¡®L¡¯her¨¨ncia¡¯: el Teatre Lliure i els fantasmes del passat

L¡¯estrena de L¡¯her¨¨ncia, traducci¨® al catal¨¤ de The Inheritance, de Matthew L¨®pez, ¨¦s un dels esdeveniments teatrals de la temporada a Barcelona. Aquesta obra monumental es va estrenar al Young Vic de Londres el 2018, i va situar Matthew L¨®pez com un dels millors dramaturgs de la seva generaci¨®, a m¨¦s d¡¯estar considerada l¡¯obra del teatre nord-americ¨¤ m¨¦s important del segle XXI. Es diu aviat. Inspirada en Howards End, d¡¯E. M. Forster, narra la vida i els amors d¡¯una s¨¨rie d¡¯homes gais a Nova York, entre el 2015 i el 2018. ?s a dir, durant la (primera) vict¨°ria de Donald Trump: la casualitat electoral ha volgut que ara dialogui fatalment amb el que passa a l¡¯altra banda de l¡¯oce¨¤ Atl¨¤ntic.

Un grup d¡¯homes joves (guapos, intel¡¤ligents, divertits) es troben en una mena de taller d¡¯escriptura: tenen ganes d¡¯explicar la seva hist¨°ria. Matthew L¨®pez ens parla de la import¨¤ncia dels relats personals per entendre el nostre present, i ho fa relacionant aquests joves amb una parella gran, en Walter i en Henry, supervivents d¡¯uns anys vuitanta en qu¨¨ van veure morir la majoria dels seus amics per culpa de la sida. L¡¯amor, l¡¯amistat, l¡¯ambici¨® o la por recorren les m¨¦s de sis hores que dura l¡¯espectacle: es tracta, de fet, de dos muntatges de tres hores que es poden veure de manera independent (els dijous i divendres) o en marat¨® (els dissabtes i diumenges).

Josep Maria Mestres dirigeix amb ofici i m¨¤ ferma un gran espectacle (amb tretze actors) i ho aposta tot a la interpretaci¨®: l¡¯espai dissenyat per Lluc Castells reprodueix la sala d¡¯assaig del Lliure (una cosa que el p¨²blic potser no sap) i l¡¯acci¨® avan?a amb ritme i agilitat. La grandesa del text (espl¨¨ndida traducci¨® de Joan Sellent) es gaudeix gaireb¨¦ m¨¦s llegint que veient el muntatge: les escenes on els amics discuteixen acaloradament sobre la hist¨°ria del col¡¤lectiu LGTBI i els seus referents resulten des del punt de vista teatral poc cre?bles, tot i l¡¯esfor? del director i els int¨¨rprets.

Trobem, entre l¡¯extens repartiment, diverses interpretacions excepcionals. Carles Mart¨ªnez ens regala un doble paper de premi: el seu llarg mon¨°leg de la primera part ¨¦s un dels moments teatrals de la d¨¨cada. Punt. Abel Folk retrata amb una gran humanitat un home aparentment triomfador que no pot amagar una por atro?, una ferida del passat que no ha aconseguit curar. Albert Salazar brilla fent d¡¯Eric Glass, i la fragilitat que dona al personatge ens fa estimar-lo com si fos el nostre amic o germ¨¤ petit. El jove Marc Soler es revela com un actor a tenir molt en compte en el seu doble paper d¡¯Adam i Leo: combina l¡¯emoci¨® amb un gran domini de l¡¯expressi¨® corporal (es nota la seva formaci¨® en dansa). Carlos Cuevas, tot i que una mica encasellat en el paper de fatxenda encantador, aconsegueix fer-nos emocionar, especialment en la segona part. Entre els molts secundaris destaquen Dafnis Balduz i Llu¨ªs Marqu¨¨s, que, com tot el repartiment, interpreten diversos papers. L¡¯¨²nica dona del muntatge apareix a la segona part: la veterana Teresa Lozano emociona sense trampes ni artificis. La pand¨¨mia de la sida va ser terrible des del punt de vista social, m¨¨dic i humanitari: res com una mare per adonar-se¡¯n.

L¡¯her¨¨ncia ¨¦s un dels espectacles de l¡¯any: per aquesta ra¨® resulta del tot incomprensible que el Teatre Lliure l¡¯hagi programat nom¨¦s durant quatre setmanes. L¡¯enorme esfor? art¨ªstic, econ¨°mic i de producci¨® que ha suposat la seva estrena hauria d¡¯arribar a molta m¨¦s gent i durant molt m¨¦s temps. ?s de just¨ªcia teatral. La mem¨°ria de Fabi¨¤ Puigserver, un dels fundadors del Lliure mort per la sida l¡¯any 1991, tamb¨¦ s¡¯ho mereix.

L¡¯her¨¨ncia. Matthew L¨®pez (inspirat en la novel¡¤la Howards End, d¡¯E. M. Forster). Direcci¨®: Josep Maria Mestres. Teatre Lliure. Barcelona. Fins al 16 de mar?.