Catalunyes? Catalunya!

Dem¨¤ tots han de ser iguals. Els catalans que participin avui en el que creuen que ¨¦s un festival democr¨¤tic ¡ªseran molts¡ª i els que rebutgin anar-hi perqu¨¨ entenen que ¨¦s com una pantomima enganyosa ¡ªtamb¨¦ molts, segurament m¨¦s¡ª. Tots iguals. Tots respectables, considerem nobles o mesquins els seus impulsos, prop¨°sits i idees.

A partir d'aquesta nit, la tasca m¨¦s urgent del Govern de la Generalitat haur¨¤ de ser restablir el di¨¤leg i la negociaci¨® amb el Govern central: tamb¨¦ a l'inrev¨¦s. Tornar a la pol¨ªtica ¨¦s la tasca d'Artur Mas, perqu¨¨ el resultat d'avui no ser¨¤ un mandat, no pot ser-ho d'una votaci¨® informal, amateur i exclosa de la legalitat. I perqu¨¨ llavors, el que cal ¨¦s trencar la par¨¤lisi a la qual condueix la din¨¤mica inf¨¨rtil de?mobilitzaci¨®-silenci.

I tamb¨¦ ¨¦s la tasca de Mariano Rajoy, perqu¨¨ el problema no s'encarrila amb la sola ¡ªtot i que indispensable¡ª apel¡¤laci¨® a la rule of law. Ni tampoc amb la inversa invocaci¨® solit¨¤ria a votar. Democr¨¤cia ¨¦s la fusi¨® de principi de legalitat i principi democr¨¤tic. A partir d'ara, deixeu el costum de prendre-la en porcions.

Passi el que passi, es cometin els excessos que es cometin ¡ªsempre que siguin dins d'un ordre¡ª, el nacionalisme espanyol n'ha de tenir prou amb?els fora de joc simples del nacionalisme catal¨¤ per inhibir el di¨¤leg? M¨¦s que di¨¤leg. Si l'ultramont¨¤ Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar va establir negociacions formals directes amb els terroristes d'ETA (aleshores els va acaronar anomenant-los Moviment Basc d'Alliberament Nacional), per qu¨¨ Rajoy, conservador tranquil, no podria asseure's a la taula amb Mas, fins i tot amb el desobedient Mas? Per terror als Jim¨¦nez Losantos i altres beneficiaris dels targeters negres de Caja Madrid, aquesta sucursal perfumada de l'aznarisme?

Artur Mas ha perjudicat la Generalitat i la cohesi¨® de la naci¨® catalana

Tot aix¨° ¨¦s essencial, tot i que hauria de ser obvi. Mentre Rajoy i Mas es mantinguin als seus llocs estan obligats a lluitar per trenar una lleialtat federal entre institucions que s¨®n nostres, i de les quals s¨®n mers inquilins.

Per¨° si aix¨°, recuperar la flu?desa institucional perqu¨¨ el drama es desenquisti i torni a ser un problema, ¨¦s el m¨¦s urgent, hi ha una tasca pendent en la q¨¹esti¨® catalana molt m¨¦s transcendental.

Qui sap si potser seria rebobinar el proc¨¦s d'euskaldunitzaci¨® de la pol¨ªtica catalana perpetrat en els darrers anys. Res a veure amb la viol¨¨ncia, no. Per¨° s¨ª for?a amb el llenguatge equ¨ªvoc destinat a enganyar els ciutadans i a estovar el seu significat per fer-ho m¨¦s digerible (¡°consulta¡± per refer¨¨ndum; ¡°dret a decidir¡± per autodeterminaci¨®; ¡°Estat propi¡± per independ¨¨ncia...), molts d'aquests termes importats dels anys del pitjor basquisme.

M¨¦s greu encara que el llenguatge ¨¦s la transmutaci¨® que han anat experimentat els partits catalans. La Naci¨® catalana era una construcci¨® de ciutadans portadors d'identitats superposades; d'una ¡°identitat integrada per m¨²ltiples pertinences¡± (Amin Maalouf, Identitats assassines). Era m¨¦s aviat l'her¨¨ncia de la tradici¨® republicana francesa, enfront del nacionalisme basc hegem¨°nic, d'arrelament etnicista, org¨¤nic, plasmaci¨® d'un ¡°esperit¡± (volkgeist) superior als seus habitants, estil alemany.

