¡°No hi ha proves que les dietes que eliminen greixos o hidrats funcionin¡±

¡°Si preguntes pel carrer quin ¨¦s el motiu que una persona sigui obesa, la majoria de la gent et respondr¨¤ que ¨¦s perqu¨¨ menja massa, i tenen ra¨®. Per¨° la pregunta important ¨¦s: per qu¨¨ menja massa?¡±. El 1994, Jeffrey Friedman va batejar la mol¨¨cula que ens suggereix quan hem de menjar i quan ¨¦s moment de parar. La leptina es convertia aix¨ª en la protagonista de la lluita contra el sobrep¨¨s, un problema creixent en les societats avan?ades que provoca nombrosos problemes de salut.

Aquesta hormona, present al teixit gras, disminueix quan detecta que la quantitat de greix acumulat ¨¦s insuficient i promou la sensaci¨® de gana. Quan aquests nivells tornen a un llindar que es considera suficient, s'allibera leptina i apareix la sensaci¨® de sacietat. Quan aquest sistema falla, les possibilitats de menjar massa s'incrementen.

La setmana passada, Friedman va participar a Madrid en la quarta Confer¨¨ncia CNIC, una reuni¨® organitzada pel Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars en la qual es van reunir alguns dels principals experts mundials en malalties metab¨°liques.

Pregunta. Aspirar a estar m¨¦s prims ¨¦s positiu?

No hi ha evid¨¨ncia que alg¨² ob¨¨s estigui millor molt prim

Resposta. Crec que dep¨¨n de quins siguin els nostres objectius. Si alg¨² t¨¦ sobrep¨¨s o ¨¦s ob¨¨s, el nostre objectiu hauria de ser millorar la seva salut. Aix¨° pots fer-ho sense perdre gaire pes. Amb una dieta saludable i fent exercici per perdre una mica de pes, amb molta freq¨¹¨¨ncia, la salut millorar¨¤. Si el nostre objectiu ¨¦s millorar la salut, no insistiria que la gent estigui prima. No hi ha evid¨¨ncia que alg¨² que ¨¦s ob¨¨s estigui millor quedant-se molt prim. I una cosa m¨¦s important encara, no crec que hi hagi gaires possibilitats d'aconseguir-ho, perqu¨¨ hi ha un sistema biol¨°gic molt poder¨®s que mant¨¦ el nostre pes i fa que el nostre pes es mantingui sense grans variacions per dalt o per baix.

P. Per qu¨¨ mengem m¨¦s del que necessitem?

R. El nostre pes est¨¤ regulat per gens, de la mateixa manera que l'al?ada. Tu no li demanaries a alg¨² que mesura 1,90 que mesur¨¦s 1,80, perqu¨¨ aix¨ª ¨¦s com s¨®n. Hi ha gens que fan que unes persones pesin m¨¦s i que d'altres siguin m¨¦s lleugeres. Quan hi ha uns trets regulats per gens ¨¦s perqu¨¨ hi ha una pressi¨® evolutiva sobre un tret. Abans que hi hagu¨¦s una civilitzaci¨®, per sobreviure calia navegar entre dos riscos. D'una banda, hi havia el perill de morir de gana, perqu¨¨ la disponibilitat de menjar era escassa. En aquest entorn, estar massa prim pot ser dolent, perqu¨¨ no tens prou energia emmagatzemada per sobreviure, per¨° estar gras ¨¦s dolent tamb¨¦ perqu¨¨ no podr¨¤s ca?ar b¨¦ ni escapar dels depredadors. El nostre sistema biol¨°gic va evolucionar per mantenir-nos entre aquests dos punts.

P. Com funciona el mecanisme que permet que ens mantinguem entre aquests dos punts?

R. Tots els organismes depenen de l'energia, i cada organisme ha desenvolupat un mecanisme per gestionar la seva energia amb l'objectiu d'utilitzar-la quan la necessita i emmagatzemar-la quan no la necessita. Una de les formes en qu¨¨ els mam¨ªfers regulen l'energia ¨¦s a trav¨¦s d'una hormona al teixit gras que es diu leptina. El teixit gras crea aquesta hormona en proporci¨® a la seva massa: m¨¦s greix, m¨¦s leptina, i menys greix, menys leptina. Quan la leptina en circulaci¨® a la sang augmenta, actua sobre el cervell per reduir la gana. Creiem que l'obesitat ¨¦s un resultat de difer¨¨ncies en aquest sistema. La ra¨® per la qual es complica ¨¦s perqu¨¨ els defectes en la leptina s¨®n rars. No causen obesitat amb gaire freq¨¹¨¨ncia, per¨° si un pacient t¨¦ un defecte a la leptina, ¨¦s molt ob¨¨s. I si li retornes la leptina, perd pes. El problema m¨¦s freq¨¹ent acostuma a estar relacionat amb la manera en qu¨¨ el senyal ¨¦s processat pel cervell per regular la gana.

L'obesitat, m¨¦s que altres problemes de salut, se situa al centre de molts interessos

Sabem que hi ha una s¨¨rie de gens que produeixen un descens en la resposta a la leptina i molts d'aquests gens que s'estan identificant tenen a veure amb el circuit neuronal que regula la gana. El 12% dels obesos m¨°rbids t¨¦ defectes gen¨¨tics que ja es poden identificar i esperem que amb el temps se n'identifiquin molts m¨¦s.

