Hist¨°ria d¡¯una imputaci¨®

La infanta Cristina va quedar sota sospita en el cas N¨®os l'abril del 2013, en ser imputada pel jutge Jos¨¦ Castro, que va obrar contra el criteri del fiscal Pedro Horrach. Al cap d¡¯un mes, la dona d¡¯I?aki Urdangarin va quedar desimputada per l¡¯Audi¨¨ncia de Palma, per¨° els seus magistrats ¨Cels mateixos que marcaran la soluci¨® a la seva situaci¨® processal¨C van encaminar l'instructor perqu¨¨ la investigu¨¦s per possible blanqueig de diners i frau fiscal.

El jutge, en el cam¨ª que li va marcar l¡¯Audi¨¨ncia, va aprofundir durant mesos sobre els comptes, declaracions fiscals, patrimoni i despeses de la infanta Cristina, que no gaudeix d'un aforament especial. El gener del 2014, la germana del rei Felip VI va tornar a quedar imputada i va declarar en el jutjat durant sis hores i mitja al febrer. ?s la primera filla i germana de reis que ha d'anar a un jutjat citada per un cas de presumpta corrupci¨®.

Cristina de Borb¨® est¨¤ implicada en la complexa investigaci¨® per una suma de circumst¨¤ncies i troballes. El proc¨¦s judicial del tamb¨¦ anomenat cas Urdangarin va ser obert inicialment per indagar la presumpta malversaci¨® de sis milions d'euros p¨²blics, a c¨¤rrec del seu marit I?aki Urdangarin i el seu soci Diego Torres.

El cas Palma Arena ¨¦s la causa matriu amb 27 peces diferents. Va ser oberta per indagar en els sobrecostos milionaris (de 48 a 110 milions) de l'obra del poliesportiu Palma Arena. El Govern de les Balears de Jaume Matas (2003-2007) el va construir amb urg¨¨ncia per celebrar un campionat mundial de ciclisme. ?s un dels paradigmes del malbaratament i infraestructures gegants de l'¨¨poca Matas.

El cas N¨®os t¨¦ com causa mare el cas Palma Arena. Va comen?ar amb una den¨²ncia de la Fiscalia Anticorrupci¨®, el 2008, que es basava en informes del Govern de les Balears del PSOE que va veure sospitosos els impagaments i desviaments en la construcci¨®. El 2009, el jutge Jos¨¦ Castro va abordar una investigaci¨® sobre l'enriquiment de Jaume Matas des del c¨¤rrec p¨²blic.

La fortuna de Matas. Per investigar la gesti¨® i la fortuna de Matas el jutge Castro es va basar en l'expedient creat pels fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau. Ells van rastrejar unes primeres informacions an¨°nimes, enriquides amb dades i interrogatoris de la Gu¨¤rdia Civil, sobre el palauet milionari que Matas es va comprar a Palma quan era president.

El fiscal general va ordenar l¡¯aturada. El juliol del 2009 el que era fiscal general de l¡¯Estat C¨¢ndido Conde-Pumpido, va donar ordre perqu¨¨ no continuessin les investigacions fiscals sobre Matas, les va anul¡¤lar, va tancar el cas a la Fiscalia amb l'ajuda del fiscal cap de les Balears, Tomeu Barcel¨®. Castro va fer maniobres, va reclamar formalment a la Fiscalia la seva investigaci¨®, la va judicialitzar, va evitar-ne el veto i la causa del Palma Arena va tenir diversos pilars m¨¦s.

Urdangarin arrossegat cap al temporal. A principi del 2010, entre les caixes de documentaci¨® intervinguda i reclamada al Govern de Matas pel jutge sobre el Palma Arena, el fiscal Pedro Horrach va ca?ar la papallona que va desencadenar el temporal actual: una carpeta gaireb¨¦ buida de la fundaci¨® p¨²blica Illesport ¨Cque gestionava l'obra del vel¨°drom¨C, que contenia dades succintes d'un conveni d'un mili¨® a favor de l¡¯Institut N¨®os, que va organitzar f¨°rums per Matas.

