Desgraciat passeig de Gr¨¤cia

La reforma del passeig de Gr¨¤cia ha suposat algunes modificacions prou visibles: el paviment, que sembla plastificat; l¡¯amplada de les voreres, el carril de servei i l¡¯al?ada de les cal?ades laterals, que a la pr¨¤ctica posen els cotxes a la vorera; i les noves rampes dels aparcaments. Una v¨ªctima de la reforma han estat les baranes d¡¯escales i rampes dels aparcaments soterrats del passeig. Eren revestides d¡¯unes peces cer¨¤miques de color blau de gran format, dissenyades per Subirachs amb relleus que duien unes lletres molt estilitzades, una p i una b que de fet tenen la mateixa forma, i que col¡¤locades del dret i del rev¨¦s formaven les inicials de P¨¤rquings de Barcelona. Si avui hagu¨¦ssim de fer unes baranes aix¨ª passarien diverses coses. Una seria la dificultat de trobar qui les fes iguals i amb la mateixa qualitat espectacular, potser un artista. Una altra, m¨¦s que probable, ¨¦s que no trobar¨ªem col¡¤locadors qualificats que garantissin que 45 anys despr¨¦s (tant temps com portaven les desaparegudes) les peces no haguessin caigut. I per fi, ¨¦s segur que fer una cosa aix¨ª seria costos¨ªssima. Aix¨ª doncs, per qu¨¨ les han enderrocat? En aquesta q¨¹esti¨® hi ha dos fets que fan pensar.

Un est¨¤ relacionat amb la manera de fer les coses actuals a la ciutat de Barcelona. Aquesta q¨¹esti¨® est¨¤ perfectament representada per les noves baranes d¡¯acer inoxidable i vidre, tant a les escales com a les rampes (i de fet, tamb¨¦ hi podr¨ªem incloure les proteccions dels ascensors). Tenen una nul¡¤la personalitat, les podem trobar a tot el pa¨ªs i serveixen per protegir urinaris p¨²blics, rampes, escales o desnivells. Algun cop m¡¯he referit a aquestes coses com l¡¯expressi¨® d¡¯un estil, el de BIMSA, l¡¯empresa que controla les obres p¨²bliques de la ciutat. S¡¯ha acabat imposant una manera de fer amb l¡¯excusa de controlar-ne l¡¯execuci¨® i els costos, de manera que el control d¡¯obra potser ¨¦s millor i ja no es fan les equivocacions dels primers espais p¨²blics. Per¨° ara, simplement, est¨¤ mal pensat. ?s equivocada la idea de la uniformitzaci¨®; com a expressi¨® d¡¯una garantia de qualitat, cercar certa unitat ¨¦s abans un problema d¡¯equilibri que d¡¯uniformitat. ?s equivocat, perqu¨¨ el passeig de Gr¨¤cia no es mereix tenir uns elements d¡¯acer i vidre com aquests, absolutament vulgars. ?s equivocada la idea (em puc imaginar alg¨² argumentant-ho) de voler ¡°donar continu?tat¡± a la vorera gr¨¤cies a la transpar¨¨ncia dels elements, com si la transpar¨¨ncia fos una virtut en si mateixa. I ¨¦s, en definitiva, equivocada la soluci¨® t¨¨cnica, tan sols cal veure que tanta transpar¨¨ncia i fragilitat necessita d¡¯unes proteccions constru?des amb tub d¡¯acer de gran di¨¤metre per protegir-les dels cotxes a la vorera, i aix¨° suposa sense m¨¦s una desqualificaci¨® de la soluci¨®. Ning¨² no s¡¯imagina anar amb br¨¤quets tota la vida. En el fons d¡¯aquesta est¨¨tica existeix una incapacitat notable per a la decoraci¨® urbana i les solucions elegants, com eren precisament les baranes de cer¨¤mica. No puc creure que no existeixi una soluci¨® que pogu¨¦s haver-les incorporat d¡¯alguna manera al disseny del passeig; tan sols hi veig incompet¨¨ncia i mala fe.

L¡¯altra q¨¹esti¨®, i no menys important, ¨¦s el que es diu en fer desapar¨¨ixer les baranes cer¨¤miques dels anys seixanta i no els bancs-fanals modernistes del passeig, els quals, per cert, no han quedat m¨¦s ben parats que abans de la reforma. No es podia haver aprofitat per mirar de situar-los m¨¦s adequadament? O ¨¦s que s¨®n intocables? ?s preocupant, perqu¨¨ aquest fet retrata un perfil psicol¨°gic del gust dels nostres governants i t¨¨cnics municipals que senzillament ¨¦s d¡¯illetrats. ?Verdaderament t¨¦ algun sentit esborrar la hist¨°ria contempor¨¤nia m¨¦s o menys recent i abra?ar tan sols el passat modernista? Qualsevol revista de decoraci¨® actual admet, practica i convida a barrejar tots els elements de tots els temps, no pas muse?tzant la casa ¡ªo la ciutat¡ª, sin¨® deixant llegir la seva hist¨°ria completa, no segrestant per¨ªodes. Els volem tots!

La reforma d¡¯aquesta via principal de Barcelona permet poder explicar una q¨¹esti¨® essencial amb relaci¨® al projecte d¡¯arquitectura, en aquest cas de l¡¯espai p¨²blic. El projecte no ¨¦s tant el disseny dels elements (que per altra banda s¨®n una r¨¨plica d¡¯altres), sin¨® la decisi¨® sobre els elements que se suprimeixen o els que es conserven. Reformar un passeig com aquest, reformar la ciutat, no ¨¦s fer el projecte de reforma del bany de casa. Tota la reforma est¨¤ basada en la idea de ciutat intel¡¤ligent que es preconitza des del govern de la ciutat en mat¨¨ria d¡¯urbanisme. Qu¨¨ deuen entendre per intel¡¤ligent? Afortunadament, amb un cop d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia inusual avui en dia, l¡¯empresa SABA va desmuntar les peces cer¨¤miques de les rampes del passeig de Gr¨¤cia i de Pau Casals i les ha guardades. Tant de bo tinguin aviat un lloc adequat en aquest miserable panorama que ha quedat al passeig de Gr¨¤cia.