El 9-N avala Mas per negociar amb el president del Govern espanyol

El president de la Generalitat, Artur Mas, va aconseguir ahir la imatge que buscava en la votaci¨® no oficial sobre la independ¨¨ncia. Les cues als centres electorals, l'abs¨¨ncia d'incidents i les urnes plenes amb m¨¦s de dos milions de vots van fer que la Generalitat qualifiqu¨¦s d¡¯¡°¨¨xit total¡± la jornada del 9-N, malgrat la suspensi¨® del Tribunal Constitucional planant-hi. El resultat va permetre al president de la Generalitat recuperar la iniciativa pol¨ªtica enfront d'Esquerra Republicana i llan?ar a Mariano Rajoy la petici¨® de negociar una ¡°consulta definitiva¡± sobre l'estatus de Catalunya.

Malgrat l'abs¨¨ncia de garanties legals de la consulta i les crides al boicot de PP, Ciutadans i UPyD, els catalans van respondre a la crida de la Generalitat i dels partits sobiranistes. A mitjanit s'havien comptabilitzat 2,04 milions de votants i els responsables de la votaci¨® preveuen que la xifra definitiva s'apropi als 2.25 milions. Amb dades provisionals s'imposava amb un 80,7% el doble ¡®s¨ª¡¯ ¡ªvull que Catalunya sigui un Estat i que aquest sigui independent¡ª. El 10,1% va votar ¡®s¨ª¡¯ a la primera pregunta i ¡®no¡¯ a la segona, mentre que el 4,5% va rebutjar que Catalunya tingui un Estat.

M¨¦s enll¨¤ de l'opci¨® guanyadora, la Generalitat va recalcar que es van depassar amb claredat els dos milions de participants, la xifra que el president s'havia fixat per deixar clar que la idea del ¡°dret a decidir¡± sedueix un electorat que va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯estrictament independentista.

En les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques, el 2012, els quatre partits que han impulsat el proc¨¦s sobiranista van sumar una xifra inferior a la que ahir es preveia aconseguir.

En les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques, el 2012, els quatre partits que han impulsat el proc¨¦s sobiranista ¡ªCiU, ERC, ICV i la CUP¡ª van sumar 2,1 milions de sufragis, una xifra inferior a la que ahir es preveia aconseguir.

Les grans particularitats de la votaci¨® d'ahir, comen?ant pel fet que el nombre de col¡¤legis electorals era gaireb¨¦ quatre vegades inferior al d'unes eleccions convencionals, dificulten la comparaci¨® amb qualsevol altre proc¨¦s electoral. A m¨¦s, ahir podien votar els majors de 16 anys. Una dada que els partits secessionistes han esgrimit les ¨²ltimes setmanes com a refer¨¨ncia eren els 2,5 milions de persones que van votar en el refer¨¨ndum de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia de 2006, una votaci¨® legal, amb una campanya formal i cridades a participar des de tot l'arc parlamentari.

Ja abans de con¨¨ixer les primeres dades de participaci¨®, el president va donar per fet l'¨¨xit de la jornada, que a la nit va ratificar, especialment perqu¨¨ la just¨ªcia va optar per descartar les mesures cautelars que li havien demanat formacions com UPyD, consistents a retirar les urnes. El jutge de Barcelona que va rebutjar interrompre la votaci¨® creu que el Govern podria haver incorregut en delictes de desobedi¨¨ncia, prevaricaci¨® i malversaci¨®, per¨° no els voluntaris ni els ciutadans, que van exercir el seu dret a ¡°reuni¨®, manifestaci¨® i lliure expressi¨® d'opinions¡±.

CDC i UDC rebutgen la idea d'una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia

Converg¨¨ncia i Uni¨® est¨¤ segura que la votaci¨® ha donat a Mas la clau per decidir sense lligams el pas seg¨¹ent, ja sigui per intentar una negociaci¨® a mitj¨¤ termini amb el Govern central o b¨¦ per celebrar unes eleccions anticipades. El president catal¨¤ va optar ahir per adobar la primera opci¨® al mateix temps que intentava refor?ar el seu lideratge personal assumint tota la responsabilitat legal de la consulta i les conseq¨¹¨¨ncies que se¡¯n puguin derivar.

