Els Estats Units admeten ¡°problemes sistem¨¤tics¡± al seu arsenal nuclear

El Pent¨¤gon est¨¤ decidit a abordar les causes arran del reguitzell d'esc¨¤ndols que sacsegen des de fa un any i mig les instal¡¤lacions militars nuclears dels Estats Units. Concebudes com un element clau de protecci¨® i dissuasi¨® enfront de la Uni¨® Sovi¨¨tica, les instal¡¤lacions mostren una decad¨¨ncia gradual des de la fi de la Guerra Freda fa dues d¨¨cades. Han perdut gran part de la seva ra¨® de ser i el prestigi que tenien. Els esc¨¤ndols ¨Cneglig¨¨ncies, males conductes i errades de manteniment¨C s¨®n una conseq¨¹¨¨ncia de la falta d'inversi¨® econ¨°mica, l'escassetat d'atenci¨® per part d'alts c¨¤rrecs i la moral pel terra dels treballadors, segons les conclusions de dues revisions internes ordenades al febrer pel Departament de Defensa.

¡°?s un sentiment generalitzat que una carrera en el sector nuclear ofereix massa poques oportunitats de creixement i progr¨¦s¡±, va afirmar divendres el secretari de Defensa, Chuck Hagel, en la roda de premsa de presentaci¨® de l'informe. ¡°[Les revisions] han evidenciat problemes sistem¨¤tics que si no s¨®n abordats en podrien minar la seguretat i efectivitat¡±.

La investigaci¨®, elaborada per militars retirats, recomana implementar m¨¦s d'un centenar de mesures de millora perqu¨¨ no es repeteixin episodis inc¨°modes, com, per exemple, que l'equip que supervisa els 450 m¨ªssils bal¨ªstics intercontinentals solament tingu¨¦s una clau per configurar-los. La clau s'enviava per missatgeria entre tres bases als EUA amb aquests m¨ªssils. En una d'aquestes instal¡¤lacions, deu persones van ser suspeses al mar? per haver copiat en un examen sobre llan?ament de m¨ªssils. En una altra, 19 van ser penalitzades per mala conducta en una inspecci¨®, un general va ser destitu?t despr¨¦s d'un episodi d'embriaguesa a R¨²ssia i la porta d'un magatzem de m¨ªssils del 1950 no es pot tancar.

La implementaci¨® de les recomanacions costar¨¤ uns quants milions de d¨°lars en els pr¨°xims cinc anys, que se sumaran als programes de modernitzaci¨® de part de l'arsenal nuclear aprovats el 2013. Hagel va explicar que la despesa s'incrementar¨¤ un 10% anual. Actualment, el Pent¨¤gon gasta prop de 15.000 milions de d¨°lars en el seu programa nuclear, per la qual cosa la inversi¨® addicional vorejaria els 7.500 milions. L'informe recomana aclarir l'estructura de govern a les instal¡¤lacions militars nuclears, reduir burocr¨¤cia, invertir m¨¦s en entrenament i inspecci¨®, i canviar la ¡°cultura de microgesti¨®¡±.

Els EUA tenen, segons les ¨²ltimes dades, del setembre del 2013, un arsenal de gaireb¨¦ 4.800 armes nuclears de les Forces A¨¨ries i la Marina. Prop de la meitat estan llestes per ser emprades en qualsevol moment des de diverses bases al pa¨ªs i submarins. La xifra queda molt lluny de les 31.200 que hi havia el 1967, la punta de l'arsenal nuclear, en plena tensi¨® amb l'URSS en la Guerra Freda.

Per¨°, en qualsevol cas, la xifra actual i els plans de reforma s¨®n remarcables pel context en el qual es produeixen. El president dels EUA, Barack Obama, es va presentar a les eleccions del 2008 prometent un m¨®n lliure d'armes nuclears i l'abril del 2009 va signar amb R¨²ssia un acord hist¨°ric per reduir un 30% el seu arsenal nuclear estrat¨¨gic en els set anys seg¨¹ents. El desembre del 2010, el Congr¨¦s dels EUA va aprovar l'acord, per¨° ho va fer despr¨¦s que la Casa Blanca s'assegur¨¦s el suport de diversos legisladors republicans en prometre un pla d'inversi¨® milionari en instal¡¤lacions nuclears.

El president ha defensat des de llavors que el desarmament nuclear ¨¦s compatible amb l'aposta per garantir la seguretat i efic¨¤cia de l'arsenal actual. ¡°?s la pol¨ªtica dels EUA seguir el desenvolupament i desplegament dels sistemes de m¨ªssils de defensa contra amenaces m¨ªssils de nacions com Corea del Nord i l'Iran¡±, deia Obama el 2011 despr¨¦s de l'entrada en vigor del pacte amb R¨²ssia.