El fot¨°graf de les ombres

¡°Ens feia fotos sense que ens n'adon¨¦ssim, per¨° no recordo quan me les va fer, perqu¨¨ entre les imatges i ara han passat 80 anys¡±. A Maria dels ?ngels se li il¡¤lumina la cara quan parla de tres imatges captades el 1932 pel seu pare Antoni Arissa (Barcelona, 1900-1980) en les quals una preciosa nena mig nua juga, distreta, amb un got o un rellotge. Ella i la seva germana Maria Ant¨°nia, les seves filles i dues de les seves n¨¦tes no van voler perdre's ahir la inauguraci¨® de l'exposici¨® Arissa. L'ombra i el fot¨°graf 1922-1936, primera retrospectiva del seu ¡°desconegut¡± pare, que despr¨¦s de veure's a Madrid s'ha establert al CCCB fins al proper mes d'abril. La mostra suposa la culminaci¨® d'un llarg proc¨¦s de rescat del personatge i de les seves imatges, en el sentit literal de la paraula.

Impressor i tip¨°graf de professi¨®, Arissa ¨¦s un gran fot¨°graf nascut al barri de Sant Andreu del Palomar que va deixar per sempre la seva c¨¤mera coincidint amb el comen?ament de la Guerra Civil, un moment en qu¨¨ les seves aspiracions art¨ªstiques xocaven frontalment amb la situaci¨® econ¨°mica i social del moment. Va renunciar de tal manera a la fotografia que, quan va morir, el 1980, la seva fam¨ªlia ignorava el treball que havia fet entre el 1922 i el 1936, de manera que no van parar atenci¨® al material que va acabar venent-se als Encants. Per sort, una part de les fotos, despr¨¦s de ser adquirides per un fot¨°graf, van acabar formant part dels fons del MNAC el 2011, quan el museu les va adquirir, de manera que va completar el dip¨°sit que les germanes Arissa havien fet al museu el 1998. En total, 32 c¨°pies d'¨¨poca de l'autor, la pr¨¤ctica totalitat de les seves imatges que es conserven. Una altra part dels 3.200 negatius que es conserven estan en poder de l'Institut d'Estudis Fotogr¨¤fics de Catalunya i la Universitat de Navarra.

Tot aquest material ¨¦s el que han revisat els comissaris de l'exposici¨®, els historiadors Rafael Levenfeld i Valent¨ª Vallhonrat, responsables d'una altra exposici¨® memorable com va ser la de Brangul¨ª el 2011, que com aquesta ha impulsat i finan?at la Fundaci¨® Telef¨®nica. Per a ells no hi ha dubte que a partir d'aquestes 161 fotografies en blanc i negre (135 c¨°pies de nou tiratge i 26 fotografies vintage) Arissa ¨¦s ¡°la baula perduda de la hist¨°ria de l'art d'avantguarda espanyol¡±.

Es conserven uns 3.200 negatius i nom¨¦s una trentena de c¨°pies originals

Dividida en tres ¨¤mbits, l'exposici¨® ¡°ha estat un treball complex, ja que els seus estils se superposen; no deixa de fer un tipus de fotografies de forma radical¡±, explica Vallhonrat. Des del corrent pictorialista, entre els anys 1922 i 1928, en el qual es poden veure escenes rurals de l'entorn proper a Sant Andreu ¡ªvinculades a les seves sortides en excursions¡ª, en qu¨¨ apareixen posades en escenes que recreen situacions pintoresques i gaireb¨¦ on¨ªriques: pagesos a l'hora de l'¨¤ngelus, ¨¤vies solit¨¤ries en plenes tasques del camp o ¡°nens abandonats i perduts ens retraten una inf¨¤ncia propera als contes dels Grimm o Andersen¡±, explica Vallhonrat.

Arissa, que pr¨¤cticament va desapar¨¨ixer despr¨¦s de la Guerra Civil, es va dedicar a la fotografia art¨ªstica i no al fotoperiodisme, com era com¨² en aquella ¨¨poca, i amb 22 anys va fundar l'Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Saint-Victor al barri de Sant Andreu de Barcelona, un any abans de l'aparici¨® de l'Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya.

El segon ¨¤mbit discorre fins a comen?aments dels anys trenta, quan, mantenint tem¨¤tiques liter¨¤ries, narratives i simbolistes s'incorporen les solucions visuals de la modernitat. I el tercer i ¨²ltim, entre el 1930 i el 1935, podem veure un Arissa totalment incorporat a les avantguardes fotogr¨¤fiques en qu¨¨ els detalls i la llum i la seva abs¨¨ncia, les ombres, van prendre tot el protagonisme. ¡°La seva intenci¨® art¨ªstica i d'investigaci¨® el va portar a fotografiar ambients quotidians i el van convertir en un rara avis que el diferenciava de la fotografia documental d'aquell moment¡±, segons Vallhonrat. Vet aqu¨ª les imatges del seu escriptori, persones formant paraules, els compassos o les diagonals impossibles de les xemeneies o els mastelers de vaixells.

¡°Al comen?ament, els nens que fotografia semblen protagonistes buc¨°lics, despr¨¦s retrata les seves filles fora de qualsevol context, envoltades de clarobscurs i, a poc a poc, prescindeix dels rostres i de les persones, i es torna m¨¦s abstracte¡±, explica Vallhonrat. Els comissaris no dubten a qualificar el fot¨°graf com un dels m¨¤xims exponents de la Nova Visi¨®, moviment sorgit en Alemanya a mitjan anys vint que buscava els enquadraments sorprenents i el contrast en les formes i la llum.

Despr¨¦s de la Guerra Civil va decidir deixar la c¨¤mera i centrar-se en la seva impremta

Despr¨¦s de la guerra la seva activitat s'atura bruscament. ¡°Les raons s¨®n nom¨¦s especulatives, per¨° tenen a veure amb la pen¨²ria del material i conceptual. A difer¨¨ncia del que passa amb la literatura, van desapar¨¨ixer les revistes on ell publicava les seves imatges com El progreso fotogr¨¢fico, Flama?i?Art de la Llum. Arissa es va refugiar en la feina de la seva impremta familiar del carrer Casp¡±, expliquen un dels dos comissaris. ¡°Es tracta d'una lectura de l'obra d'Arissa, altres comissaris ho podrien presentar d'una altra manera, per¨° el que ¨¦s important ¨¦s que s'exposi i es recuperi¡±, afegeixen.

El CCCB tamb¨¦ presenta Shadowland, una instal¡¤laci¨® audiovisual en 3D de l'artista japon¨¨s Kazuhiro Goshima en la qual tamb¨¦ les ombres i la llum s¨®n les protagonistes a trav¨¦s dels llums dels cotxes a la nit en una gran ciutat.