Gl¨°ria a Biosca i gr¨¤cies a Cruyff

No s¨¦ ben b¨¦ per qu¨¨, hi ha vegades que els periodistes no parlem d¡¯una persona amb un traject¨°ria reconeguda i elogiable fins que no en surt l¡¯esquela als diaris. La seva mort medi¨¤tica s¡¯allarga, pr¨°piament, des que es retira fins que se¡¯n publica la necrol¨°gica. Aleshores tothom parla de la seva transcend¨¨ncia i del seu llegat, s¡¯expliquen les hist¨°ries que es van silenciar en vida, com si fos pecat recordar les seves aventures, bones i dolentes, pr¨°pies d¡¯una figura que mereix una p¨¤gina o un reportatge als mitjans de comunicaci¨®. Aquest ¨¦s el cas de Gustau Biosca, amic de Kubala i C¨¦sar, protagonistes de partits solemnes i tamb¨¦ de festes maj¨²scules a la Penya Solera que un dia va presidir Nicolau Casaus.

Biosca va ser un fenomen, a la taula, al llit i al camp, admirable perqu¨¨ s¡¯ho feia amb la Lola Flores i perqu¨¨ era un gentleman a l¡¯estadi de les Corts. Ja s¨¦ que va acabar llegint la B¨ªblia, va treballar per a N¨²?ez i va tenir sort d¡¯una dona com la Roser. No hi fa res, ben al contrari, per¨° molts l¡¯admiraran tamb¨¦ perqu¨¨ li agradava el flamenc, sabia beure, feia contentes les dones i jugava molt b¨¦ a futbol. La seva mort ens colpeix a la vegada que ens permet recuperar la m¨ªstica de l¡¯equip de les Cinc Copes, temps en qu¨¨ el Bar?a guanyava t¨ªtols i futbolistes com Kubala, C¨¦sar i Biosca eren admirats com ara les estrelles del pop, gent medi¨¤tica i alhora molt propera al poble.

Els millors equips del Bar?a s¨®n aquells que han transcendit al futbol, ni que sigui perqu¨¨ el seu joc i la seva manera d¡¯entendre la vida provocaven l¡¯entrega incondicional de la gent del carrer. Parlem del Bar?a de Gamper, del de Samitier, del de Kubala, del de Cruyff o del de Guardiola, equips virtuosos, estimats per l¡¯afici¨® i respectats pels rivals, recordats per l¡¯oda d¡¯Alberti a Platko o el cant de Serrat. No ¨¦s casual que el comiat de Biosca hagi sensibilitzat el barcelonisme, de la mateixa manera que hi ha hagut una extraordin¨¤ria mobilitzaci¨® per la darrera pel¡¤l¨ªcula sobre Cruyff. La gent blaugrana t¨¦ molt bon gust, tant que sovint renega dels herois que han administrat el seu talent, com en el seu dia el mateix Johan, elogiat com a t¨¨cnic i discutit com a futbolista.

Els culers s¨®n molt punyeters i discriminatoris en l¡¯elogi, acostumats a sentir-se amos del club i, com a tals, sempre disposats a mesurar el rendiment dels futbolistes com si fossin treballadors de la seva empresa. De vegades fa la sensaci¨® que mai no s¡¯han sentit del tot seus personatges llegendaris com Maradona, Ronaldo o fins i tot Ronaldinho, al qual es recrimina que s¡¯abandon¨¦s abans d¡¯hora, sense tenir en compte que va treure el club del confessionari i la mis¨¨ria a partir de l¡¯alegria, motiu de sobres perqu¨¨ fes el que li don¨¦s la gana. Per qu¨¨ sembla que molts barcelonistes aspiren que la vida castigui Ronaldinho per haver dimitit fora d¡¯hora al Camp Nou?

La mort de Biosca m¡¯ha fet pensar que, tal vegada, seria bo que un bon dia el club fes inventari de tots els futbolistes que han dignificat la samarreta blaugrana i pint¨¦s les parets del Camp Nou amb les seves fotografies, en lloc de posar-hi les hostesses de Qatar. El sectarisme ha estat una plaga que ha impedit una millor comprensi¨® i expansi¨® de l¡¯univers Bar?a. I, per explicar la hist¨°ria, no hi ha un fil conductor millor que els futbolistes, sense necessitat d¡¯esperar que es morin. Hi penso ara que se n¡¯ha anat el Gitano Biosca i no tenim ni imatges i ni literatura, a excepci¨® d¡¯elogiables iniciatives particulars, que ens expliquin la seva obra, tan aplaudida pels qui el van con¨¨ixer.

Al Bar?a, prou lloat com a club, li fa falta ara reconstruir la seva hist¨°ria com a equip, un cop superat el victimisme i havent-se convertit en protagonista de la darrera ¨¨poca. El Madrid ha sabut construir un relat guanyador a partir de Di St¨¦fano, com si el futbol no s¡¯hagu¨¦s inventat abans de l¡¯arribada de l¡¯argent¨ª, i el Bar?a s¡¯ha entestat a discutir sobre la legitimitat del seu fitxatge en lloc de fer evolucionar el seu propi discurs a partir de figures com Biosca. No s¡¯ha pas de deixar d¡¯explicar la vida de Di St¨¦fano des del punt de vista blaugrana, per¨° tamb¨¦ estaria b¨¦ presumir, en lloc de renegar, d¡¯aquells jugadors sobre els quals no hi ha cap dubte que es va edificar la vida i miracles del Barcelona.

El triomf de Messi, Ronaldinho, Guardiola i Cruyff dif¨ªcilment hauria estat possible si abans no haguessin jugat al Bar?a personatges llegendaris com Gamper, Samitier, Kubala o Biosca. Haur¨ªem de tenir-ho en compte mentre viuen i/o juguen b¨¦ o malament al Bar?a, que necessita parlar dels vius, i m¨¦s en temps de difunts, de manera que la gl¨°ria hauria de ser compartida per Biosca i Cruyff, tots dos homenatjats aquesta setmana el mateix dia i a la mateixa hora, com si rivalitzessin en lloc de ser companys del mateix club.