Esperant la generaci¨® del Mur

"Tirem xocolatines als gu¨¤rdies d'Alemanya de l'Est que fan gu¨¤rdia (contra qui?, per defensar qu¨¨?) sobre un mur que des d'ahir ja ¨¦s in¨²til. Les aparten amb les botes. Un dels berlinesos que ¨¦s al meu costat torna a intentar-ho: ¡®No vols un cigarro occidental?¡¯. T¨ªmid rebuig. Jo li pregunto: ¡®Per qu¨¨ ets aqu¨ª?¡¯. Em respon: ¡®Les sol¡¤licituds d'entrevista han de fer-se anticipadament, a aquesta banda i a la seva¡±.

S¨®n frases anotades al meu quadern. Instants absurds del moment m¨¦s transcendental de la nostra ¨¨poca. En alemany, tots els substantius s'escriuen amb maj¨²scula, de manera que qualsevol paret ¨¦s Mauer. En catal¨¤ hi ha molts murs, per¨° nom¨¦s un Mur. El que va caure la nit del dijous 9 de novembre del 1989.

Algunes de les meves notes les vaig publicar anys despr¨¦s i per aix¨° les recordo: una parella de prov¨ªncies, esbufegant i gaireb¨¦ sense al¨¨, que va preguntar: ¡°Perdoni, ¨¦s aquesta la sortida?¡±; l'home que pujava per Friedrichstrasse cridant ¡°28 anys i 91 dies!¡± (el temps que havia viscut a l'altre costat del Mur); el cartell improvisat que proclamava: ¡°Avui acaba veritablement la guerra¡±.

Per¨° m'havia oblidat d'altres coses, i algunes resulten inc¨°modes per a la llegenda de l'alliberament. Per exemple, durant un debat en un fam¨®s teatre de Berl¨ªn est, tres dies despr¨¦s de la caiguda, Markus Wolf, ¨¤lies Mischa, l'hist¨°ric cap d'espies de l'Alemanya oriental que uns anys abans, despr¨¦s de jubilar-se, havia donat suport a les reformes de Gorbatxov, va defensar encara la Stasi.

L'emoci¨® d'aquell dia nom¨¦s s'ent¨¦n si s'imagina el que era viure darrere de la ¡°muralla de protecci¨® antifeixista¡±

¡°La majoria dels seus agents no s¨®n torturadors ni b¨¨sties¡±, escriu el meu llapis indignat, sin¨® ¡°gent decent, neta¡±. Wolf va insistir que no era responsable d'haver perseguit els dissidents (so de Pilat rentant-se les mans) i va dir que havia d'¡°existir un aparell per a la seguretat de l'Estat i els ciutadans, com a qualsevol pa¨ªs desenvolupat¡±. I anoto, amb ¨°bvia sorpresa: ¡°Grans aplaudiments!¡±.

Alguns dels que aplaudien al Deutsches Theater recordaran ara la seva reacci¨®. Nietzsche: ¡°Ho vaig fer¡¯, diu la meva mem¨°ria. ¡®No puc haver-ho fet¡¯, diu el meu orgull, implacable. Fins que, al final, la mem¨°ria es rendeix¡±.

I despr¨¦s, els dos periodistes televisius nord-americans a qui vaig sentir parlar a l'aeroport quan tornava: ¡°Quina bona informaci¨®¡±. ¡°S¨ª, ha servit per ahir i per avui¡±. ¡°S¨ª, per¨° ja ha baixat l'inter¨¨s¡±¡­ Segur que ara no ho expliquen aix¨ª. Ah, quins records.

Llavors, per qu¨¨ no deixar que parlin ¨¤vids historiadors d'una nova generaci¨®, despr¨¦s d'estudiar els documents, entrevistar els supervivents i con¨¨ixer les conseq¨¹¨¨ncies? Que ells ens expliquin ¡°el que va passar de deb¨°¡±, com va dir el pare de la historiografia moderna, Leopold von Ranke (que va ser professor a la principal universitat de Berl¨ªn, que avui s'anomena Universitat Humboldt).

