Fotografiant l¡¯art del carrer

Adolf Mas i Ginest¨¤ (Solsona, 1860 - Barcelona 1936) ¨¦s conegut per ser una de les persones que m¨¦s ha fet per la preservaci¨® de l¡¯art, l¡¯arquitectura i l¡¯arqueologia espanyoles, fotografiant tot el que es posava davant del seu objectiu al comen?ament del segle XX. Mas va ser el fot¨°graf que el 1907 va acompanyar Josep Puig i Cadafalch, Josep Gudiol i Josep Goday en la Campanya Arqueol¨°gica pel Pirineu organitzada per l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) que va suposar el descobriment i l¡¯inici de l¡¯estudi de l¡¯art rom¨¤nic catal¨¤. Per als 251 negatius que va realitzar, el fot¨°graf no va dubtar a carregar, amb ajuda de mules, amb els 90 quilos de la c¨¤mera i el material fotogr¨¤fic necessari per immortalitzar l¡¯excursi¨®.

Dos anys m¨¦s tard, l¡¯IEC li va encarregar realitzar l¡¯Inventari Iconogr¨¤fic de Catalunya, i el 1918 l¡¯IEC, amb suport de Francesc Camb¨®, va ampliar el camp d¡¯acci¨® per tot Espanya per fer el Repertori Iconogr¨¤fic d¡¯Espanya. La base d¡¯aquest treball constitueix l¡¯Arxiu Mas, format a la seva mort per 106.000 negatius. El fons, que no ha parat de cr¨¦ixer fins a les 500.000 fotografies

hist¨°riques actuals, ¨¦s custodiat, des de 1942, per la Fundaci¨® Institut Amatller d¡¯Art Hisp¨¤nic, amb seu a la bonica casa modernista constru?da per Josep Puig i Cadafalch al passeig de Gr¨¤cia. Les imatges de Mas han acabat tenint un valor incalculable, perqu¨¨ moltes d¡¯aquelles obres han desaparegut o s¡¯han destru?t en moments convulsos, com la Guerra Civil, i per tant, les imatges han quedat com l¡¯¨²nic document de la seva exist¨¨ncia.

Per¨° la faceta de fot¨°graf d¡¯art d¡¯Adolf Mas ha fet que una altra, la de cronista gr¨¤fic i pioner del fotoperiodisme, qued¨¦s oculta i poc valorada pels especialistes.

El fot¨°graf, que va realitzar innombrables viatges per tota la pen¨ªnsula i va entrar en esgl¨¦sies, cases i museus a la recerca d¡¯objectes d¡¯art, tamb¨¦ va sortir al carrer per captar la vida quotidiana i els esdeveniments hist¨°rics i socials que li va tocar viure, tal com van fer cronistes gr¨¤fics d¡¯excepci¨® com Josep Brangul¨ª, Alexandre Merletti, Frederic Ballell i Josep M. Sagarra. El llibre Barcelona. 1900-1917. Els reportatges d¡¯Adolf Mas que avui publica Edicions Viena, amb textos i documentaci¨® de Blanca Giribet, reivindica aquesta altra faceta del fot¨°graf, l¡¯inscriu dins de l¡¯ambient art¨ªstic del moment ¡ªva compartir interessos amb artistes de l¡¯¨¨poca com Ramon Casas, Santiago Rusi?ol o Isidre Nonell, els quals va retratar en plena activitat art¨ªstica i fins i tot va pert¨¤nyer al grup d¡¯Els Quatre Gats¡ª i permet veure com, al comen?ament del segle XIX, va ser un pioner del fotoperiodisme.

El llibre, ¨¤mpliament il¡¤lustrat, com no podia ser d¡¯altra manera, mostra alguns dels reportatges que va realitzar, molts d¡¯ells in¨¨dits, sobre la vida a la ciutat de Barcelona durant aquests 17 anys, la seva transformaci¨® urban¨ªstica, els barcelonins i les seves activitats i esdeveniments socials que ocupen el carrer, ja siguin de car¨¤cter l¨²dic o reivindicatiu.

¡°Es tracta d¡¯un Mas nou, que ha estat relegat pel fot¨°graf d¡¯art, de manera que la publicaci¨® suposa un llibre molt important i un descobriment per a la Fundaci¨® i fins i tot per a mi¡±, explica Santiago Alcolea, director de la Fundaci¨® Institut Amatller. ¡°Aquesta producci¨®, que suposa un 20% del total, tot i la immediatesa amb qu¨¨ es realitzen i la manca d¡¯enquadraments, mant¨¦ la intenci¨® est¨¨tica i art¨ªstica que caracteritza les obres de Mas¡±, explica Alcolea, que rebla: ¡°Tamb¨¦ explica els seus or¨ªgens¡±.

El mateix Mas ho fa en diverses entrevistes, com les publicades a D¡¯Ac¨ª d¡¯All¨¤ el 1925 i La Veu de Catalunya el 1928. ¡°Jo era reporter fotogr¨¤fic, i les converses amb els arquitectes Dom¨¨nech i Montaner i Puig i Cadafalch em convenceren de fer el repertori iconogr¨¤fic de Catalunya¡±.

A Mas el podem veure exercint com a tal, en diverses imatges, com una de novembre de 1907 en la qual apareix cobrint la informaci¨® de les inundacions de S¨²ria. Els seus treballs, il¡¤lustrant tant notes de premsa com reportatges com el de la Setmana Tr¨¤gica de 1909, es van publicar en revistes i diaris com La Ilustraci¨® Catalana ¡ªprimera revista gr¨¤fica en catal¨¤ publicada a Barcelona¡ª, la Revista Mensual Il¡¤lustrada, Los Deportes, La Veu de Catalunya, Feminal, La Senyera i La Jornada Deportiva, entre d¡¯altres.

¡°Al comen?ament de la seva activitat, entre 1900 i 1909, Mas combina les dues activitats, per¨° a partir de 1914 i 1916 les fotografies com a reporter s¨®n m¨¦s espor¨¤diques, coincidint amb la major activitat i els enc¨¤rrecs per fotografiar el patrimoni i dedicar cada vegada m¨¦s temps a gestionar l¡¯arxiu¡±, explica Giribet, que va comen?ar a investigar aquesta faceta del fot¨°graf despr¨¦s de comprovar la gran quantitat d¡¯imatges que s¡¯han conservat en qu¨¨ l¡¯inter¨¨s no era el patrimoni.

Giribet, despr¨¦s de bussejar entre el ric fons d¡¯imatges, tamb¨¦ ha buscat a la premsa i les revistes el rastre d¡¯aquestes imatges. ¡°Coneixem els detalls, els llocs i els protagonistes pels textos amb els quals es van publicar¡±. Com la foto que va realitzar el 1907, en la qual es veu una enorme taula preparada per a m¨¦s de cent comensals, i on no falten gerros amb flors, vaixella i coberteria de luxe per inaugurar un tram de la claveguera del carrer Rocafort! ¡°Sabem el que van menjar: un lunch a base de sandvitxos, xampany i cigars havans¡±. En fotografia i pol¨ªtica eren altres temps.