La retratista de la Gauche Divine, Colita, premi Nacional de Fotografia

¡°No s¨¦ ni on s¨®c; per¨° et juro que et trucar¨¦¡±. Aix¨° recita el contestador del m¨°bil de Colita: el mateix humor, intel¡¤lig¨¨ncia, ironia i segones intencions que traspuen la major part de les fotografies que ha anat captant amb les seves c¨¤meres al llarg de gaireb¨¦ cinc d¨¨cades de vida professional, aquesta que el Ministeri d'Educaci¨®, Cultura i Esport ha reconegut amb el Premi Nacional de Fotografia 2014, dotat amb 30.000 euros.

¡°Per no educar-me com una imb¨¨cil, el meu pare nom¨¦s em regalava c¨¤meres i guitarres, i no nines¡±, recordava fa poc, mentre evocava la primera c¨¤mera de baquelita amb la qual la va obsequiar als 12 anys el seu progenitor, de manera que sembrava aix¨ª la llavor de la fotoreportera Colita, nascuda en realitat Isabel Steva Hern¨¢ndez, a Barcelona, el 1940.

Aquest car¨¤cter obert i una mica descarat va encaixar com un guant en els temps que li han tocat viure, b¨¤sicament la Barcelona dels anys 60 que van acollir el moviment sociocultural de la Gauche Divine, del qual, sens dubte, va ser una de les m¨¤ximes documentalistes gr¨¤fiques. Estudiant de Lletres que va completar amb un any a La Sorbona de Par¨ªs, en tornar a la capital catalana va con¨¨ixer fot¨°grafs com Oriol Maspons, Julio Ubi?a i Xavier Miserachs. D'ells en va aprendre l'ofici fins a l'extrem de fer d'aquest hobby una professi¨®. D'alguna manera, el Premi Nacional a la seva persona pot llegir-se com un reconeixement a aquesta generaci¨® de fot¨°grafs.

Maspons va ser qui m¨¦s li va influir, m¨¦s enll¨¤ fins i tot de l'ofici: ¡°Jo tenia 20 anys i ell em venia a buscar amb la seva Vespa¡­ Em va ensenyar que els fot¨°grafs feien el que els donava la gana i, a sobre, cobraven¡­ En realitat, mai no havia volgut ser fot¨°grafa: nom¨¦s volia anar a prendre copes a Bocaccio ¨Cla discoteca que feia de quarter general de la Gauche Divine¨C i passar els caps de setmana a la Costa Brava i divertir-me¡±.

La veritat ¨¦s que Colita sempre ha treballat molt. Especialista, amb els anys, en el retrat, el 1962 va donar les primeres mostres d'aquesta especial i dif¨ªcil habilitat en elaborar l'arxiu de personatges de la pel¡¤l¨ªcula Los tarantos, el seu primer treball professional seri¨®s. Aqu¨ª va con¨¨ixer i es va fer amiga de la protagonista, la bailaora Camen Amaya, i d'aqu¨ª en va sortir un dels seus grans llibres, amb les ¨²ltimes imatges de l'artista ja al ta¨¹t. I en va sorgir tamb¨¦ la seva passi¨® per l'art flamenc, que la portaria a traslladar-se a Madrid dos anys on, entre altres treballs, va retratar Antonio Gades i la Chunga. De tot plegat en va sortir un altre volum clau en la seva traject¨°ria: Luces y sombras del flamenco (Lumen, 1975).

Els seus amics, des de Jaime Gil de Biedma i els seus gossos inseparables, Terenci i Anna Maria Moix, Jorge Herralde, Rafael Alberti, per¨° tamb¨¦ la Barcelona dels barris (especialment, el maltractat Raval i l'oblidat Somorrostro), l'ol¨ªmpica del 1992, el m¨®n del cinema (a trav¨¦s de la seva relaci¨® amb l'Escola de Barcelona, que lluitava per desenganxar-se de la filmografia franquista oficial i que la va apropar a grans directors de fotografia com Juan Amor¨®s i Fernando Arribas¡­), el m¨®n de l'espectacle (amb especial atenci¨® a les plomes i el transvestisme, amb personatges com Oca?a o Paulovsky) i les dones (¡°no com a ¨¦ssers que aspiren nom¨¦s a ser bells, sin¨® integrades en la societat com a treballadores¡±) van anar conformant el seu cat¨¤leg particular. Una obra que tamb¨¦ va construir en col¡¤laboracions a revistes tan diverses com Interviu, Cuadernos para el Di¨¢logo, Bocaccio, Destino, Triunfo¡­

Amb la mateixa for?a que destil¡¤len les seves instant¨¤nies ha lamentat Colita el poc afecte que les institucions p¨²bliques han destinat a l'art fotogr¨¤fic i a cuidar el patrimoni fotogr¨¤fic espanyol. ¡°Hauria d'haver-lo obtingut molt abans que altres", deia ella mateixa l'agost de l'any passat, despr¨¦s de la mort del seu mestre i de tota la seva generaci¨®, Maspons, en refer¨¨ncia al Premi Nacional de Fotografia. Al seu costat i d'un altre veter¨¤ de la imatge, Leopoldo Pom¨¨s, va rebre de l'Ajuntament de Barcelona el 1998 la Medalla al M¨¨rit Art¨ªstic. La Generalitat de Catalunya, el 2004, li va concedir, per la seva banda, la seva m¨¦s alta distinci¨®, la Creu de Sant Jordi. La seva obra ja est¨¤ inclosa a la col¡¤lecci¨® del Museu Nacional d'Art de Catalunya. S¨®n 44 anys de professi¨®, amb m¨¦s de quatre desenes d'exposicions i una trentena llarga de llibres. ¡°He fet molta foto alimentosa¡±, recordava fa amb prou feines un any en la gran exposici¨® Colita Perqu¨¨ s¨ª! , que la Fundaci¨® Catalunya La Pedrera va fer l'emblem¨¤tic edifici de Gaud¨ª i que, comissariada per l'experta Laura Terr¨¦, recollia per primera vegada una cuidada i nombrosa selecci¨® de la seva obra. Ho deia contemplant les portades de discos que va fer, ¨¦s clar, per a altres amics, com Serrat i Ovidi Montllor, entre altres membres de la Nova Can?¨®.

Incansable, Colita juga avui amb el Photoshop al seu ordinador, com diu ella mateixa al seu compte de Facebook, ¡°perqu¨¨ la gent no cregui que estic morta¡±. El Nacional de Fotografia tamb¨¦ ajudar¨¤, amb just¨ªcia, a recordar-la.