N¨®os, apareix la infanta Cristina. L¡¯Institut N¨®os, entitat te¨°ricament altruista creada per I?aki Urdangarin i Diego Torres el 1999, en qu¨¨ Cristina de Borb¨® va ser vocal de la junta directiva fins al 2006, fins que va sortir-ne el marit. El jutge va reclamar dades de les despeses al Govern balear i factures a l¡¯Institut N¨®os i va detectar que l'empresa familiar dels ducs de Palma Aizoon estava relacionada amb el flux de factures i repartiment de fons d'origen p¨²blic. Aizoon per Hisenda i l¡¯Audi¨¨ncia passa a ser una ¡°societat pantalla amb finalitat defraudadora¡± .

Castro pregunta a Matas per un tab¨²: El mar? del 2010, Jaume Matas ¨¦s citat a declarar davant el jutge Castro per primera vegada. L'instructor esmenta el que semblava un tema tab¨², les contractacions del Govern amb el gendre del rei Joan Carles I, I?aki Urdangarin. Matas contesta amb dist¨¤ncia que s¨ª, que ho va ordenar, que va dir que ¡°es faci¡±. A la televisi¨®, a Salvados, va explicar que ho va fer per ser qui era i que com podia dir-li que no i que an¨¦s a concurs. El juliol del 2010 el jutge crea la causa espec¨ªfica que al¡¤ludeix als pagaments de 2,3 milions de Balears, el 2005 i el 2006, als quals suma gaireb¨¦ 4 de la Generalitat Valenciana. Diego Torres porta gaireb¨¦ 400 documents justificatius. En quatre anys l'exsoci d¡¯Urdangarin, Diego Torres subministra correus i documents privats dels ducs de Palma que relaciona amb la causa.

Un babel de N¨®os i amb Aizoon. L'institut sense ¨¤nim de lucre i la resta de les empreses privades amb ¨¤nim de lucre i propietat de Urdangarin o Torres tenien ¡°el mateix domicili social real i els treballadors respectius desenvolupaven els seus serveis per l¡¯Institut N¨®os, de forma que nom¨¦s nominalment cobraven la n¨°mina d'una societat o d¡¯una altra¡±. El duo Torres-Urdangarin va tenir el paraigua d'una babel de societats: N¨®os Consultoria Estrat¨¨gica, Institut N¨®os, Shiriaimasu, Intuit Strategy Innovation Lab, Virtual Strategies, Gecsa Formaci¨®n, Management for strategies, m¨¦s Aizoon, la Fundaci¨® d¡¯Esport, Cultura i Integraci¨® Social, Aret¨¦, i la pantalla De Goes for Stakeholder.

Escorcolls i sospites sobre el duc. El fiscal anticorrupci¨® de les Balears, Pedro Horrach, el novembre del 2011 escorcolla a Barcelona les seus de la trama i els despatxos i domicilis. Els ducs de Palma van canviar la seu d¡¯Aizoon del seu palauet de Pedralbes. El jutge sost¨¦ que Urdangarin i Torres van utilitzar presumptament diverses ¡°societats per ¡°apoderar-se de fons p¨²blics¡± que rebia N¨®os. Castro i el fiscal citen els delictes de falsedat documental, prevaricaci¨®, frau a l'administraci¨® i malversaci¨® de cabals p¨²blics, el manual de la corrupci¨®.

Undangarin imputat el desembre de 2011. Declarar¨¤ al febrer per primera vegada i un any m¨¦s tard en una segona ocasi¨® per aprofundir sobre noves sospites fiscals aportades. El desembre del 2011 el rei Joan Carles va dir que ¡°qualsevol actuaci¨® censurable haur¨¤ de ser jutjada i sancionada conformement a la llei. La just¨ªcia ¨¦s igual per a tothom¡±. Els ducs de Palma van quedar marginats, fora dels actes oficials de la Casa del Rei. I?aki Urdangarin defensa la seva innoc¨¨ncia, la bondat de les actuacions i en deixa al marge la infanta Cristina. Nou presumptes delictes pesen sobre Urdangarin. El fiscal li demanar¨¤ m¨¦s de 15 anys de pres¨®.

