Torna el Hobbit

Amb la possible excepci¨® del bos¨® de Higgs, el del Hobbit de Flores ha estat probablement el descobriment amb m¨¦s impacte social dels ¨²ltims deu anys. I seria molt dif¨ªcil decidir quin dels dos ¨¦s m¨¦s estrany, tot i que les dues fites cient¨ªfiques no poden ser m¨¦s diferents entre si: una tecnologia punta de 2.000 milions d'euros davant de dues botes en el fang i un piolet, el producte final d'una predicci¨® matem¨¤tica davant del desconcert d'una troballa que ning¨² s'esperava ni buscava, el futur cert davant d'un passat inc¨°gnit. Encara que aix¨° no s'hagi de dir als que el financen, el coneixement sovint segueix camins tortuosos.

Per¨° l'home de Flores ¨CHomo?floresiensis, que en realitat era una dona¡ª tenia tots els ingredients per convertir-se en una not¨ªcia sensacional. ?s cert que els paleont¨°legs pateixen una inclinaci¨® a trobar noves esp¨¨cies humanes en qualsevol residu fossilitzat entre dos premolars fragmentaris, per¨° no ho ¨¦s menys que sovint tenen ra¨®. I l'Homo floresiensis, presentat a?Nature fa gaireb¨¦ exactament 10 anys, era una esp¨¨cie humana ben curiosa: un metre d'al?ada, la capacitat cranial d'un australopitec i, malgrat tot aix¨°, prou intel¡¤ligent per haver arribat navegant a l'illa de Flores, a Indonesia, i fabricar unes eines dignes d'un hom¨ªnid que li dupliqu¨¦s el crani.

El s¨²mmum ¨¦s que el crani fossilitzat en qu¨¨ es basaven totes aquestes conclusions trencadores?¨Canomenat insulsament LB1¡ª estava datat en nom¨¦s 18.000 anys enrere, i, per tant, havia coexistit amb la nostra esp¨¨cie, l'Homo sapiens, durant com a m¨ªnim 20 mil¡¤lennis.

Aquesta va ser la bomba de rellotgeria paleontol¨°gica que va aterrar el mar? del 2004 a la taula del despatx de Henry Gee, un dels editors principals de la revista?Nature, en forma d'un manuscrit convencional com els centenars que es reben cada dia a l'editorial cient¨ªfica londinenca. ¡°Reconec que d'entrada no em va xocar com a descobriment fant¨¤stic¡±, recorda ara Gee a la mateixa revista. ¡°Tenien aquesta estranya criatura, per¨° el to de l'article era molt apagat; un editor ha de llegir entre l¨ªnies, i el que hi deia era: "Ajudin-nos! No sabem qu¨¨ ¨¦s aquesta cosa!¡¯¡±.

Un fet poc conegut ¨¦s que el Hobbit no sempre s'ha dit?Homo?floresiensis. Els autors, en realitat, ho havien batejat en el seu manuscrit com Sundanthropus floresianus, ja que l'havien trobat a la regi¨® de Sunda de l'illa de Flores. Tal com es fa habitualment a les revistes cient¨ªfiques, Gee va enviar el manuscrit a dos?referees, els investigadors del sector que en jutgen el valor. Un va dir que, si all¨° pertanyia al nostre g¨¨nere, el primer nom no havia de ser?Sundanthropus, sin¨®?Homo. I l'altre, pel que sembla ent¨¨s en llat¨ª, va afegir que?floresianus significava 'anus florejat'. Els autors, doncs, van canviar-ne el nom a?Homo?floresiensis. El sobrenom de Hobbit tamb¨¦ va ser idea d'un dels autors, el geocronologista australi¨¤ Bert Roberts. Aquesta vegada no vam ser els diaris; ni tan sols Henry Gee.

Un editor ha de llegir entre l¨ªnies, i el que hi deia era: ¡®Ajudin-nos! No sabem qu¨¨ ¨¦s aix¨°!¡¯¡±

El proc¨¦s de revisi¨® del manuscrit es va fer amb set mesos ¨Cper aix¨° ara en celebrem el des¨¨ aniversari¡ª, i aix¨° va ser nom¨¦s el comen?ament: la majoria dels problemes van venir despr¨¦s que es publiqu¨¦s. Les conclusions es basaven en un sol crani, i eren tan estranyes que alguns cient¨ªfics van optar per negar la premissa: el crani no era d'una nova esp¨¨cie miniaturitzada, sin¨® d'un membre de la nostra que tenia microcef¨¤lia. Antrop¨°legs com Robert Martin encara estan conven?uts d'aquesta idea, tot i que han anat substituint la microcef¨¤lia per altres malalties que s'aproximin m¨¦s a les dades. I els mateixos autors han descartat algunes de les seves idees originals, comen?ant per una de ben important: que el Hobbit era un?Homo erectus miniaturitzat a l'illa.

Les excavacions a la cova de Liang Bua (cova freda, literalment) de l'illa de Flores havien comen?at uns anys abans, el 2001, per¨° amb pocs mitjans i una mica de desgana. Tot i aix¨ª, van trobar unes quantes coses interessants, com un munt de dragons de Komodo, cigonyes gegants i uns elefants nans anomenats estegodonts. Els bi¨°legs evolutius saben que aquestes anomalies tendeixen a passar a les illes. Els elefants continentals, per exemple, s¨®n grans perqu¨¨ no se'ls mengin els lleons, per¨° si en una illa no hi ha lleons es perd la pressi¨® selectiva per ser gran. I ser petit gasta menys, la qual cosa sempre ¨¦s un avantatge. D'aqu¨ª que hi hagu¨¦s l'estegodont.

Per¨° no ¨¦s el cas del Hobbit, segons han revelat les investigacions dels ¨²ltims deu anys. L'home de Flores realment t¨¦ trets moderns ¨Ccom les caracter¨ªstiques del crani, que van portar a incloure'l al g¨¨nere Homo¡ª, per¨° estan barrejats amb trets molt, molt antics. Les cames curtes (en relaci¨® a la seva grand¨¤ria), la mand¨ªbula refor?ada, el maluc acampanat i, per descomptat, els peus, que tenien el polze gaireb¨¦ perpendicular als altres dits, semblen atavismes de l'australopitec, el g¨¨nere hom¨ªnid que es va extingir fa m¨¦s de dos milions d'anys sense haver sortit mai de l'?frica.

L'home de Flores realment t¨¦ trets moderns

Avui, l'opini¨® majorit¨¤ria ¨¦s que el cervell del Hobbit no es va miniaturitzar a Flores a partir d'un?Homo?erectus, sin¨® que ja era petit quan hi va arribar: tan petit com el de l'australopitec del qual provenia. I que els seus trets moderns s¨®n un cas d'evoluci¨® convergent amb l'Homo sapiens, un tipus de modernitzaci¨® que s'ha produ?t dues vegades a la hist¨°ria del planeta.

El tema, deu anys despr¨¦s, est¨¤ aix¨ª. I continuar¨¤ aix¨ª, probablement, mentre no apareguin m¨¦s cranis, o una esp¨¨cie d'Atapuerca indon¨¨sia que doni m¨¦s informaci¨® sobre els mecanismes evolutius que ens han creat.