P. Les dietes m¨¦s populars tenen una base cient¨ªfica?

R. Hi ha molt de debat sobre quina ¨¦s la millor dieta per perdre pes. El consell est¨¤ndard seria: fes una dieta equilibrada i amb menys calories, i ja est¨¤. Per¨° despr¨¦s hi ha gent que et recomana no ingerir cap greix, ¨¦s a dir, el que s'anomena la dieta Pritikin, o no ingerir hidrats de carboni, la dieta Atkins. En realitat, no s¨¦ quina ¨¦s la millor opci¨®, perqu¨¨ per esbrinar-ho necessitar¨ªem fer un experiment que ¨¦s molt dif¨ªcil. Has de fer-ho amb grans quantitats de gent que segueixin una de les dues dietes durant molt de temps.

El problema amb les dietes ¨¦s que no pots mirar les dades fins al cap de sis mesos; normalment calen un o dos anys perqu¨¨ la gent torni al seu pes, aix¨ª que has de tenir una gran quantitat de gent en cadascuna de les tres dietes, i llavors has de tornar a fer observacions al cap de molt temps, d'una manera rigorosa. El problema ¨¦s que a llarg termini hi ha tan poca gent capa? de mantenir la p¨¨rdua de pes que mai aconsegueixes una resposta. Aix¨ª que jo s¨®c agn¨°stic sobre quina de les tres funciona. Intu?tivament, diria que el millor ¨¦s seguir una dieta equilibrada, per¨° tampoc hi ha proves que aix¨° funcioni.

P. Per¨° els qui promouen les dietes en parlen com si s'hagu¨¦s provat que funcionen b¨¦.

R. Si penses sobre l'obesitat, ¨¦s possible que m¨¦s que cap altre problema de salut, ¨¦s al centre de moltes parts interessades. La ind¨²stria de les dietes ¨¦s immensa i t¨¦ un missatge clar: segueix la nostra dieta i perdr¨¤s pes. La ind¨²stria farmac¨¨utica tamb¨¦ t¨¦ interessos. Si fabriquem un f¨¤rmac, pren-lo i perdr¨¤s pes. A m¨¦s, a la ind¨²stria del medicament li agradaria que les regles per aprovar f¨¤rmacs fossin menys estrictes, i com m¨¦s drama hi hagi, millor ¨¦s el clima perqu¨¨ aix¨° passi. Quan vols que el teu missatge arribi al p¨²blic, necessites diners, i per aix¨° moltes vegades el missatge dels cient¨ªfics queda ofegat entre el de totes aquestes parts interessades que tenen molts diners.

Els problemes de salut es poden resoldre perdent cinc quilos o fins i tot menys

El que sabem que funciona ¨¦s que si segueixes una dieta equilibrada amb menys calories, perds pes. I en aquestes dietes els carbohidrats, les prote?nes i els greixos estan equilibrats. El problema ve amb les dietes que eliminen carbohidrats o greixos, que et diuen que pots menjar el que sigui i perdre pes igual, nom¨¦s es tracta de canviar el que menges. Crec que aix¨° seria molt bonic, per¨° no crec que hi hagi proves que funcioni a llarg termini i que sigui saludable. Aix¨ª que ¨¦s millor que fem el que sabem que funciona.

El meu punt de vista ¨¦s diferent. Ens estem centrant en un aspecte equivocat. Ens centrem en el pes quan haur¨ªem de centrar-nos en la salut. Si ets ob¨¨s i tens problemes de salut, com diabetis o malalties card¨ªaques, haur¨ªem de pensar en com millorar la teva salut. Aix¨° pot incloure perdre pes, per¨° tamb¨¦ altres coses. No ens hem de preocupar per si tens el pes mitj¨¤, volem que tinguis el pes saludable per a tu. De fet, si ets molt ob¨¨s i no tens problemes m¨¨dics, no estic segur que hagu¨¦ssim de fer res, m¨¦s enll¨¤ de la recomanaci¨® que serveix per a la resta de seguir una dieta saludable i completa i fer exercici.

Si ets ob¨¨s i tens un problema de salut, ¨¦s molt probable que perdre pes faci que millori la diabetis o la malaltia card¨ªaca, per¨° per aconseguir aquest objectiu, perdre entre dos quilos i mig o cinc quilos acostuma a ser suficient. Per aix¨° no cal fer una dieta gaire sofisticada, es pot fer menjant una mica menys, de forma ordenada o evitant picar entre hores.

P. Una pastilla per saciar la gana faria milionari el seu creador. Ha tingut bones ofertes de les empreses farmac¨¨utiques per desenvolupar-la?

R. Crec que com m¨¦s entenem les vies de regulaci¨® del que mengem, i les calories que cremem, apareixen noves oportunitats per desenvolupar f¨¤rmacs, per¨° no crec que en el futur proper desenvolupem f¨¤rmacs que facin que una persona que ¨¦s molt obesa sigui prima. No obstant aix¨°, s¨ª que crec que ¨¦s possible desenvolupar f¨¤rmacs perqu¨¨ una persona que ¨¦s obesa i t¨¦ un problema de salut perdi prou pes per millorar aquest problema.

Sobre les ofertes de la ind¨²stria, ning¨² m'havia fet aquesta pregunta, per¨° va haver-hi un temps, al principi de la meva carrera, en qu¨¨ podria haver abandonat l'acad¨¨mia per anar a treballar per una companyia que desenvolupa f¨¤rmacs. Per¨° el meu somni sempre havia estat ser un cient¨ªfic i fer el que faig ara, de manera que aix¨° mai va tenir gaire atractiu per mi. D'altra banda, crec que molt satisfactori que la feina que estem fent nosaltres i molts altres col¡¤legues port¨¦s a desenvolupar nous tractaments.