A l'avi¨® que em portava fa poc de tornada de Vars¨°via vaig acabar un nou llibre de la historiadora nord-americana Mary Elise Sarotte. Es titula The Collapse: The Accidental Opening of the Berlin Wall (El col¡¤lapse: L'obertura accidental del mur de Berl¨ªn). Comen?a amb una escena protagonitzada per un fam¨®s periodista nord-americ¨¤, Tom Brokaw, informant des del Mur. En realitat, els alemanys de l'Est vivien pendents dels presentadors dels informatius d'Alemanya Occidental (els canals de la televisi¨® occidental arribaven a bona part de la zona oriental, excepte un remot rac¨® que tenia el sobrenom de ¡°la vall dels despistats¡±). Figures plenes d'autoritat com el venerable i can¨®s Hanns-Joachim Friedrichs, d'ARD, que a les 22.40 va declarar: ¡°Aquest 9 de novembre ¨¦s un dia hist¨°ric. La RDA ha anunciat que les seves fronteres estan obertes per a tothom, amb efecte immediat¡±. En alguns passos fronterers ja hi havia una muni¨® de persones, per¨° aquesta proclamaci¨® va anul¡¤lar completament els advertiments de la televisi¨® estatal oriental que calia demanar perm¨ªs i va arrossegar encara m¨¦s berlinesos de l'Est al mur de formig¨® que els mantenia tancats des del 1961.

Deixant a una banda el fet que comenci amb Brokaw, pensant en els lectors nord-americans, el llibre de Sarotte ¨¦s una h¨¤bil i documentada reconstrucci¨® de la s¨¨rie d'errors dels l¨ªders orientals ¡ªi decisions individuals com la del cap de fronteres Harald J?ger, que estava de gu¨¤rdia aquella nit al carrer Bornholmer¡ª que van convertir un suposat proc¨¦s d'obertura controlada en la festa d'alliberament popular m¨¦s celebrada del m¨®n. Errors com la redacci¨® d'un document oficial sobre la liberalitzaci¨® dels viatges que va incloure Berl¨ªn i la resta de la frontera interior d'Alemanya, o el fam¨®s moment en qu¨¨ el membre del Politbur¨® G¨¹nter Schabowski, durant una roda de premsa el 9 de novembre a la tarda, va suggerir que la gent podia comen?ar a viatjar ¡°immediatament¡±. Errors que construeixen la hist¨°ria, diu Sarotte.

El subt¨ªtol, L'obertura accidental, ¨¦s encertat i no ho ¨¦s. No, en el sentit que el vell r¨¨gim de Berl¨ªn est no podia seguir com fins llavors, ja que Mikha?l Gorbatxov es disposava a fomentar grans reformes i, sobretot, a acceptar una revoluci¨® pac¨ªfica negociada, com les que ja estaven en marxa a Pol¨°nia i Hongria. I s¨ª que ¨¦s encertat perqu¨¨ tots aquells factors accidentals, com les reaccions espont¨¤nies dels habitants de Berl¨ªn est, les informacions televisives d'Alemanya Occidental, els errors de les autoritats, van canviar per sempre Berl¨ªn, Alemanya, Europa i el m¨®n.?

Com destaca Sarotte, el perqu¨¨ ¨¦s inseparable del com. En aquest cas, el com va ser una part essencial del moment i un factor decisiu per a les seves conseq¨¹¨¨ncies. No nom¨¦s va proporcionar imatges inoblidables, que constitueixen en s¨ª l'esdeveniment (comparables, encara que en positiu, a la caiguda de les Torres Bessones?l'11 de setembre del 2001), sin¨® que, a m¨¦s, va assenyalar el trasp¨¤s del poder de les autoritats al poble. Tothom va dir que el Mur estava obert, aix¨ª que es va obrir. Tothom va dir que les coses havien canviat, aix¨ª que van canviar.

Qu¨¨ pot saber la persona que era all¨¤ llavors que no s¨¤piguen els historiadors o els que han vingut despr¨¦s? Sobretot el que es va sentir, una cosa que, en el cas del Mur, no ¨¦s tan f¨¤cil de comunicar com sembla. Qualsevol pot imaginar com era desembarcar en una platja de Normandia sota el foc de les metralladores de la Wehrmacht, esquivant mines i sabent que qualsevol instant podia ser l'¨²ltim. La imatge que en tenim ¨¦s potser m¨¦s a prop de Tom Hanks que de la realitat ¡ªal meu pare, quan li vaig preguntar en els seus ¨²ltims anys, tamb¨¦ li costava evocar-la, o almenys descriure-la¡ª, per¨° l'impacte dram¨¤tic ¨¦s evident.

