Els somnis i les banderes

La portada d'aquest diari facilitava diumenge una suggeridora associaci¨® d'idees. ¡°La caiguda del mur de Berl¨ªn demostra que els somnis es poden fer realitat¡±, havia dit a la vig¨ªlia la cancellera Angela Merkel en celebrar el 25¨¨ aniversari de la fi real i simb¨°lica de la divisi¨® de la ciutat, que era tamb¨¦ la d'Alemanya i la d'Europa. Al costat d'aquesta frase s'informava que aproximadament dos milions i quart de ciutadans catalans havien votat en una consulta sobre el futur pol¨ªtic del seu pa¨ªs. El 80%, a favor de la independ¨¨ncia. Un somni.

Mala not¨ªcia per al Govern d'Espanya. Tot i que, estrictament, no podia ser una sorpresa. Els sondejos d'opini¨® donen dades semblants. Els catalans que es van pronunciar ho van fer en una consulta que el Govern d'Espanya va qualificar d'il¡¤legal, que va intentar impedir mitjan?ant el Tribunal Constitucional i que es va celebrar malgrat que sobre ella i els seus organitzadors pesaven i pesen amenaces de persecuci¨® penal.

Les xifres d'ahir i d'altres que es poden consultar indiquen que al voltant d'un ter? de la poblaci¨® catalana es decanta actualment per la independ¨¨ncia mitjan?ant la creaci¨® d'un Estat catal¨¤. ?s molt, sobretot si es t¨¦ en compte que integra una bona part dels sectors m¨¦s organitzats, actius i socialment representatius del pa¨ªs. Des de sectors de l'Esgl¨¦sia i les patronals (no la banca, esclar) als sindicats i les universitats. No s¨®n els sans-culottes. No ¨¦s el lumpenproletariat. La de diumenge va ser la cinquena gran manifestaci¨® protagonitzada per aquesta part de Catalunya en els ¨²ltims quatre anys. Probablement la m¨¦s nombrosa de totes. De forma diversa, per¨° sempre amb alts nivells de civisme, s'ha tractat de concentracions milion¨¤ries. Probablement hi han participat m¨¦s persones que les que es van mobilitzar a Berl¨ªn fa 25 anys per enderrocar el mur. M¨¦s que en la hist¨°rica marxa sobre Washington liderada per Martin Luther King el 1963 a favor dels drets civils dels negres, aquella en qu¨¨ explicava que ¡°tenia un somni¡± i que aquest somni era el de tots els negres americans.

?s una comparaci¨® altisonant per¨° ¨²til per indicar qu¨¨ mou aquestes multituds catalanes d'avui. No ¨¦s una febre. Est¨¤ feta del material que anima els qui persegueixen les millors grans causes. Al voltant de dos milions de ciutadans de l'Estat espanyol de nacionalitat catalana somien crear el seu propi Estat. Es volen deslliurar del Govern central i la nomenklatura que s'ha apropiat de les institucions centrals de l'Estat. Pot agradar m¨¦s o menys, per¨° ¨¦s el que hi ha. Pot ser que aquests catalans arribin a ser majoria a Catalunya, tot i que ¨¦s improbable, perqu¨¨ la societat catalana ¨¦s molt plural, molt diversa i alberga diverses consci¨¨ncies de pertinen?a nacional. Per¨° els que van votar diumenge tenen un somni, ¨¦s aquest. I tenen tamb¨¦ un malson, el Govern del PP.

Els qui van crear l¡¯incendi creuen que invocar l¡¯enemic catal¨¤ potser els salvar¨¤ de la cat¨¤strofe electoral que se¡¯ls anuncia a Madrid, Val¨¨ncia, etc¨¨tera

El Govern de Mariano Rajoy i el seu partit no s¨®n nom¨¦s un malson per a aquests ciutadans catalans. Per aquest i per altres motius igualment substanciosos ho s¨®n tamb¨¦ per als milions d'espanyols que creuen que els conflictes, per greus que siguin, s'han d'abordar mitjan?ant el di¨¤leg i la negociaci¨®, ¨¦s a dir, compromesos de bona fe en la recerca real de solucions que puguin satisfer les parts. Per qu¨¨ ha perm¨¨s el PP que les coses arribessin a aquest extrem?

Aquest interrogant t¨¦ resposta. A l'origen hi ha el no saber perdre. El PP va perdre el 2006 el refer¨¨ndum que tancava un llarg proc¨¦s negociador entre les Corts i el Parlament catal¨¤, i els governs respectius, en qu¨¨ se sancionava una moderada correcci¨® del desgast en l'autogovern acumulat des del 1980. Un nou Estatut d'Autonomia. Un nou cap¨ªtol en el sempre dur forcejament per les quotes de poder entre l'Administraci¨® central i la Generalitat. La c¨²pula del PP d'aquell moment, en la qual per descomptat figuraven Rajoy i la vicepresidenta S¨¢enz de Santamar¨ªa, va decidir atacar el Govern del PSOE acusant-lo d'haver cedit davant del nacionalisme catal¨¤. I va llan?ar una agressiva campanya de cap a cap d'Espanya.

El PP havia perdut les corresponents votacions de l'Estatut al Parlament catal¨¤, el Congr¨¦s, el Senat i al refer¨¨ndum. Per¨° no ho va acceptar. Explicant que podia controlar a favor seu la composici¨® del Tribunal Constitucional, hi va rec¨®rrer perqu¨¨ invalid¨¦s la gaireb¨¦ totalitat del nou Estatut. Ho va aconseguir. Va ser el 2010. Poc despr¨¦s va arribar la primera de les grans manifestacions anuals que han marcat l'auge de l'independentisme.

Aquesta ¨¦s la ra¨® per la qual ¨¦s il¡¤lusori pensar que el conflicte catal¨¤ pugui ser resolt per Rajoy i el seu Govern. Els qui van crear l'incendi i despr¨¦s s'han dedicat a tirar-li gasolina com van fer estant a l'oposici¨® per minar el Govern de Rodr¨ªguez Zapatero, no estan interessats a resoldre'l. Ara creuen que invocar l'enemic catal¨¤ potser els salvar¨¤ de la cat¨¤strofe electoral que se'ls anuncia a Madrid, Val¨¨ncia, etc¨¨tera. Embolicar-se en la bandera se n'hi diu a aix¨°.