¡°Tenim les millors cartes per fer entendre a l¡¯Estat que en algun moment s'ha de fer la consulta definitiva amb totes les garanties i conseq¨¹¨¨ncies¡±, va dir. ¡°Ens hem guanyat el dret a un refer¨¨ndum definitiu i, si pot ser, acordat i pactat¡±, va afegir el president, assegurant que est¨¤ conven?ut que aquesta consulta sobre la independ¨¨ncia ¡°arribar¨¤¡±. Per negociar-hi comptar¨¤ amb cert suport dels socialistes catalans, que ahir van exigir que a partir d'avui es recuperi ¡°la pol¨ªtica en maj¨²scules¡± i s'avingui a dialogar un canvi institucional.

Mas no va parlar d'eleccions. Malgrat les preguntes dels periodistes, va insistir que aquest escenari l¡¯abordar¨¤ els propers quinze dies, per¨° sense ni molt menys garantir que les convocar¨¤, com li han demanat reiteradament les ¨²ltimes setmanes els sectors m¨¦s independentistes. El mandatari catal¨¤ creu que el resultat d'ahir li d¨®na marge per intentar una negociaci¨® en la qual, si b¨¦ no espera que Rajoy autoritzi un refer¨¨ndum sobiranista, s¨ª que li donaria un marge de temps per recuperar popularitat entre l'electorat. A m¨¦s, a la Generalitat comen?a a prendre forma la idea que la majoria absoluta del PP al Congr¨¦s s¡¯acaba i que s'apropa un nou temps pol¨ªtic en el qual hi haur¨¤ m¨¦s possibilitats per negociar. ¡°Aquesta participaci¨® d¨®na un missatge que ha de ser escoltat pel Govern espanyol i per moltes institucions que estaven pendents del 9-N¡±, va dir despr¨¦s del tancament de les urnes la portaveu de Converg¨¨ncia (CDC), Merc¨¨ Conesa.

CDC, i especialment els seus socis d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica, rebutgen la idea d'una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia que s¨ª que reclamen formacions com Esquerra Republicana o la CUP. Encara que Artur Mas va votar ahir ¡®s¨ª¡¯ a la secessi¨®, ent¨¦n que no s¡¯hi pot arribar a curt termini i sense una llarga i complexa negociaci¨® amb el Govern central, tot el contrari del que pensa, per exemple el republic¨¤ Oriol Junqueras.

A m¨¦s de negociar una sortida amb l¡¯Executiu, Mas tamb¨¦ utilitzar¨¤ el capital pol¨ªtic aconseguit ahir per pressionar Esquerra Republicana sobre la necessitat d'acordar una candidatura ¨²nica amb vista a les properes eleccions auton¨°miques, siguin quan siguin. Els republicans s¡¯hi neguen, especialment perqu¨¨ les enquestes els situen ara com a virtuals vencedors i perqu¨¨ veuen en Converg¨¨ncia una for?a excessivament esquitxada per la corrupci¨®.

En el curt termini, l'objectiu del president ser¨¤ aconseguir aprovar uns Pressupostos per a 2015 que l¡¯ajudin a transmetre la idea que la legislatura catalana no est¨¤ esgotada. No ho tindr¨¤ gens f¨¤cil. Esquerra Republicana ja ha dit que no l¡¯ajudar¨¤. Est¨¤ per veure si, en honor de l'estabilitat i d'evitar unes eleccions de resultat incert, el PSC o fins i tot el PP acaben donant suport a uns comptes que, segur, seran impopulars i amb nous ajustos.

Mas tamb¨¦ haur¨¤ d'ajustar els temps dins de la federaci¨® que encap?ala. Uni¨® Democr¨¤tica mostra serioses reserves sobre la idea de continuar pel cam¨ª independentista. La imatge d'aix¨° es va visualitzar ahir mateix, amb Josep Antoni Duran Lleida votant contra la independ¨¨ncia i altres dirigents del seu partit, a favor. El que s¨ª que ¨¦s segur ¨¦s que Mas no podr¨¤ comptar amb Uni¨® en cas d'acordar una alian?a electoral amb Junqueras que intenti accelerar cap a la independ¨¨ncia.

Esquerra Republicana creu que la important participaci¨® d'ahir refor?a la tesi amb la qual va encarar el 9-N alternatiu ideat per Artur Mas: que la votaci¨® sense validesa ¨¦s una mobilitzaci¨® m¨¦s que demostra que la majoria dels catalans volen anar a les urnes de manera ¡°definitiva¡± per proclamar la independ¨¨ncia. Un diagn¨°stic similar al de Mas per al qual l¨ªders de CiU i ERC trien camins diferents: mentre que el president es veu legitimat per negociar un refer¨¨ndum legal i pactat amb l¡¯Estat, Junqueras exigeix eleccions immediates el resultat de les quals serveixi per proclamar la independ¨¨ncia.