M¨¦s dif¨ªcil ¨¦s capturar la intensitat del 9 de novembre del 1989. Per comen?ar, no ¨¦s el que es veu a la gran majoria de fotos i v¨ªdeos de llavors, imatges del Mur cobert d'alegres pintades. Aquest era el costat occidental, el costat lliure, el que ja gaudia de llibertat d'expressi¨®.

Per descomptat que va ser un moment important per a Berl¨ªn oest i per als alemanys occidentals en general, per¨° el dia fonamental per a ells, el de la unificaci¨®, va arribar gaireb¨¦ un any m¨¦s tard, el 3 d'octubre del 1990, despr¨¦s que la majoria dels orientals hi votessin a favor i Helmut Kohl i George H. W. Bush ho negociessin amb Gorbatxov. El dia de la caiguda del Mur va suposar l'alliberament per als qui eren al darrere, no per als qui vivien a aquest costat.

Per tant, el m¨¦s important era l'altre costat del formig¨®, la paret que la gent no havia omplert de colors amb aerosols, per¨° que s¨ª que havia intentat saltar posant en perill la seva vida. L'emoci¨® d'aquell dia nom¨¦s s'ent¨¦n si s'imagina el que era per a una persona viure darrere d'aquella ¡°muralla de protecci¨® antifeixista¡± (el seu mentider nom oficial), sense haver trepitjat mai la meitat occidental de la seva pr¨°pia ciutat i amb la perspectiva de seguir aix¨ª durant anys.

Aquesta ¨¦s una altra cosa que ni els millors historiadors aconsegueixen transmetre del tot: el sentiment del que no se sabia llavors. Per als qui vivien a l'altre costat del Mur, aquesta construcci¨® s'havia convertit gaireb¨¦ en els Alps, un tret geogr¨¤fic aparentment immutable. Fins i tot quan les coses van comen?ar a canviar dr¨¤sticament a Pol¨°nia i Hongria, la majoria de la gent va seguir pensant que aquells Alps no podien enfonsar-se. Els sostenia un imperi nuclear. L'estiu del 1989, despr¨¦s de visitar Vars¨°via i Budapest, vaig anar a veure un petit cercle d'amics dissidents a Berl¨ªn est, ja que per fi m'havien concedit un visat que durant molt de temps m'havien negat. ¡°B¨¦¡±, van dir, pessimistes, ¡°potser est¨¤ passant a Pol¨°nia i Hongria, per¨° aqu¨ª no ¨¦s possible¡±.

L'any 1989 va fer possible l'Europa actual, amb les seves llibertats i defectes, i va tenir repercussi¨® a tots els racons del m¨®n

Per m¨¦s que l'historiador adverteixi sobre els perills d'analitzar les coses a posteriori, ¨¦s impossible desaprendre el que ell i els seus lectors saben del que va passar despr¨¦s. Per aix¨°, encara que un no caigui en el parany de dir que el que va passar havia de passar ¡ªel que Henri Bergson anomenava ¡°els enganys del determinisme retrospectiu¡±¡ª, ¨¦s molt dif¨ªcil reproduir la intensitat emocional de l'instant de l'alliberament. Perqu¨¨ aquesta intensitat va n¨¦ixer d'haver passat tota la vida conven?uts que un fet com aquest era impossible.

El meu amic Werner Kr?tschell, d'Alemanya de l'Est, va ser el que m¨¦s es va apropar a descriure-la. Despr¨¦s de sentir parlar de ¡°l'estranya not¨ªcia¡± a un periodista franc¨¨s, va agafar la seva filla Konstanze, de 20 anys, i una amiga seva, Astrid, que mai havien estat a la part occidental. Es van ficar al cotxe i van anar fins al pas del carrer Bornholmer. Despr¨¦s ho va explicar a?Granta: ¡°El somni i la realitat es barregen. Els gu¨¤rdies ens deixen passar. Les noies ploren. S'abracen amb angoixa al seient posterior, com si esperessin un atac aeri¡±. Berl¨ª oest els va rebre amb crits de joia i salutacions. ¡°L'Astrid, de sobte, em diu que pari el cotxe a la seg¨¹ent cru?lla. Nom¨¦s vol trepitjar el carrer, una sola vegada. Tocar la terra. Armstrong despr¨¦s d'arribar a la Lluna¡±.

En retrospectiva, tothom ¨¦s molt savi. El nombre dels que recorden que van predir en certa manera aquells fets ha anat augmentant com les rel¨ªquies de la Santa Creu. Per¨° no ¨¦s veritat: ni els espies, ni els experts, ni els pol¨ªtics, ni els diplom¨¤tics, ni els polit¨°legs; ni jo tampoc. ?s clar que alguns deien que el Mur acabaria caient i Alemanya es reunificaria, per¨° ning¨² va preveure quan ni, sobretot, com; i el com va ser el tret fonamental. Un antic agent de l'MI6 em va dir una vegada que, la mateixa tarda del 9 de novembre, estava reunit amb els seus col¡¤legues dels serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia d'Alemanya Occidental, el Bundesnachrichtendienst. Els espies alemanys estaven dient als brit¨¤nics que, segons les seves excel¡¤lents fonts d'informaci¨®, el canvi a la part oriental es produiria molt a poc a poc, potser al llarg d'alguns anys, quan alg¨² va treure el cap per la porta i va dir: ¡°Engegueu la tele, han obert el Mur!¡±.

Jo vaig con¨¨ixer una persona que s¨ª que ho va predir tot, exactament tal com va succeir. La primera vegada que vaig anar a viure a Berl¨ªn Oest, el 1978, vaig haver d'acampar al terra del pis d'una entranyable ¨¤via anomenada Ursula von Krosigk. L'Ursula havia viscut molta hist¨°ria alemanya. El seu oncle va ser ministre de Finances de Hitler, i ella recordava haver anat a la seva casa de camp l'endem¨¤ d'un altre 9 de novembre, el de la Kristallnacht (nit dels vidres trencats) del 1938. Van passar per carrers plens de vidres, els aparadors trencats de les botigues jueves saquejades. ¡°Qu¨¨ van dir els que anaven al cotxe?¡±, li vaig preguntar. ¡°Ning¨² va dir ni una paraula¡±.

L'Ursula procedia d'una fam¨ªlia noble prussiana, per¨° era boh¨¨mia, afectuosa i gens convencional. Durant la guerra havia estat amiga d'alguns alemanys de la resist¨¨ncia que despr¨¦s van intentar assassinar Hitler. Les terres de la seva fam¨ªlia eren a Alemanya de l'Est, expropiades. Un dia, durant l'esmorzar ¡ªal Kremlin hi havia encara Leonid Br¨¦znev, i la invasi¨® sovi¨¨tica de Txecoslov¨¤quia era bastant recent¡ª, l'Ursula, despr¨¦s de dubtar una mica, em va confiar: ¡°Ahir a la nit vaig tenir un somni¡±. Havia somiat que per un error, per una sola nit, havien obert el Mur. I que durant aquesta nit havia passat tanta gent d'un costat a l'altre, abra?ant-se i plorant, que el Mur no havia pogut tornar a tancar-se mai. Un somni, res m¨¦s que un somni.

L'any 1989 s'ha convertit en el nou 1789: una fita transcendental i un punt de refer¨¨ncia. Ens va donar, com es pot veure 25 anys despr¨¦s, la millor Alemanya que ha existit mai des del punt de vista pol¨ªtic (des del punt de vista cultural hi ha hagut altres Alemanyes m¨¦s interessants, per¨° si haig d'escollir entre Wagner i la democr¨¤cia, escullo la democr¨¤cia). Va fer possible l'Europa actual, amb totes les seves llibertats i tots els seus defectes. No hi ha cap rac¨® al m¨®n en qu¨¨ no tingu¨¦s repercussions, que van ser de dos tipus: les conseq¨¹¨¨ncies directes d'aquells fets i les maneres d'interpretar-los, que, al seu torn, van tenir altres conseq¨¹¨¨ncies imprevistes.

