Perpiny¨¤ ¡°la Catalana¡± mira cap a Par¨ªs

Perpiny¨¤, la capital del Rossell¨® i principal ciutat de l'anomenada Catalunya Nord, es diu a si mateixa ¡°la Catalana¡±. La ciutat est¨¤ adornada amb multitud de senyeres, ¨¦s f¨¤cil sentir converses en catal¨¤ al carrer i als partits de l'equip de rugbi local es toca La Santa Espina i es canta L¡¯estaca. Per¨° els seus habitants se senten francesos. ¡°Miren sobretot cap a Par¨ªs i quan creuen la frontera cap al sud diuen que van a Espanya¡±, reconeix amb certa amargor Jaume Roure, pol¨ªtic catalanista veter¨¤.

Per tot aix¨° l'Ajuntament va incorporar la marca "la Catalana" i va retolar m¨¦s de 6.000 plaques amb els noms dels carrers en catal¨¤ a m¨¦s de franc¨¨s. Fundador del partit Unitat Catalana, ha estat durant 21 anys regidor de Perpiny¨¤ gr¨¤cies a la relaci¨® gaireb¨¦ m¨¦s personal que pol¨ªtica que mant¨¦ amb Jean Paul Alduy, alcalde entre el 1993 i el 2009 que ja havia succe?t el seu pare, alcalde des del 1959.

Roure es va retirar de l'Ajuntament l'any passat en fer 70 anys i tamb¨¦ va deixar el lideratge del partit, per¨° avui estar¨¤ ajudant en les votacions del refer¨¨ndum encara que ell no podr¨¤ votar perqu¨¨ t¨¦ la nacionalitat francesa ¡°tot i que vinc d'una fam¨ªlia que ja vivia al Vallespir des d'abans del Tractat dels Pirineus¡±.

Signat el 1648 en una illa enmig del riu Bidasoa, aquest tractat va segellar una fr¨¤gil pau entre Espanya i Fran?a i va suposar el lliurament a aquest pa¨ªs del Rossell¨®, el Conflent i una part de la Cerdanya en contra de la voluntat de les Constitucions de Catalunya. M¨¦s de 350 anys despr¨¦s, els s¨ªmbols identitaris s¨®n pertot, per¨° poc m¨¦s. El proc¨¦s no desperta gaire inter¨¨s. ¡°Els preocupa molt que Hong Kong sigui independent de la Xina, per¨° els ¨¦s indiferent el que passa a Catalunya¡±, ironitza Roure.

Herv¨¦ Pi, fundador de l'associaci¨® catalanista Aire Nou de Bao, tamb¨¦ accepta que la majoria no s'interessa per la q¨¹esti¨® catalana, encara que creu que ¡°els que s¨ª que se senten afectats viuen amb gran esperan?a que Catalunya puguin ser un Estat perqu¨¨ li donaria una altra dimensi¨® a la identitat catalana i podria ser un pa¨ªs normal¡±.

Per¨° una cosa ¨¦s una Catalunya independent d'Espanya i una altra que la Catalunya nord se'n vagi de Fran?a. ¡°La gent amb dos dits de front sap que aqu¨ª no n'estan conven?uts i que l'independentisme ¨¦s molt baix perqu¨¨ es mira molt cap a Par¨ªs. Avui dia no es tracta de reivindicar la independ¨¨ncia de la Catalunya Nord perqu¨¨ depenem molt de l'Estat franc¨¨s i aix¨° ¨¦s ci¨¨ncia-ficci¨®¡±, admet Pi.

Josep Puigbert, que s'acaba d'estrenar com a delegat del Govern a Perpi?¨¢n, coneix b¨¦ la zona perqu¨¨ ¨¦s de Figueres. Explica que ¡°la voluntat independentista est¨¤ basada en senyes d'identitat com la llengua, la hist¨°ria, la senyera, a difer¨¨ncia del Principat, a la Catalunya del Sud, on l'augment de l'independentisme ¨¦s degut a un mal tracte fiscal, un mal tracte d'infraestructures, un mal tracte econ¨°mic que es considera que ve des de l'Estat¡±. ¡°La gent d'aqu¨ª no viu l'espoli o el problema de les infraestructures perqu¨¨ no paguen impostos a Espanya, no pateixen el problema que l'N-II no es desdobli i tots els greuges d'infraestructures¡±, afegeix.