Not¨ªcia sobre el clima

Dem¨¤ el Claustre de la Universitat de Girona debatr¨¤ si retira el t¨ªtol de doctora honoris causa a la magistrada Encarna Roca per la seva actuaci¨® com a membre del Tribunal Constitucional. La petici¨® la van presentar fa un mes 77 claustrals.

Tal com informava ahir aquest mitj¨¤, es retreu a la magistrada que vot¨¦s a favor tant de la sent¨¨ncia que va declarar inconstitucional la declaraci¨® de sobirania del Parlament, com de l'admissi¨® a tr¨¤mit del recurs contra la llei de consultes i el decret de convocat¨°ria que han comportat la suspensi¨® de la consulta. Els signants de l'escrit consideren que tot aix¨° ¡°xoca de manera frontal amb algunes de les raons per les quals se li va concedir la distinci¨®, singularment pel seu comprom¨ªs amb Catalunya i les seves institucions¡±.

A m¨¦s de la retirada de l'honoris causa a Encarna Roca, la petici¨® recull tamb¨¦ que la Universitat expressi el seu suport a la consulta del 9-N i demani a determinades associacions universit¨¤ries que mostrin el seu suport a la consulta. Aquest escrit en totes les seves parts, per¨° especialment en la petici¨® de retirada del doctorat honor¨ªfic, ¨¦s indicatiu del grau de pressi¨® pol¨ªtica que s'est¨¤ exercint a Catalunya sobre les institucions, p¨²bliques i privades, i el clima de viol¨¨ncia moral en qu¨¨ es desenvolupa l'anomenat proc¨¦s.

La professora Encarna Roca ¨¦s una molt prestigiosa personalitat del panorama jur¨ªdic espanyol, pionera en molts dels seus camps d'estudi. Va ser la primera dona a Espanya catedr¨¤tica de Dret Civil i tamb¨¦ la primera que va ingressar a la Reial Acad¨¨mia de Jurisprud¨¨ncia i Legislaci¨®. Entre el 2005 i el 2012 va ser magistrada del Tribunal Suprem, c¨¤rrec al qual va renunciar en ser nomenada magistrada del Tribunal Constitucional. La professora Roca ¨¦s especialista en Dret Civil Catal¨¤. La seva obra Fundamentos del Derecho Civil de Catalu?a, escrita conjuntament amb Llu¨ªs Puig Farriol en quatre volums, ¨¦s i continuar¨¤ sent una refer¨¨ncia en la mat¨¨ria.

Segons els claustrals de la Universitat de Girona, no ¨¦s prou ¡°patriota¡± i se li ha de retirar el merescut honor que li van fer en nomenar-la doctora

Es tracta, per tant, d'una s¨°lida jurista de v¨¤lua incontestable. Malgrat aix¨°, segons el parer dels claustrals de la Universitat de Girona, no ¨¦s prou ¡°patriota¡± i se li ha de retirar el merescut honor que li van fer en nomenar-la doctora.

Val la pena examinar aquesta q¨¹esti¨® com a mostra d'una mentalitat excloent i fan¨¤tica, impr¨°pia d'una instituci¨® com ¨¦s la universitat, per¨° inquietant tamb¨¦ des del punt de vista pol¨ªtic ja que pressuposa el desconeixement de certes regles b¨¤siques d'un Estat democr¨¤tic de dret. Desconeixement que es revela tamb¨¦ habitualment en certs articles de diari i cada dia, mat¨ª, tarda i nit, a les tert¨²lies de les r¨¤dios i televisions catalanes. Centrem-nos en dos aspectes.

En primer lloc, l'escrit dels claustrals demostra descon¨¨ixer o menysprear el significat de la independ¨¨ncia judicial i, fins i tot, la mateixa funci¨® que exerceix un jutge. La independ¨¨ncia judicial significa que els jutges i magistrats en la formulaci¨® de les seves resolucions judicials s¨®n independents de tots els altres poders ¨Cno nom¨¦s pol¨ªtics sin¨® tamb¨¦ socials, econ¨°mics o de qualsevol ordre¨C per¨° s¨®n absolutament dependents de la llei. Les resolucions judicials, especialment les sent¨¨ncies, no expressen la voluntat del jutge ni el seu sentit de la just¨ªcia, sin¨® la voluntat de la llei, ¨¦s a dir, la voluntat que van expressar en aprovar la llei una majoria dels representants del poble. Si no fos aix¨ª, el jutge no seria un ¨°rgan democr¨¤tic.

Certament, aquesta llei, aix¨ª com el sup¨°sit de fet al qual s'aplica, s'ha d'interpretar i per a aix¨° s'utilitzen uns m¨¨todes determinats que no pot escollir el jutge de manera arbitr¨¤ria sin¨® que han d'estar convenientment justificats en la resoluci¨® judicial. A m¨¦s a m¨¦s, la resoluci¨® que adopti un jutge es pot apel¡¤lar davant una inst¨¤ncia superior perqu¨¨ la revisi. Per tant, hi ha un sistema de garanties perqu¨¨ la llei, en la mesura del possible, es compleixi. Tot aix¨° implica que, fins i tot en el cas que la magistrada Roca discrep¨¦s pol¨ªticament del fons de la q¨¹esti¨®, hauria d'aplicar la llei, en aquest cas la Constituci¨®, per no inc¨®rrer en prevaricaci¨®. Pretenen els claustrals de Girona que incorri en aquest delicte?

En segon lloc, sostenir que l'honoris causa se li va concedir, no nom¨¦s pels seus m¨¨rits professionals sin¨® tamb¨¦ ¡°pel seu comprom¨ªs amb Catalunya i amb les seves institucions¡±, indica una concepci¨® totalit¨¤ria, tant de Catalunya com de les seves institucions, ¨¦s a dir, nega la pluralitat d'opinions i el dret a discrepar en mat¨¨ries que afectin l'anomenada q¨¹esti¨® nacional. Tot ¡°el poble al servei de l'Estat¡±, us sona aix¨°?, no us recorda els m¨¦s sinistres episodis europeus de la primera meitat del segle XX? Potser que hi pensin els claustrals de la Universitat de Girona.

Encara que no m'estranya que passin aquestes coses amb un Govern de la Generalitat i unes forces pol¨ªtiques partid¨¤ries del dret a decidir que han creat un clima de profund menyspreu pel dret, ¨¦s a dir, per l'Estat democr¨¤tic de dret.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional