Dimiteix Torres-Dulce, fiscal general, per desacords amb el Govern espanyol

Eduardo Torres-Dulce ha presentat la dimissi¨® com a fiscal general de l¡¯Estat. Oficialment, va argumentar ¡°raons personals¡±, per¨° des de fa temps les seves relacions amb el Govern espanyol eren dolentes. Ja havia amena?at amb dimitir en diverses ocasions davant l¡¯anterior ministre de Just¨ªcia, Alberto Ruiz-Gallard¨®n, i recentment a l¡¯actual, Rafael Catal¨¢. Eren notables les tensions i l¡¯abs¨¨ncia de sintonia amb el Govern que, legalment, no podia destituir-lo, per¨° s¨ª que podia esperar al fet que ell formalitz¨¦s la seva dimissi¨® i, com ha fet ara, no moure ni un dit per mantenir-lo en el c¨¤rrec.

Amb aquesta dimissi¨® s¨®n quatre les ren¨²ncies que, per diferents motius, ha hagut d¡¯afrontar el Govern de Mariano Rajoy els ¨²ltims tres mesos en llocs clau: els ministres de Just¨ªcia i Sanitat, Alberto Ruiz-Gallard¨®n i Ana Mato, respectivament; el director general de RTVE, Leopoldo Gonz¨¢lez Echenique, i ara el fiscal general. Tots ells, tret de Mato, per difer¨¨ncies de criteri o falta de suport del Govern. El mateix Mariano Rajoy va subratllar ahir ¡°la dedicaci¨® i l¡¯esfor?¡± de Torres-Dulce, alhora que va insistir que se¡¯n va per ¡°motius personals¡±.

Torres-Dulce va trucar a Catal¨¢ a primera hora del mat¨ª de dijous per comunicar-li la seva decisi¨®, explicar-li que no desitja cap c¨¤rrec i que la seva intenci¨® ¨¦s tornar a la Fiscalia davant el Tribunal Constitucional. Precisament, la prefectura d¡¯aquesta Fiscalia est¨¤ vacant per decisi¨® expressa de Torres-Dulce, que dimecres va ajornar aquest nomenament al Consell Fiscal.

Successi¨® de desacords

Lleis. El Govern del PP va passar de pretendre donar la instrucci¨® penal als fiscals a una reforma m¨ªnima de la Llei d¡¯Enjudiciament sense comptar amb la Fiscalia. De fet, el Consell Fiscal ha fet durs informes de gaireb¨¦ totes les lleis de Rajoy.

Catalunya. El Govern espanyol va intentar una actuaci¨® m¨¦s r¨¤pida i contundent despr¨¦s del 9-N, tot i que va haver-hi querella com volia l¡¯Executiu.

Corrupci¨®. El PP retreu a Torres-Dulce falta d¡¯autoritat en sumaris que l¡¯afecten, sobretot, el cas G¨¹rtel.

Nomenaments. L¡¯Executiu va designar magistrat del Tribunal Constitucional Antonio Narv¨¢ez, tinent fiscal del Suprem, sense consultar-li. Just¨ªcia va posar al capdavant d¡¯Eurojust ¡ªorganisme europeu de coordinaci¨® judicial¡ª la fiscal Teresa G¨¢lvez sense tenir-lo en compte. El PP va pactar la renovaci¨® del Consell General del Poder Judicial sense incloure, per primera vegada des del 1978, cap fiscal.

Altres decisions. Gallard¨®n no va avalar i va avortar el projecte de fiscal europeu en el qual treballava la Fiscalia i s¡¯han deso?t les peticions d¡¯augment de places de fiscals.

L¡¯octubre del 2013, Torres-Dulce va fer un primer indici de dimissi¨® davant Gallard¨®n. Es queixava de decisions i nomenaments que afectaven la carrera fiscal i sobre els quals no va ser consultat. Se sentia menystingut. Tampoc no se li va demanar cap opini¨® quan es va engegar l¡¯esborrany del Codi Processal Penal, que donava la instrucci¨® als fiscals. Ni tampoc ara, quan aquest text ha quedat redu?t a una reforma molt parcial de la Llei d¡¯Enjudiciament Criminal que fa marxa enrere i elimina aquest paper instructor dels fiscals.

El passat mes d¡¯abril va llan?ar al Congr¨¦s un dur al¡¤legat contra la falta de mitjans legals, materials i humans per afrontar els grans casos, sense obtenir resposta favorable del Govern.

La seva falta de pes pol¨ªtic al Govern el deixava al marge d¡¯aquestes decisions i, al seu torn, l¡¯Executiu i el PP li atribu?en falta d¡¯acci¨® i influ¨¨ncia en els grans casos de corrupci¨®, aix¨ª com escassa autoritat per dirigir un cos aut¨°nom, per¨° jerarquitzat. Per exemple, dirigents del PP no van entendre mai que la Fiscalia fos la que provoqu¨¦s l¡¯ingr¨¦s a la pres¨® de Luis B¨¢rcenas, quan l¡¯acusaci¨® popular demanava pres¨® eludible amb fian?a, ¨¦s a dir, menys que el ministeri p¨²blic. Amb aquesta notable excepci¨®, no hi ha decisi¨® transcendent de Torres-Dulce que discrepi de la posici¨® del Govern. Per exemple, en l¡¯excarceraci¨® d¡¯etarres, les querelles sobre Bankia i preferents i el cas Fais¨¢n, entre d¡¯altres.

Ni tan sols va haver-hi difer¨¨ncia de fons al final sobre la querella contra responsables de la Generalitat de Catalunya sobre el 9-N, encara que s¨ª que va haver-hi tensions greus aquests dies amb el Govern espanyol pel ritme i la forma en la qual Torres-Dulce va gestionar la crisi, aix¨ª com per l¡¯abast de l¡¯acci¨® penal. La conclusi¨® ¨¦s que la Fiscalia va presentar la querella contra Artur Mas i diversos dels seus consellers com pretenia des del primer dia el Govern central. I va haver-hi coincid¨¨ncia els dies previs per no intervenir i no frenar la consulta per evitar mals majors.

La dimissi¨® es produeix pocs dies abans que el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya decideixi dilluns sobre l¡¯admissi¨® a tr¨¤mit de la querella. Fonts jur¨ªdiques parlen de dubtes notables sobre el futur de la controvertida i inusual acci¨® penal contra el Govern catal¨¤. En principi, l¡¯Executiu del PP pret¨¦n anunciar avui el nom del substitut. Es decanta per un membre de la carrera fiscal. Una vegada anunciat el nom haur¨¤ de sotmetre¡¯s al dictamen del Consell General del Poder Judicial i tornar al Consell de Ministres. L¡¯aspirant haur¨¤ de sotmetre¡¯s a examen a la Comissi¨® de Nomenaments del Congr¨¦s i, si ¨¦s aprovat, ser definitivament nomenat pel Govern. El nomenament presenta una dificultat, que ¨¦s que el seu mandat acaba quan cessa el Govern. ?s a dir, la persona escollida nom¨¦s estaria un any en el c¨¤rrec, tret que torni a guanyar el PP i torni a proposar-lo. O que introdueixi un canvi legal els propers mesos per prorrogar aquest mandat.