?lex M¨¢rquez, campi¨® del m¨®n de Moto3

T¨¦ 18 anys i ¨¦s pura desimboltura. El graci¨®s de la fam¨ªlia. El de la broma. Tan acostumat a veure c¨®rrer, guanyar i celebrar els triomfs del seu germ¨¤ gran, que ell perd i guanya, cau i s¡¯aixeca amb una naturalitat inusitada. ?lex M¨¢rquez, ¡°el tio m¨¦s tranquil del m¨®n¡±, com l¡¯ha descrit Marc, ¨¦s el nou campi¨® del m¨®n de Moto3. S¡¯ha hagut d¡¯armar de paci¨¨ncia per no perdre els nervis en una cursa boja, pur espectacle, totes les voltes de la qual s¡¯han disputat com si fossin l¡¯¨²ltima. Cada revolt semblava l¡¯¨²ltim revolt. I en cada baralla hi havia algun dels implicats en aquesta ¨²ltima batalla en la qual tots han complert amb el gui¨®: Miller ha estat grandi¨®s en el seu paper, jugant amb els l¨ªmits del que es pot fer i el que no es pot fer a la pista, agressiu en el cos a cos, sense cap mena d¡¯intenci¨® d¡¯evitar el contacte, imposant el seu ritme gaireb¨¦ tota la prova, tirant de la resta de l¡¯escamot. Velo? i valent, ¨¦s aix¨ª. I aix¨ª ha corregut. I aix¨ª ha estat com ha guanyat la cursa. Per¨° no el t¨ªtol.

El t¨ªtol era per a M¨¢rquez, impecable tamb¨¦ en el seu rol, resistint cada cop de l¡¯australi¨¤ i dels seus col¡¤legues, com Antonelli o Kent, que se li apropaven amena?adors; esquivant els xocs, allunyant-se del perill tant com podia ¨C¡°Vull guanyar netament¡±, havia repetit fins a cansar-se¨C i sense perdre gaire el contacte amb els primers. Havia de pujar al podi per no dependre de ning¨² m¨¦s. I ho ha aconseguit. I ha pogut coronar-se com el nou amo i senyor de Moto3, la categoria petita, la que mai deixa indiferent ning¨², la que recull el talent m¨¦s pur, gaireb¨¦ sense polir, de tipus que somien cada dia amb arribar a MotoGP. Miller ho far¨¤ d¡¯aqu¨ª a nom¨¦s uns dies. M¨¢rquez pujar¨¤ en una d¡¯aquestes m¨¤quines de 1.000 cc (un regal de la casa Honda) tamb¨¦ llavors, encara que haur¨¤ de passar per l¡¯escola de Moto2 abans de fer el salt definitiu d¡¯aqu¨ª a (se suposa) un parell d¡¯anys.

La cursa, despr¨¦s que la rivalitat entre els contendents s¡¯hagu¨¦s alimentat des de fa dies ¨Cdes que pilots com Miller van apostar a Sepang per posar les normes en dubte, per exemple, buscant el conflicte, el toc, en cada revolt¨C ha estat una del¨ªcia per a l¡¯espectador i un martiri per als implicats, com a m¨ªnim per als que tenien m¨¦s a perdre, com M¨¢rquez. Miller ha sortit disposat a menjar-se el m¨®n, amb un ritme espl¨¨ndid, i han entrar en joc pilots com el lluitador Vi?ales o el rapid¨ªssim Antonelli, que havia aconseguit la pole un dia abans.

Entre els contendents hi havia tipus com ells, capa?os de tot per la vict¨°ria. ¡°Si puc guanyar, ho far¨¦¡±, havia afirmat l¡¯itali¨¤ el dia anterior, quan se li va preguntar si donaria un cop de m¨¤ a l¡¯australi¨¤ ja que tots dos corren per a la mateixa f¨¤brica, KTM. I n¡¯hi havia, tamb¨¦, com Kent o Vi?ales, com Rins, V¨¢zquez o Mc Phee, preparats per ajudar que es compl¨ªs l¡¯estrat¨¨gia dels seus respectius equips i marques. Tots, els uns i els altres, tenien ganes de guerra. I s¡¯ha vist tan aviat com s¡¯ha apagat el sem¨¤for al circuit Ricardo Tormo, un d¡¯aquests tra?ats en els quals ni un pot escapar-se f¨¤cilment, ni els rebufs entren gaire en joc. S¡¯ho havien de jugat tot als revolts, al segon, a l¡¯¨²ltim, per exemple, i tirar molt de coratge i cap. Una combinaci¨® nom¨¦s a l¡¯abast dels millors.

Miller ha liderat la prova pr¨¤cticament en tot moment, se les ha hagut amb Vi?ales ¨Cuna gran ajuda al final¨C al mateix temps que M¨¢rquez es barallava amb Antonelli. Hi ha hagut frecs fins i tot entre aquells que suposadament es donaven un cop de m¨¤. I fins i tot Rins ha fet trontollar el seu company en algun moment, encara que despr¨¦s s¡¯ha vist que la seva intenci¨® ha estat sempre guiar-lo, cobrir-lo, defensar-lo. L¡¯ovaci¨® ha crescut despr¨¦s de deu voltes, quan l¡¯itali¨¤ s¡¯ha ficat per dins en un revolt, s¡¯ha obert massa i ha arrossegat M¨¢rquez amb ell, que ha caigut a la sisena pla?a. L¡¯espanyol ha anat recuperant posicions amb la paci¨¨ncia d¡¯un sant: un avan?ament en cada volta, a la vora del segon viratge, tan confiat estava del seu ritme i la seva Honda. Per¨° no s¡¯havia acabat res. L¡¯embolic, considerable, ha arribat a la volta 16, nou girs abans del final: Rins cobria les esquenes a M¨¢rquez, segon despr¨¦s de Miller, i tot semblava controlat fins que l¡¯australi¨¤ ha xocat amb M¨¢rquez i tots dos han caigut a la sisena i vuitena pla?a, respectivament. Aix¨° per¨°, lluny d¡¯ajudar-lo, perjudicava el de KTM, aix¨ª que la carrera ha baixat de decibels. M¨¢rquez ha tornat a remuntar. I el t¨ªtol ha quedat a c¨¤rrec d¡¯una genialitat de Kent que mai s¡¯ha produ?t. M¨¢rquez ha tancat cada escletxa en els ¨²ltims girs. I encara que Miller ha complert amb el seu objectiu, tamb¨¦ ho ha fet ell, una panna de gla?. Els M¨¢rquez tenen motius per celebrar-ho amb magnific¨¨ncia: els dos germans s¨®n els primers de la hist¨°ria que aconsegueixen dos t¨ªtols del Mundial de Motociclisme en la mateixa temporada.