L¡¯Einstein m¨¦s hum¨¤

A punt d'arribar als 60 anys de la seva mort, els ¨¨xits cient¨ªfics d'Albert Einstein segueixen projectant una ombra tan allargada sobre la nostra entesa del m¨®n, i sobre el m¨®n en si mateix, que el m¨¦s f¨¤cil ¨¦s caure en una mena de parany religi¨®s i declarar-lo un ¨ªdol o un superhome, una icona que simbolitza el poder de la ment pura per comprendre i predir la realitat. Les primeres recopilacions de les seves citacions, filtrades amb m¨¤ de ferro per la seva secret¨¤ria i arxivera, Helen Dukas, no han fet sin¨® alimentar aquest mite en presentar una selecci¨® esbiaixada de l'Einstein m¨¦s profund, assenyat i equ¨¤nime, sense les fissures ni debilitats que solen revestir de carn els arquetips o els esperits purs.

Albert Einstein: el libro definitivo de citas (Plataforma Editorial) desenterra ara ¡ªen una exitosa recopilaci¨® de vendes de la Universiat de Princeton¡ª la cara oculta del geni: la seva faceta art¨ªstica essencial, el seu omnipresent i agut sentit de l'humor, tamb¨¦ les seves zones m¨¦s fosques.

I ara escoltem amb atenci¨® Einstein (Ulm, Alemanya, 1879 - Nova Jersey, EUA, 1955). Quan li van demanar perm¨ªs per usar el seu nom en la campanya publicit¨¤ria d'una cura per al mal de panxa, va respondre: ¡°Mai autoritzo que es faci servir el meu nom amb finalitats comercials, ni tan sols quan no es pret¨¦n enganyar el p¨²blic com en el seu cas¡±. Quan una senyora gran li va dir en un autob¨²s: ¡°Escolti, la seva cara m'¨¦s familiar¡±, Einstein va respondre: ¡°S¨ª, senyora, faig de model per a fot¨°grafs¡±. Eren els anys trenta, i la celebritat del f¨ªsic ja es tradu?a en una successi¨® interminable de sessions per als escultors i artistes pl¨¤stics.

El seu estil de Groucho Marx va seguir perfeccionant-se al llarg dels anys, com en aquesta citaci¨®: ¡°Mai penso en el futur. Arriba massa aviat¡±. O en aquesta altra: ¡°Per castigar-me per la meva falta de respecte a l'autoritat, el dest¨ª m'ha convertit en una¡±. O finalment: ¡°Estic bastant b¨¦, despr¨¦s d'haver sobreviscut al nazisme i a dues dones¡±. S¨ª, Einstein era un misogin, com gaireb¨¦ tothom, encara que tamb¨¦ un defensor dels drets de les dones, i un proavortista ja als anys vint.

"Estic b¨¦, despr¨¦s d'haver sobreviscut al nazisme i a dues dones"

El geni jueu va arribar a estar sincerament fart de la seva celebritat, sobretot perqu¨¨ ja no es fiava dels afalacs que li feia tothom. En una ocasi¨® li van presentar un nad¨® d'un any i mig, el nad¨® es va posar a plorar, i Einstein?va dir: ¡°?s la primera persona al cap de molts anys que em diu el que pensa de mi¡±. La seva vena misantr¨°pica reapareix en les notes que enviava Helen Dukas per rebutjar la gran quantitat de manuscrits que li arribaven per revisar: ¡°El professor Einstein li implora que tracti vost¨¨ els seus manuscrits com si el professor Einstein ja estigu¨¦s mort¡±.

L'explicaci¨® de la relativitat m¨¦s elegant i concisa ¡ªm¨¦s einsteniana, per tant¡ª no va ser obra d'Einstein, sin¨® del gran f¨ªsic John Wheeler: ¡°La mat¨¨ria li diu a l'espai com corbar-se, l'espai li diu a la mat¨¨ria com moure's¡±. Per¨° Einstein no ho havia fet malament unes d¨¨cades abans, el 1922, quan el seu fill Eduard li va preguntar per qu¨¨ era tan fam¨®s, i ell va respondre: ¡°Quan un escarabat cec s'arrossega sobre una fulla corbada, no s'adona que el seu cam¨ª est¨¤ corbat; jo he tingut la sort d'adonar-me del que se li va passar a l'escarabat¡±. I a Newton, seria just afegir-hi.

"Mai penso en el futur. Arriba molt r¨¤pid", va dir a l'estil Groucho Marx

La literatura i les arts van tenir un paper essencial en la seva vida, amb una ¨¨mfasi especial en la m¨²sica. ¡°Si no fos f¨ªsic seria m¨²sic¡±, va assegurar. ¡°Experimento el grau m¨¦s gran de plaer davant les obres d'art; m'omplen de sentiments de felicitat d'una intensitat que no puc obtenir d'altres fonts¡±.

Albert Einstein va comen?ar a tocar el viol¨ª quan tenia sis anys, i va tenir 10 violins entre el 1920 i el 1950 ¡ªva celebrar la confirmaci¨® de la seva teoria el 1921 comprant-se'n un¡ª, encara que en els seus ¨²ltims anys els va substituir pel piano. Els seus gustos no podien ser m¨¦s cl¨¤ssics ¡ªBach, Mozart, Schubert, Schumann i gens de Wagner¡ª i ¨¦s molt possible que estiguin relacionats amb la seva ci¨¨ncia. No en un sentit directe ¡ªcap de les seves teories es va basar en la m¨²sica¡ª, sin¨® en un de m¨¦s profund i rec¨°ndit: en la recerca d'una estructura, d'un sentit del tot, d'una autoconsist¨¨ncia que no es deriva de les dades, sin¨® d'un imperatiu harm¨°nic o est¨¨tic. Les grans ments pensen igual, diu el proverbi angl¨¨s (que de seguida afegeix: per¨° els ximples poques vegades en discrepen).

Per¨°, si jo fos un artista, la meva cita favorita d'Albert Einstein seria la seg¨¹ent: ¡°La imaginaci¨® ¨¦s m¨¦s important que el coneixement¡±. Digues-m'ho, encara que sigui mentida.