun dels fills sento que en surt o, m¨¦s ben dit, sortia alguna, m'omple d'orgull¡±.

A mi se¡¯m fa molt dif¨ªcil pensar en Catalunya fora d¡¯Espanya

Joan Manuel Serrat

Tot i que per a aquest treball s'hi ha mirat molt i s'ha tornat a enfrontar a moltes d'elles. ¡°Ha estat un any dur. Em vaig entossudir a tractar directament per tel¨¨fon o correu amb tots els que han col¡¤laborat en aquesta antologia. Amb cadascun he fet els arranjaments, en l'experi¨¨ncia hem aportat cadascun un 50% per a cada tema escollit¡±. Es nota el seu afany perfeccionista: ¡°Aquest treball est¨¤ fet de dedicaci¨® i talent. Les dues virtuts conjunyides solen donar com a resultat aix¨° que anomenem inspiraci¨®¡±. N'ha tingut un torrent per engegar aquest macroprojecte en qu¨¨ ha confiat en la complicitat d'artistes dispars que li reconeixen el mestratge. La llista d¨®na una idea del seu impacte: de Les Luthiers a Lolita, Poveda, Carmen Linares o Silvia P¨¦rez Cruz; de Paquita la del Barrio a Calle 13 o Rub¨¦n Blades. De Estopa, Pablo Albor¨¢n o Alejandro Sanz a Dulce Pontes. De Joaqu¨ªn Sabina, Miguel R¨ªos o V¨ªctor Manuel? Ana Bel¨¦n a Soledad Gim¨¦nez, Aute o Mercedes Sosa, una mostra d'artistes de diverses nacionalitats fan seves les influ¨¨ncies d'un autor que va renovar la m¨²sica popular i la va dignificar fins a les cotes m¨¦s altes.

Els homenatges no li provoquen urtic¨¤ria. Ni tan sols aquest, de quatre volums. ¡°Cada dia miro de fer-me'n un, sempre que el cos ho permeti¡±. D'aquells problemes de salut amb un parell de c¨¤ncers ben agafats a temps no en queda rastre: ¡°Sempre s'ha d'estar atent, per¨° ja va passar".

Queda un llegat que va magnificant-se amb el temps i flexibilitzant-se en la gola de molts que el tracten com un mestre. Menys els seus ve?ns, diu Serrat. ¡°Ara, com que sortir¨¦ tant a la tele, s'hi fixaran. Per¨° quan em veuen anar a comprar el pa o el diari o a la farm¨¤cia, ni se n'adonen. S¨®c el que passeja el gos, aquell que borda tant¡±.

De vegades el troben a faltar. Com passar¨¤ a partir de l'any que ve, quan comenci la gira: l'esperen 90 concerts per tot el m¨®n. Des del febrer per l'Uruguai, l'Argentina, el Paraguai i Xile. Despr¨¦s, a l'estiu, a Espanya i, a la tardor, tornada a Am¨¨rica: el Carib, Centre i Nord-am¨¨rica (M¨¨xic i els Estats Units), Col¨°mbia, l'Equador i el Per¨². El millor reconeixement, aix¨ª doncs: no parlar ni en broma de retirades.