Elogi del valor

El llibret no arriba a les cent p¨¤gines, per¨° ¨¦s un regal per al lector curi¨®s i, sobretot, per al molt ocupat. Durant almenys un parell d'hores van estar xerrant sobre temes oberts ¡ªsocietat, pol¨ªtica, cultura¡ª dos grans de la literatura actual, l'hisp¨¤-peru¨¤ Mario Vargas Llosa i l'itali¨¤ tan espanyolitzat, tan europe?tzat, Claudio Magris. Aix¨° va passar a M¨¨xic fa uns cinc anys, el 2009. Avui aquesta xerrada est¨¤ posada en net i prologada per Renato Poma sota el t¨ªtol La literatura es mi venganza?(Anagrama).

Des d'aquell 2009 i fins al 2014 hem viscut un terratr¨¨mol social i civil, a m¨¦s de la depauperaci¨® accelerada de les classes mitjanes. Per aix¨° hi ha alguna cosa perversa en l'intent d'esbrinar les intu?cions que van tenir aquests dos escriptors entorn de les relacions que l'intel¡¤lectual i la cultura estableixen amb les noves societats i, particularment, amb les noves formes de mobilitzaci¨® pol¨ªtica, incl¨°s el que Magris anomena la pol¨ªtica pop (referint-se no a Podem ni al populisme independentista, sin¨® a Berlusconi).

Aquesta q¨¹esti¨® no figura en l'agenda catalana; fins i tot ¨¦s certa una cosa pitjor: la reflexi¨® sobre les condicions de vida de la cultura catalana en els ¨²ltims 30 anys no figura en les an¨¤lisis o els programes de l'independentisme perqu¨¨ no hi ha gaire a dir, llevat que sigui amb voluntat dinamitera. Comparteixo moltes cr¨ªtiques al funcionament de l'Estat en relaci¨® amb les cultures i les literatures no castellanes, certament. L'Institut Cervantes s'ha equivocat quan ha estat garrepa en les invitacions i actuacions d'autors no castellans i ha estat poc efica? a l'hora de fer realitat els seus bons prop¨°sits fundacionals. Havia d'actuar com a palanca de difusi¨® internacional del castell¨¤, per¨° tamb¨¦ de les literatures no castellanes, i aquest component ha estat menor, a estones testimonial, i sovint ha protagonitzat episodis vergonyants de provincianisme.

Tampoc no ¨¦s exactament aclaparant la quantitat de llibres que aborden en una perspectiva cultural aquesta realitat liter¨¤ria biling¨¹e

S¨¦ que ha passat el mateix en altres llocs. A l'Institut Ramon Llull, el seu hom¨°leg catal¨¤, ¨¦s f¨¤cil identificar activitats tan sect¨¤ries i poc realistes ¡ªconseq¨¹ents amb la realitat catalana¡ª com l'Institut Cervantes ho ha estat en reduir la realitat plural de l'Espanya de la democr¨¤cia. A molts professors d'universitats estrangeres dedicats a la cultura espanyola els continua sorprenent l'abs¨¨ncia d'articulaci¨® eficient i acad¨¨mica de les dues lleng¨¹es a Catalunya, Gal¨ªcia o el Pa¨ªs Basc. I els sorpr¨¨n m¨¦s la separaci¨® gaireb¨¦ castrense entre departaments dedicats a una llengua o altra, si pot ser, amb el menor contacte mutu.

Hi ha moltes excepcions, per¨° les excepcions no compten per identificar la norma general, i aquesta norma ha preferit que les lleng¨¹es respectives i els seus estudis se sentin alienes o fins i tot d'un altre planeta. Tampoc no ¨¦s exactament aclaparant la quantitat de llibres que aborden en una perspectiva cultural aquesta realitat liter¨¤ria biling¨¹e i la pluralitat de xarxes personals i circuits intel¡¤lectuals ¡ªeditorials, revistes, restaurants, llibreries, terrasses...¡ª que han recreat activament, i encara recreen, l'heterogene?tat com a forma de vitalitat cultural.

L'etapa pol¨ªtica que travessa Catalunya no veu amb els millors ulls un enfocament com aquest perqu¨¨ desmentiria que els escriptors han actuat com a espadatxins a punt de brega. O mostraria que la discrep¨¤ncia personal que van mantenir durant tants anys el desaparegut Baltasar Porcel i el viv¨ªssim Juan Mars¨¦ era nom¨¦s una baralla personal i no el s¨ªmptoma fiable d'un sistema cultural. De fet, Catalunya ha estat hist¨°ricament, i ¨¦s encara, una societat biling¨¹e, la cultura de la qual ha crescut enriquint-se amb el luxe de disposar de dues literatures en fricci¨® f¨¨rtil (inclosa la vast¨ªssima pot¨¨ncia hispanoamericana), que pocs estudien juntes i gaireb¨¦ ning¨² no explica barrejades, que ¨¦s com han viscut.

Per aix¨° ha resultat tan estimulant que Magris i Vargas Llosa es posin d'acord per reivindicar la tradici¨® il¡¤lustrada i no cedeixin a les pitjors temptacions reductores dels interessos pol¨ªtics. Vargas Llosa ha despertat en els ¨²ltims temps ires patri¨°tiques a Catalunya, sobretot despr¨¦s de la seva proximitat a la plataforma pol¨ªtica i intel¡¤lectual Libres e Iguales: alguns dels seus portaveus m¨¦s medi¨¤tics actuen com a aut¨¨ntics dinamiters no nom¨¦s de la conviv¨¨ncia, sin¨® del simple seny. Per¨° ¨¦s Vargas qui subscriu aquestes paraules de Claudio Magris quan tem cap al 2009 ¡°una regressiva fi¨¨vre identitaire, un tancament visceral, agressiu i autodestructiu, en la pr¨°pia peculiaritat, en la pr¨°pia diversitat viscuda no com a realitzaci¨® concreta de l'universal hum¨¤, sin¨® com a diversitat absoluta i salvatge¡±.

El percentatge de salvatges a Espanya i Catalunya ¨¦s afortunadament minso, per¨° el dels qui continuen creient que la particularitat ¨¦s un valor ha crescut de manera sorprenent. Per¨° no tenen ra¨®, creu Magris, i per descomptat jo amb ell: la particularitat no ¨¦s un valor, ¡°no ¨¦s un valor ser italians o peruans, homes o dones, cat¨°lics o protestants o agn¨°stics; la particularitat de cadascun de nosaltres ¨¦s la premissa per poder desenvolupar, amb ella, un valor¡±.

Jordi Gr¨¤cia ¨¦s professor i assagista