La caiguda del Mur s'ha convertit en la met¨¤fora suprema (o metamet¨¤fora) de la nostra era, aprofitada sobretot pels pol¨ªtics occidentals, no nom¨¦s per representar, sin¨® per predir l'avan? de la llibertat. ¡°El Mur ja no existeix¡±, va entonar el president George W. Bush l'1 de maig del 2001, poc despr¨¦s de prendre possessi¨®, per evocar un panorama internacional transformat, amb una R¨²ssia que podia ser ¡°una gran naci¨®, democr¨¤tica, en pau amb si mateixa i amb els seus ve?ns¡±. ¡°Un mur va caure a Berl¨ªn¡±, va dir el president electe Barack Obama a Chicago, en el seu discurs de la vict¨°ria, la nit del 4 de novembre del 2008, en parlar de les meravelles del passat, el present i el futur. ¡°El mur de Berl¨ªn va simbolitzar un m¨®n dividit i va definir tota una era¡­¡±, va declarar la llavors secret¨¤ria d'Estat Hillary Clinton en el seu discurs sobre la llibertat a Internet el 2010, ¡°per¨° ara que les xarxes s'estenen als pa?sos de tot el m¨®n, s'alcen murs virtuals que substitueixen els visibles¡±. El gran tallafocs de la Xina, per exemple. Si Ronald Reagan es va al?ar davant el mur de Berl¨ªn per cridar: ¡°Senyor Gorbatxov, derroqui aquest mur!¡±, Clinton es va al?ar al Newseum de Washington i va exclamar: ¡°Senyor Hu, derroqui aquest tallafocs!¡±. Per¨° Xi Jinping va succeir Hu Jintao i el tallafocs xin¨¨s ¡ªperd¨®, l'Escut Daurat¡ª segueix dempeus. Tothom va extreure les seves lli?ons de la caiguda del Mur, i els l¨ªders leninistes xinesos van aprendre a no deixar que el poder se'ls escap¨¦s de les mans per cometre els mateixos errors de Gorbatxov i els dirigents comunistes de Europa de l'Est.

La met¨¤fora, o analogia, ens ha portat per mal cam¨ª en altres ocasions. No hi ha dubte que, almenys per a alguns neoconservadors com Paul Wolfowitz, la imatge del que va passar a l'est d'Europa el 1989 m¨¦s tard va tenir a veure amb les seves esperances per a l'Iraq despr¨¦s de la invasi¨®. Una generaci¨® de periodistes formats per l'experi¨¨ncia personal o col¡¤lectiva de les revolucions de vellut a Europa va acollir la primavera ¨¤rab del 2011 com una esp¨¨cie de 1989 en sand¨¤lies (em declaro culpable d'haver compartit aquesta esperan?a). D'altra banda, un antic agent del KGB que havia presenciat amb r¨¤bia l'ascens del poder popular quan prestava servei a Alemanya Oriental, un tal Vlad¨ªmir Putin, intenta avui fer retrocedir la hist¨°ria i restablir el m¨¤xim possible de l'imperi rus mitjan?ant la viol¨¨ncia i les mentides.

No pot ser nom¨¦s una generaci¨® occidental; els del 89 de Pequ¨ªn, Nova Delhi i S?o Paulo s¨®n igual d'importants

Gaireb¨¦ tothom coneix la famosa an¨¨cdota, molt utilitzada per conferenciants a tot el m¨®n, de quan, durant una reuni¨® amb Richard Nixon, el 1972, van preguntar al primer ministre xin¨¨s Zhou Enlai sobre les conseq¨¹¨¨ncies de la Revoluci¨® Francesa, i ell va respondre que era ¡°massa r¨¤pid per saber-ho¡±. Per¨° l'an¨¨cdota s'explica malament: el diplom¨¤tic nord-americ¨¤ que feia d'int¨¨rpret de Nixon, Charles W. Freeman, assegura que en aquell moment el tema de conversa eren les protestes de Par¨ªs de maig del 1968, no juliol del 1789. No havien passat ni quatre anys: s¨ª que era massa r¨¤pid. ?s a dir, la resposta de Zhou Enlai va ser bastant vulgar i, no obstant aix¨°, s'ha reinterpretat com una perla d'eterna saviesa xinesa.

Ara b¨¦, si ho hagu¨¦s dit, hauria tingut ra¨®. Perqu¨¨ el significat i les conseq¨¹¨¨ncies dels grans esdeveniments triguen d¨¨cades i fins i tot segles a evidenciar-se. L'historiador Fran?ois Furet va causar enrenou a Fran?a quan va declarar el 1978: ¡°La Revoluci¨® Francesa s'ha acabat¡±. Acabat? Ja? Com s'atrevia. Aquest any hem vist nombroses reinterpretacions del 1914, algunes a la llum del que est¨¤ fent Vlad¨ªmir Putin el 2014. El calidoscopi no para de girar. Aviat ser¨¤ el torn de la caiguda del Mur. Al meu parer, queden pocs interrogants de pes sobre el que va passar, i com va passar, tot i que la batalla de les interpretacions hist¨°riques s'allargar¨¤ encara durant d¨¨cades (per exemple, uns destacaran el paper de Gorbatxov, d'altres el de dissidents com V¨¢clav Havel, etc¨¨tera).