Fian?a de 6 milions, amb la meitat del palauet. El gener del 2013, el jutge veu ¡°afany de lucre desmesurat¡± en Urdangarin i Torres, pels quals demana una fian?a de 8,1 milions, que l¡¯Audi¨¨ncia rebaixa a sis. La meitat del palauet de Pedralbes est¨¤ hipotecat. Declara com a imputat el secretari de la infanta Carlos Garc¨ªa Revenga, extresorer de N¨®os. Tamb¨¦ va compareix l'assessor del Rei, Jos¨¦ Manuel Romero, comte de Fontao.

La Zarzuela i Marivent. El soci del duc Diego Torres declara que ell i Urdangarin van negociar el 2004 a la Zarzuela amb el llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, i l'alcaldessa de Val¨¨ncia, Rita Barber¨¢. Nom¨¦s Torres confirma aquesta dada. El penedit Pepote Ballester ¨Camic de la infanta Cristina¨C va declarar que Urdangarin, Jaume Matas, ell i un empresari van jugar a p¨¤del al palau de Marivent de Palma i que el duc va abordar temes comercials.

La infanta imputada, l'abril del 2013, el jutge Jos¨¦ Castro. Oposici¨® oberta del fiscal. L¡¯Audi¨¨ncia de Palma aixeca la imputaci¨® encara que recomana que s'investigui si va cometre un delicte fiscal. Amb an¨¤lisi de l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria i la cooperaci¨® dels bancs el jutge rastreja els comptes nacionals i internacionals de la infanta Cristina. Castro assenyala que va fer servir fons d¡¯Aizoon que procedien de N¨®os. El gener del 2014 dicta una segona imputaci¨® de la germana del rei Felip VI, centrant-la en el presumpte blanqueig de capitals i dos delictes fiscals. Al febrer va declarar.

¡°Fons il¡¤l¨ªcitament blanquejats¡±. "Hi ha indicis de sobres¡±, diu el jutge en tancar la causa el juny del 2014,¡± que Cristina de Borb¨® i de Gr¨¨cia hi ha intervingut, d'una banda, lucrant-se en benefici propi i, d'una altra, facilitant els mitjans perqu¨¨ ho fes el seu marit, mitjan?ant la col¡¤laboraci¨® silenciosa del seu 50% del capital social, dels fons il¡¤l¨ªcitament ingressats en l'entitat mercantil Aizoon". S'aconseguia els diners "a costa de les arques p¨²bliques¡± i amb ¡°el buidatge dels seus fons [de N¨®os] que eren, a m¨¦s, il¡¤l¨ªcits ¡° i amb factures ¡°falses¡±. Castro veu que la germana del Rei va participar en els presumptes delictes fiscals d¡¯Urdangarin i "va sortir llavors inevitablement a escena el delicte de blanqueig", que "s¨ª que podria haver com¨¨s respecte als diners que el seu marit hauria obtingut". Hisenda, l¡¯Advocacia de l¡¯Estat i la Fiscalia no sostenen en cap cas aquesta tesi i que la infanta Cristina hi tingui responsabilitats.

El Fiscal ataca el jutge per tracte discriminatori, deformar la veritat i ambicions personals- ¡°Quin fet, dada, circumst¨¤ncia, document, testifical o qualsevol altre element incriminador ha sobrevingut que alteri substancialment les consideracions penals utilitzades per desestimar anteriorment la imputaci¨®?¡±, es pregunta Horrach. ¡°Absolutament cap¡±. En els 41.000 folis de la causa no hi ha ¡°cap element ni indici probatori¡±, ni fets, que impliquin que la infanta Cristina tingu¨¦s ¡°un m¨ªnim coneixement de la presumpta activitat delictiva del seu marit¡±.