Independentisme? Junts, millor

La jornada del 9-N ha marcat, fins ara, el punt m¨¦s alt en l'escalada de desencontres entre els independentistes catalans i la resta d'espanyols. Si continu¨¦s el proc¨¦s en ascens per aquesta via la sortida seria impossible. Vull dir que la realitat mostra que ni aquest, ni cap Govern de Madrid no?acceptar¨¤ la independ¨¨ncia unilateral de Catalunya, com tampoc els independentistes deixaran d'insistir en la seva pretensi¨® b¨¤sica. El 9-N ha deixat les espases en alt: si b¨¦ ¨¦s cert que la votaci¨® ha estat ¨°rfena de les m¨¦s elementals garanties democr¨¤tiques, ha mostrat la for?a de mobilitzaci¨® de l'independentisme. Aquests s¨®n fets pol¨ªtics indubtables. Tamb¨¦ ho ¨¦s que la situaci¨® ha canviat molt des de l'aprovaci¨® de la Constituci¨® el 1978.

En aquells moments, el fundador de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC), Jordi Pujol, sostenia una vegada i una altra que ¡°els catalans no som separatistes ni regionalistes, sin¨® nacionalistes. Catalunya, dins de l'Estat espanyol, ¨¦s una nacionalitat¡±. Aix¨ª ho va expressar Pujol desenes de vegades i membres destacats del seu partit, incl¨°s Ramon Trias Fargas, en la solemnitat d'un congr¨¦s. Va haver-hi sinceritat o ast¨²cia en aquestes afirmacions? Va haver-hi ast¨²cia o engany en votar s¨ª a una Constituci¨® espanyola en la qual (a difer¨¨ncia del Regne Unit o el Canad¨¤) s'afirma ¡°la unitat indissoluble de la naci¨® espanyola¡± i es declara que la sobirania rau al poble espanyol?

Millor no aprofundir-hi. La veritat ¨¦s que avui Artur Mas s'ha convertit a l'independentisme, que el dret a decidir ¨¦s la seva exig¨¨ncia pol¨ªtica m¨¦s important i que Esquerra Republicana es mant¨¦ al darrere perqu¨¨ el proc¨¦s no decaigui. Per¨° tamb¨¦ que la Constituci¨® est¨¤ en vigor i ¨¦s norma fonamental per trobar una soluci¨® al problema.

L'imaginari de l'independentisme no es mant¨¦ gaire ferm davant la ra¨®, per¨° s'ha apoderat del sentiment de bastants catalans assotats per la crisi, aferrats a la creen?a que Catalunya va ser independent fins al 1714, que ¨¦s sobirana i que ella soleta pot exigir la separaci¨® d'Espanya, amb l'afegit que, una vegada independent, seguiria a l'euro, a la Uni¨® Europea i fins i tot actuaria com a locomotora econ¨°mica per als pa?sos mediterranis. Als efectes actuals, que aix¨° sigui o no sigui aix¨ª, importa menys.

L'imaginari de l'independentisme? s'ha apoderat del sentiment de bastants catalans, assotats per la crisi

El que s¨ª que interessa ¨¦s rebaixar el problema, drenar tensi¨® i buscar la via que els catalans votin sobre el seu futur. Que votin b¨¦, en una convocat¨°ria amb totes les garanties de la llei, amb cens, juntes electorals, meses formalitzades i debats previs plurals als mitjans de comunicaci¨® tamb¨¦ plurals, allunyats de la picabaralla monocord i intolerable que va haver-hi abans del 9-N a TV3 o a Catalunya R¨¤dio.

Ah! I que en la votaci¨® hi intervinguin, abans, despr¨¦s o al mateix temps, totes les parts interessades, que no s¨®n nom¨¦s els catalans. Aix¨° sembla essencial. Perqu¨¨ caldr¨¤ modificar en diversos punts, sens dubte, la Constituci¨® amb vista als propers 25 o 30 anys, no nom¨¦s mirant en l'aspecte territorial els catalans, sin¨® tamb¨¦ els bascos, que estan corrent a la banda disposats a saltar, una altra vegada, al terreny de joc.

A mi em resulta sorprenent que els independentistes catalans consultin sobre el futur als nois de 16 anys, als estrangers residents a Catalunya i als catalans a Austr¨¤lia, per¨° no la resta dels espanyols. Quina cosa! ?s que no ens afecta, al cap de tants anys? Ni tan sols als seus ve?ns aragonesos, de la Corona dels quals van dependre els catalans quan eren independents? Tampoc als habitants dels Pa?sos Catalans, predestinats a ser empassats pel nacionalisme catal¨¤, si pogu¨¦s, siguin valencians, balears o pac¨ªfics ciutadans francesos de ¡°Perpiny¨¤, la catalana¡±¡­?

Tot aix¨° sona a certa manipulaci¨®, com de fet van resultar les enrevessades preguntes del 9-N, que escamotejaven, amb un simple no, qualsevol opci¨® de perfeccionar el sistema auton¨°mic vigent per garantir la singularitat catalana amb m¨¦s compet¨¨ncies, dins d'Espanya. Dret a decidir, s¨ª, per¨° per a tots els afectats, com ¨¦s normal i donant l'oportunitat que tothom s'expliqui. Res de voler guanyar la Lliga jugant nom¨¦s en camp propi. ?s massa bast.

Aquestes idees per obrir-se cam¨ª exigirien una desescalada, de paraula i obra, per part de tots. I a m¨¦s cessions d'uns i altres en pro d'una entesa. Requereix pol¨ªtics amb nivell d'estadistes al capdavant dels partits. I uns partits m¨¦s ben valorats, nets i regenerats. Ja s¨¦ que ¨¦s dif¨ªcil i requereix temps. ?s impossible?

Si aix¨° manqu¨¦s l'alternativa d'enfrontament seria pitjor que un xoc de trens, imaginaris i de legitimitats. Donaria pas a una mena de su?cidi col¡¤lectiu, m¨¦s o menys violent. O almenys a un negoci en el qual tothom hi perd¨¦s. Amb tot aix¨° pot posar-se en risc la superviv¨¨ncia de la nostra democr¨¤cia. O podem convertir-nos en pigmeus davant la Uni¨® Europea i davant el m¨®n.

Millor junts i c¨°modes, que separats i emprenyats. Junts ens potenciem. Jo no puc veure en un catal¨¤ un estranger. Em resulta impossible. En canvi, ben concertats ¡ªMadrid i Barcelona, Barcelona i Madrid¡ª podem arribar molt lluny, aprenent els uns dels altres. Com va passar en el futbol quan vam guanyar la Copa del M¨®n.

Juan Antonio Ortega D¨ªaz-Ambrona ¨¦s conseller electiu d'Estat.