No obstant aix¨°, s¨ª que queden algunes preguntes sobre qu¨¨ va significar i cap a on ens porta. La principal, per mi: on s¨®n els del 89? Al llarg de la meva vida nom¨¦s han existit dues generacions absolutament inconfusibles: la del 68 i la del 39. Als del 39 els va formar l'experi¨¨ncia de la II Guerra Mundial i la postguerra: homes com el meu pare, immediatament reconeixibles. Despr¨¦s van arribar els del 68, d'un estil totalment diferent, que van comen?ar rebel¡¤lant-se contra els del 39, molt avesats (almenys de joves) al vi, el sexe i l'herba, per¨° tamb¨¦ plens d'idealisme i obstinats a transformar la societat europea, fer-la m¨¦s oberta en el camp social i cultural. No obstant aix¨°, el 1989 va tenir molta m¨¦s import¨¤ncia hist¨°rica que el 1968. On s¨®n els membres d'aquesta generaci¨®?

Tinc la meva pr¨°pia teoria, o potser una esperan?a il¡¤lusa. Crec que la generaci¨® del 89 potser no la formen els que van actuar o van ser joves testimonis llavors, sin¨® els que van n¨¦ixer en aquella ¨¨poca i ara estan fent el pas de la universitat de l'estudi a la de la vida. El m¨®n al qual arriben ¨¦s, en molts aspectes, menys prometedor que el que van entreveure quan es va fer de dia sobre la Porta de Brandenburg el divendres 10 de novembre del 1989. Llavors, Europa i la llibertat semblava que anaven de bracet, m¨¦s que mai, al son de la Sarabanda de Bach, interpretada per Mstislav Rostrop¨®vitx davant del Mur; i m¨¦s tard als de l'Oda a l'alegria de Beethoven. Vint-i-cinc anys despr¨¦s, Europa est¨¤ en crisi. Els pa?sos lliures pateixen l'amena?a dels islamistes violents (una amena?a atribu?ble en part ¡ªsubratllo que nom¨¦s en part¡ª a la sup¨¨rbia i el lema de ¡°De Berl¨ªn a Bagdad¡± que ens va conduir a l'Iraq). El capitalisme autoritari de la Xina ¡ªproducte de les lli?ons apreses pels l¨ªders leninistes despr¨¦s de la caiguda del Mur¡ª resulta molt atractiu per a molta gent fora de l'Occidente tradicional, mentre que el capitalisme financer descontrolat i ple de desigualtats ¡ªtamb¨¦ atribu?ble en part a la sup¨¨rbia engendrada pel 1989¡ª ¨¦s molt menys seductor.

On s¨®n els del 89, doncs? No es pot dir, com lamenten de vegades els vells del 68, que sigui una generaci¨® callada, interessada nom¨¦s per la vida privada, amb la vista i el polze posats a la pantalla d'un smartphone. Els del 89 han acampat als carrers de ciutats com Nova York i Madrid per reclamar un futur que el m¨®n semblava prometre despr¨¦s de la caiguda del Mur i que els banquers i pol¨ªtics semblen haver-los arrabassat. Els del 89 han encap?alat les protestes contra les lleis que amenacen amb coartar la llibertat a Internet. Edward Snowden, que tenia sis anys quan el Mur es va esfondrar, ¨¦s una de les seves veus, un dels seus herois.

No obstant aix¨°, no ¨¦s evident encara quina ¨¦s la visi¨® pol¨ªtica general d'aquesta generaci¨®, com canviar¨¤ Europa, si el m¨®n l'acceptar¨¤. Si vol triomfar, no pot ser una generaci¨® exclusivament occidental, com ho van ser, en general, els del 39 i els del 68. Els del 89 de Pequ¨ªn, Nova Delhi i S?o Paulo s¨®n igual d'importants, o m¨¦s, que ells.

No s¨¦ si la generaci¨® del 89 acabar¨¤ sent una generaci¨® pol¨ªtica decisiva, com actuar¨¤ ni quina ser¨¤ la seva reacci¨® quan ¡°passin coses¡±, com passaran. Per¨° tinc una cosa clara: les seves accions (o la seva passivitat) condicionaran la nostra interpretaci¨® de la caiguda del Mur quan es compleixi el 50¨¨ aniversari. D'ells dep¨¨n el futur del nostre passat.

El testimoni de Timothy Garton Ash sobre el 1989, The Magic Lantern, acaba de ser reeditat en format electr¨°nic per Atlantic Books. ?

Traducci¨® de Mar¨ªa Luisa Rodr¨ªguez Tapia.