Els artesans de la r¨¤dio digital

En un principi, la r¨¤dio va ser una curiositat t¨¨cnica. Tamb¨¦ un suport de difusi¨® punt-multipunt capa? d¡¯arribar a gent diversa i dispersa pel territori. Uns anys m¨¦s tard, es va acabar convertint en un mitj¨¤ de comunicaci¨® multifuncional, ¨¦s a dir, que servia per informar, distreure, acompanyar solituds i tamb¨¦ per divulgar i formar.

Per poder realitzar aquestes funcions, va necessitar un llenguatge espec¨ªfic, constru?t a partir de les paraules, la m¨²sica i altres elements paraling¨¹¨ªstics. Li va caler tamb¨¦ trobar formats narratius i expressius espec¨ªfics, primer copiats d¡¯altres mitjans com els radiodiaris o els radioteatres; despr¨¦s propis, com els concursos, els magazins, els debats, les radiof¨®rmules musicals...

Durant d¨¨cades, totes les emissores que tenien una programaci¨® generalista necessitaven professionals que apliquessin el seu talent a dissenyar continguts variats per a audi¨¨ncies desconegudes. Mancats d¡¯altres referents, els pioners van utilitzar el sistema d¡¯encerts i d¡¯errors, per¨° gr¨¤cies als seus esfor?os i a aportacions originals, van aconseguir posar les bases de l¡¯ofici radiof¨°nic alhora que van crear una divisi¨® del treball mantingut durant tota l¡¯era anal¨°gica.

Un cop consolidat el model primigeni de producci¨®, les emissores s¡¯anaren convertint en una mena de tallers moderns, basats en la filosofia de l¡¯artesanat cl¨¤ssic, ¨¦s a dir, en llocs on els ne¨°fits aprenien a fer r¨¤dio. La metodologia se centrava a anar sempre de la m¨¤ d¡¯aquells professionals que en sabien o dels que hom reconeixia que tenien habilitats espec¨ªfiques; d¡¯aquesta manera, els nous s¡¯ensinistraven en t¨¨cniques informatives, escriptura de guions, tasques de producci¨®, muntatge sonor...

R¨¤dio Barcelona, pionera aqu¨ª, va jugar a aquest paper de taller ¨²nic en la radiodifusi¨® catalana. Quan la televisi¨® encara no havia matat la ficci¨® radiof¨°nica, els aprenents d¡¯escriptor s¡¯empassaven els h¨¤bils guions de ficci¨® criminal de Luis G. De Blain, o els contes blancs d¡¯Armand Blanch. Hi havia tamb¨¦ qui va aprendre a ser actor a partir de les radionovel¡¤les i de les obres de teatre de Ricard Palmerola, prol¨ªfic escriptor, actor i realitzador que anava i tornava de l¡¯altre costat de l¡¯Atl¨¤ntic, adaptant les eines productives de les grans majors radiof¨°niques americanes.

Joaqu¨ªn Soler Serrano ¡ªexcessiu, ¨²nic i tamb¨¦ irrepetible¡ª va manllevar i adaptar als gustos d¡¯aqu¨ª la nova r¨¤dio solid¨¤ria que Alberto Oliveras i el seu fidel Michel Bamberger havien importat de la gran cadena francesa RTL.

L¡¯exemplaritat de l¡¯ofici ho abastava tot. Molta gent va aprendre a fer un bon muntatge musical a partir d¡¯una narraci¨® sonora d¡¯Arribas Castro, realitzada sobre una can?¨® de Mach¨ªn i amb el suport de les habilitats de Josep Maria Baqu¨¦, que aconseguia manegar un disc de vinil amb la mateixa facilitat i rapidesa que ara es manipula un arxiu digital.

La cultura artesanal radiof¨°nica tenia molt a veure amb les apostes de directius com Antonio G. Calder¨®n, que venia de Madrid i que confiava en gent com Joaquim Maria Puyal i Jordi Costa, entres d¡¯altres, o amb les d¡¯un cap de programes i m¨¦s tard director, jove i esquerran¨®s, com Manuel G. Ter¨¢n, que jug¨¤ a favor de professionals com Ferm¨ªn Bocos en la informaci¨®, Castell¨®-Rovira en la realitzaci¨®, Tino Romero i ?ngel Casas en la m¨²sica pop i rock i un Puyal polifac¨¨tic que tant podia fer programes, retransmetre futbol en catal¨¤ o fer evident la seva postura en contra de l¡¯hegemonia nacional-futbol¨ªstica de Jos¨¦ Mar¨ªa Garc¨ªa.

S¨®n alguns dels molts exemples dels noms sorgits dels tallers radiof¨°nics del carrer Casp. Eren anys en qu¨¨ els aprenents venien vocacionalment interessats per l¡¯ofici des de la universitat o directament des del carrer; ¨¨poques en les qual tot estava per fer i on, malgrat la repressi¨® pol¨ªtica i la manca de recursos, tot era possible.

A la r¨¤dio actual no hi ha lloc per a la nost¨¤lgia. Toca seguir treballant artesanalment amb l¡¯instrumental digital, per¨° fomentant com sempre el talent, transmetent les habilitats productives intergeneracionals i gestionant professionals que, a causa del seu ¨¨xit, a vegades s¡¯acaben transformant en artesans amb marca pr¨°pia. Les emissores que no tinguin aquest objectiu i no vagin en aquesta direcci¨® ja no seran tallers de creaci¨® i de transmissi¨® de coneixement; es convertiran en simples suports de difusi¨®.

Josep Maria Mart¨ª ¨¦s secretari General dels Premis Ondas i director de l¡¯Observatori de la R¨¤dio GRISS-UAB i premi Ondas 2014.