Amb el seu catalanisme transversal, forjat en el mestissatge d'identitats compartides, els partits de l'esquerra, el PSUC i despr¨¦s Iniciativa, i el PSC, ens van oferir un servei impagable. Van conjuminar gent d'or¨ªgens geogr¨¤fics i socials diversos en una comunitat nacional cohesionada. Van evitar l'apartheid escolar d'altres llocs, liderant la defensa del catal¨¤ vehicular i la dignitat de tots.

Cal restaurar els valors conspicus del catalanisme:? pactisme, respecte, llei, cosmopolitisme?

Tamb¨¦ el nacionalisme convencional va contribuir-hi en part, en insistir que catal¨¤ se n'era per espai i vinculaci¨®: ¡°?s catal¨¤ qui viu i treballa a Catalunya¡±, deia Jordi Pujol de dia. Encara que de nit talibans com Marta Ferrusola injuriaven els immigrants. I racistes com Heribert Barrera (el patriarca lepeni¨¤ i pro-Haider de Esquerra) afegien que ¡°els negres¡± tenen un quocient intel¡¤lectual ¡°inferior al dels blancs¡±.

La transversalitat tan ¨¤rduament aconseguida, la identitat plural, la unitat c¨ªvica de la ciutadania catalana han sofert un escomesa sense comparaci¨®. Aquesta vegada no per temes migratoris, sin¨® de futur pol¨ªtic global. I tamb¨¦ de sentiments: aqu¨ª, una identitat exclusiva; all¨¤, l'altra. I enmig?

En reempla?ar la cohesi¨® social pel fals unitarisme dels sobiranistes; fomentant l'independentisme disfressant-ho de mer exercici del dret a decidir; jugulant la neutralitat de la seva Administraci¨® for?ant als funcionaris al patrioterisme; malparlant o menypreant els unionistes i menystenint els federals, condemnant a l'apatr¨ªdia els desafectes i inhibint-se davant linxaments menyspreables?(Raimon, Quim Brugu¨¦, Encarna Roca); en desafiar des de la maroma, no nom¨¦s la Constituci¨®, sin¨® tamb¨¦ l'Estatut i les seves pr¨°pies lleis, Artur Mas ha fet m¨¦s mal a la Generalitat i a la cohesi¨® de la naci¨® catalana que qualsevol dels seus antecessors. Potser excepte l'ignorant canonge Pau Claris en la rebel¡¤li¨® del 1640.

I ha greixat aix¨ª la maquin¨¤ria de destrucci¨® del transversalisme, que tant ha dividit els partits d'esquerra. I que a la fi amena?a (el virus sempre acaba arribant) de destruir el seu, per si la contribuci¨® dels Pujol-Ferrusola, per si sola, no fos prou. Ha convertit una Catalunya, harmoniosa en la seva pluralitat, en diverses Catalunyes estanques i monol¨ªtiques que comencen a emergir com a enfrontades entre si.

Per aix¨° Mas t¨¦ ara una ocasi¨® magn¨ªfica de rectificar. De restaurar els equilibris de la societat catalana i els valors conspicus del catalanisme: pactisme, respecte, cosmopolitisme, llei. Per qu¨¨? Per afermar i augmentar l'autogovern. I per acordar la correcci¨® d'all¨° en qu¨¨ la q¨¹esti¨® catalana ¨¦s tamb¨¦ el problema espanyol.

Ho ¨¦s? Nom¨¦s una p¨ªndola: la legislaci¨® espanyola des del 1978 la van fabricar principalment el PSOE i el PP, gaireb¨¦ per meitats. Per¨° en tots dos casos, potser al 90%, amb el concurs de CiU. ?s aquest un Estat enemic dels nacionalistes catalans? S¨®n aquests, potser, enemics de si mateixos?

I, no obstant aix¨°, en aquests quatre decennis, cap de les institucions comunes de primer rang (Govern, Congr¨¦s, Senat, Tribunal Constitucional, Suprem, de Comptes, Consell d'Estat) la va presidir un catal¨¤, excepte el lleidat¨¤ Landelino Lavilla, que no procedia de la pol¨ªtica catalana.

Hi ha molt per fer, no nom¨¦s en l'¨¤mbit pol¨ªtic. No podem permetre'ns perdre m¨¦s temps. Poseu fil a l'agulla.