La uni¨® fa la for?a

?ltimament, quan sorgeixen dificultats de tota mena en la pol¨ªtica i l'economia, les bones not¨ªcies des dels ¨¤mbits de la ci¨¨ncia i la investigaci¨® ens retornen la idea d'una Europa capa? de demostrar la potencialitat de la uni¨® de forces disperses en un projecte compartit. Potser aix¨° es podria dir tamb¨¦ respecte a Espanya mateix. L'arribada del m¨°dul Philae a la superf¨ªcie del cometa 67P/Txuriamov-Gerasimenko, set hores despr¨¦s de desprendre's de la nau Rosetta, ¨¦s un assoliment descomunal si es pensa que el senyal venia d'un punt de l'espai situat a 510 milions de quil¨°metres de la Terra ¡ª m¨¦s de 1.000 vegades superior a la dist¨¤ncia que separa la Terra de la Lluna¡ª, i despr¨¦s d'un viatge de 6.400 milions de quil¨°metres.

El que ¨¦s habitual ¨¦s que les bones not¨ªcies cient¨ªfiques estiguin relacionades amb la salut o les telecomunicacions. Per¨° aquest assoliment excel¡¤lent de l'Ag¨¨ncia Espacial Europea (ESA) ha estat possible gr¨¤cies a la posada en com¨² d'una gran quantitat de talent i iniciativa de cient¨ªfics i tecn¨°legs d'un gran nombre de pa?sos, entre els quals hi ha Espanya. En aquest cas, com en el descobriment del bos¨® de Higgs al Laboratori Europeu de Part¨ªcules Elementals (CERN), s'ha demostrat que la cooperaci¨® de professionals i institucions pot posar Europa en condicions de competir amb les altres pot¨¨ncies i ocupar un paper impensable per a qualsevol dels pa?sos europeus per separat.

El cometa en q¨¹esti¨®, un min¨²scul cos celeste, viatja ara en el seu vertigin¨®s periple cap al Sol amb la nau Rosetta orbitant al seu voltant i amb el m¨°dul Philae sobre la seva superf¨ªcie. Tots dos ginys no nom¨¦s han estat capa?os d'arribar correctament a la seva destinaci¨®, sin¨® que transmeten el que veuen i el que detecten amb els seus instruments; aix¨° s¨ª, amb un retard de m¨¦s de 28 minuts, que ¨¦s el temps que triguen els senyals, viatjant a la velocitat de la llum, a arribar a nosaltres.

Els estels s¨®n trossos inalterats del material primordial del qual va n¨¦ixer el Sol, els planetes i els sat¨¨l¡¤lits. No han sofert les modificacions dels grans cossos que conformen el sistema solar, com el nostre propi planeta, i per aquest motiu s¨®n un material d'estudi preci¨®s per aprofundir en les condicions que van permetre, per exemple, l'aparici¨® de la vida sobre la Terra. Si no hi ha contratemps, podrem seguir-lo de prop i analitzar els canvis que el cometa experimentar¨¤ a mesura que es vagi apropant al Sol.

Aquest projecte ens il¡¤lustra tamb¨¦ sobre la conveni¨¨ncia de no circumscriure la investigaci¨® cient¨ªfica als imperatius del rendiment a curt termini. El projecte Rosetta ha costat 30 anys des de la decisi¨® inicial i nom¨¦s ara pot visualitzar-se l'¨¨xit de la planificaci¨®. L'ESA pot estar satisfeta per l'espectacular consecuci¨® d'un objectiu de gran dificultat, aix¨ª com tots els que hi han contribu?t amb el seu esfor? i els seus coneixements. I tamb¨¦ el conjunt dels europeus, que tenen en aquesta missi¨® un motiu m¨¦s per creure en si mateixos.