La primavera que no cessa

Diumenge es produir¨¤ un fet ins¨°lit: una inexistent naci¨® organitzar¨¤ una votaci¨® intangible per expressar idees irrealitzables. La votaci¨®, impensable en uns altres temps, s'ha convocat a trav¨¦s de mitjans virtuals, sota la permanent amena?a d'il¡¤legalitzaci¨® i de conseq¨¹¨¨ncies insospitades i incalculables.

I, in, im¡­ prefixos de negaci¨® per ocultar que els dos s¨ª ja han guanyat per incompareixen?a o, el que ¨¦s el mateix, per la compareixen?a d'un no rotund, absolut i continuat. Tenen ra¨® els unionistes en queixar-se del desistiment de responsabilitats de l'Estat envers ells. Les successives resolucions del Tribunal Constitucional, del Consell d'Estat i dels partits majoritaris els han deixat a l'estacada.

Si no fos perqu¨¨ es tracta d'un proc¨¦s de secessi¨® faria riure veure com de desastrosa i potinera ha estat l'actitud de l'Estat, el PP i el PSOE amb Catalunya i els catalans. Han negat la naci¨®, han negat la cultura i la llengua en la qual s'expressa, han ocultat d¨¨ficits de tot tipus i fins i tot han prohibit que es vagi a votar. I ho han negat tot tant que han refor?at el que existeix, possibilitat el que semblava impossible i garantit l'¨¨xit del 9-N. S'ha notat tant la cura que no s'ha aconseguit cap efecte.

Ning¨² no guanya unes eleccions. Les eleccions i les votacions gaireb¨¦ sempre s'han perdut, com en aquest cas, per incompareixen?a. Per¨° guanyar les eleccions i fins i tot arribar a ser independents pot significar ben poca cosa si el que canvia ¨¦s l'estatus i no canvia la realitat i el sentit del nou pa¨ªs.

El vell discurs de construir la naci¨® ha estat tan grapejat que no n'hi ha prou amb contraposar-lo al discurs de l'ab¨²s de l'Estat

Per¨° el 9-N, lluny d'interrogar nom¨¦s a Espanya, pregunta sobretot a Catalunya. Aqu¨ª ¨¦s on comencen les incompareixences pr¨°pies que tan poc agraden al sobiranisme. Les factures pendents, vaja. No hi ha cap pa¨ªs que estigui en pau amb si mateix, per¨° n'hi ha que solucionen millor els conflictes interns que els tenallen, i d'aix¨° parla el 10-N. Catalunya ser¨¤ independent quan reconegui els seus propis abusos, desigualtats, corrupcions, fractures i difer¨¨ncies.

?s la lli?¨® del dia a dia. La setmana passada es va acusar Xavier Trias i Quim Nadal de fets als quals no vam concedir cap credibilitat. Malgrat aix¨°, l'alcalde Trias va comprovar la setmana passada com de dif¨ªcil ho ha tingut Ester Quintana per demostrar el doble ab¨²s de poder patit. Excuso parlar de les pol¨ªtiques culturals del PSC en els seus millors temps de desdeny del catal¨¤, que m'embalo i d¨®na per a tres diaris. Els ponts es basteixen amb empatia i respecte. Si aquesta dist¨¤ncia ¨¦s percebuda amb persones respectades i reconegudes com Trias i Nadal, quina dist¨¤ncia ens separa a molts de Josep Maria Sala o d'independentistes sobtadament muts com Felip Puig?

El vell discurs de construir la naci¨® ha estat tan grapejat que no n'hi ha prou amb contraposar-lo al discurs de l'ab¨²s de l'Estat. Cal demostrar que la cohesi¨® social ¨¦s una prioritat, que els valors d'esfor? i neteja s¨®n certs, que la cultura continua formant part del nucli dur del pa¨ªs. Nom¨¦s llavors s'aconseguir¨¤ la tan buscada massa cr¨ªtica. Mentrestant, per ensopegar amb les mateixes pedres no val la pena tant d'esfor?. Per aix¨° el 9-N d¨®na esperances, perqu¨¨ es tracta d'atrevir-se a cometre errors, s¨ª, per¨° en equivocacions que encara desconeixem.

I, in, im¡­ A Espanya s'apr¨¨n en negatiu i aix¨ª no es va enlloc. La democr¨¤cia ha repetit multitud de vicis del franquisme, la dominaci¨®, l'arbitrarietat i el menyspreu a la difer¨¨ncia. El pujolisme es va adaptar a un dels pitjors, la perpetuaci¨® institucional, que els inclou gaireb¨¦ tots, i el drama ¨¦s que l'antipujolisme ¨¦s tan curt de mires que no sap encara ni el que ha heretat, m¨¦s enll¨¤ del jo ja ho deia, i nom¨¦s sap dir aix¨°.

La democr¨¤cia ha repetit multitud de vicis del franquisme, la dominaci¨®, l'arbitrarietat i el menyspreu a la difer¨¨ncia.

Cometre els mateixos errors ser¨¤ imperdonable, fatal. La xafogor de les negociacions de les ¨²ltimes setmanes ha estat impressionant. Ens ha recordat que el cam¨ª de l'infern est¨¤ ple de bones intencions. L'octubre ens ha ensenyat, una vegada m¨¦s, les nostres debilitats, que ens assemblem molt a all¨° de qu¨¨ volem separar-nos, i tant ¨¦s aix¨ª que sense la malaptesa de l'Estat estar¨ªem pitjor. El millor del proc¨¦s d'independ¨¨ncia ¨¦s que ens retratem cada dia en un judici de realitat augmentada. Sortim tan n¨ªtids que es veu fins i tot el que s'amaga. D'aqu¨ª l'oportunitat de no haver de culpar m¨¦s Madrid. D'aqu¨ª la necessitat de netejar llistes i institucions, de deixar de carregar amb morts que apareixen una vegada i una altra al mig del cam¨ª. D'aix¨° tamb¨¦ volem independitzar-nos.

La desconnexi¨® del 9-N havia d'arribar d'una manera o una altra. L'altra desconnexi¨® requereix un 9-N diari, per al qual caldr¨¤ fer una cosa molt dif¨ªcil: suspendre la incredulitat mantenint l'escepticisme. Diumenge serem a les set del mat¨ª a les portes dels instituts, obrirem les portes i votarem. S'ha acabat el temps de demanar perm¨ªs perqu¨¨, en cas contrari, els temps acabaran amb nosaltres.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor