Pel¡¤l¨ªcules i videojocs no provoquen m¨¦s viol¨¨ncia al carrer

Un rep¨¤s de les pel¡¤l¨ªcules m¨¦s taquilleres de la hist¨°ria no ha trobat gaire correlaci¨® entre les m¨¦s violentes i el nombre d'assassinats durant els anys seg¨¹ents a la seva estrena. En el cas dels jocs, la relaci¨® ¨¦s fins i tot negativa. L'augment del seu contingut violent ha coincidit amb una reducci¨® de la viol¨¨ncia juvenil a la vida real.

Una recerca a Google Scholar, la versi¨® acad¨¨mica del cercador, mostra gaireb¨¦ un quart de mili¨® de refer¨¨ncies a estudis i llibres sobre la viol¨¨ncia dels jocs o les pel¡¤l¨ªcules i la viol¨¨ncia a la vida real. Per cada un que sost¨¦ que les escenes violentes generen actes violents, n'hi ha un altre que afirma el contrari. Tot i que el debat no s'acabar¨¤ amb aquest nou treball, utilitza un enfocament diferent per determinar si hi ha una relaci¨® entre la viol¨¨ncia virtual i la real.

La majoria dels estudis sobre l'impacte de la viol¨¨ncia al cinema o els jocs s'han fet al laboratori. S'exposava els participants a escenes violentes i s'observava com reaccionaven. Per¨° el professor de psicologia de la Universitat Stetson (Estats Units), Christopher Ferguson, ha buscat la connexi¨® a la vida real, comparant l'evoluci¨® de la viol¨¨ncia als mitjans amb les xifres de crims. I ho ha fet en dos estudis paral¡¤lels, un per al cinema i l'altre per als jocs.

En el primer treball, Ferguson va recopilar les pel¡¤l¨ªcules m¨¦s taquilleres des del 1920 en lapses de cinc anys. Un grup de col¡¤laboradors va analitzar el minutatge de les 90 pel¡¤l¨ªcules de la mostra per obtenir un quocient de la seva viol¨¨ncia dividint el nombre de minuts violents per la durada total. La gr¨¤fica resultant la va sobreposar sobre la de la r¨¤tio d'homicidis als Estats Units. L'estudi va controlar altres variables com el nivell hist¨°ric d'ingressos de les fam¨ªlies, el nombre de policies a cada moment, la taxa de poblaci¨® juvenil o el producte interior brut.

No hi ha correlaci¨® entre les escenes violentes de les pel¡¤l¨ªcules actuals i la taxa d¡¯homicidis

Durant la primera d¨¨cada, els anys vint, amb t¨ªtols com les primeres versions cinematogr¨¤fiques de Ben Hur o L'¨²ltim mohic¨¤, les pel¡¤l¨ªcules eren m¨¦s violentes que la mateixa societat. De fet, la introducci¨® del Codi Hay per part de l'MPAA, l'associaci¨® de productores de cinema, el 1930, va reduir la dist¨¤ncia en implantar un sistema d'autocensura per rebaixar les escenes violentes o de sexe.

Nom¨¦s durant les d¨¨cades centrals del segle passat, l'estudi presenta una lleugera correlaci¨® entre la viol¨¨ncia de Hollywood i la real. Correlaci¨® que s'inverteix per ser negativa des dels anys setanta i, especialment des de la d¨¨cada dels vuitanta, quan les escenes violentes inunden les pantalles mentre que la taxa d'homicidis es redueix.

"Si s'observa la tend¨¨ncia global entre la viol¨¨ncia al cinema i la viol¨¨ncia en la societat, trobem algunes petites correlacions", diu en un correu electr¨°nic. "Es veuen accentuades a mitjan segle XX, quan la viol¨¨ncia en les pel¡¤l¨ªcules i els homicidis apareixen correlacionats. No obstant aix¨°, aquesta troballa es veu q¨¹estionada per les primeres tend¨¨ncies anteriors al 1940 i des del 1990, quan la viol¨¨ncia als mitjans i la social experimenten una relaci¨® inversa. ?s una forma de comprovar com, malgrat que de vegades es produeixen correlacions, hem de ser molt acurats en fer una lectura causal dels efectes", afegeix.

Per confirmar els seus dubtes sobre la relaci¨® entre els dos tipus de viol¨¨ncia, Ferguson va repetir l'an¨¤lisi, per¨° aquesta vegada amb els jocs. Els videojocs han agafat el testimoni de les pel¡¤l¨ªcules i avui s¨®n assenyalats com a factors que influeixen en la conducta dels joves. Fins i tot l'Associaci¨® Americana de Psicologia va publicar un av¨ªs el 2005 en el qual vinculava els dos fen¨°mens, declaraci¨® contestada per centenars d'experts en una carta posterior.

En aquest estudi, publicat al Journal of Communication, Ferguson va tenir m¨¦s f¨¤cil la tasca de catalogar els jocs. Des del 1996, any en qu¨¨ inicia la seva an¨¤lisi, la patronal del sector qualifica cada t¨ªtol segons la viol¨¨ncia o el sexe que cont¨¦, i en recomana el seu ¨²s per edats. El psic¨°leg va seleccionar els cinc jocs m¨¦s venuts de cada any fins al 2011. La qualificaci¨® per a un joc violent va de l'1 al 5, aix¨ª que la xifra m¨¤xima anual seria un valor de 25.

El primer resultat crida l'atenci¨®: dels 16 anys analitzats, tots excepte quatre van superar la xifra de 20 sobre un m¨¤xim possible de 25. La mitjana del per¨ªode ¨¦s de 21,4. ?s a dir, els jocs violents s¨®n els que agraden m¨¦s. Per¨° el segon resultat encara sorpr¨¨n m¨¦s: les dues ¨²ltimes d¨¨cades s¨®n les que, segons les estad¨ªstiques oficials, hi ha hagut menys viol¨¨ncia juvenil als Estats Units. Aix¨ª que hi ha una correlaci¨® per¨° inversa entre la viol¨¨ncia dels jocs i la viol¨¨ncia dels joves.

S'acaba el debat, llavors? "Probablement, mai", opina Ferguson. Per ell, "es tracta d'una q¨¹esti¨® molt emocional, una dial¨¨ctica moral que es nodreix de guerres culturals i conflictes generacionals. Sempre hi ser¨¤ i, mentre sorgeixin nous mitjans, hi haur¨¤ reaccions extremes contra ells".