La Querella (II part )

Trenta anys despr¨¦s de la "maniobra indigna" denunciada per Jordi Pujol des del balc¨® de la Generalitat arran del cas Banca Catalana, l'espectre de La Querella torna a sobrevolar la pla?a Sant Jaume de Barcelona. La seca reacci¨® de Mariano Rajoy al 9-N ha exacerbat el clima de suspens al voltant de la decisi¨® de la just¨ªcia sobre Artur Mas i els consellers implicats en la ja hist¨°rica votaci¨®.

La sorda batalla entre el Govern i la Fiscalia, amb el sector m¨¦s dur del PP pel mig, marca la seq¨¹¨¨ncia dels esdeveniments de la setmana despr¨¦s del 9-N, i Artur Mas sospesa la seva estrat¨¨gia davant el sonor cop de porta de la Moncloa a la negociaci¨® d'un refer¨¨ndum en tota regla.

"Si ara mateix fos al lloc de Mariano Rajoy tindria un atac de p¨¤nic: si Mas i Junqueras es donen la m¨¤, al febrer el desconcert a Espanya seria colossal", escriu Rafael Nadal a La Vanguardia, on Pilar Rahola s'escandalitza per en¨¨sima vegada davant "una Espanya que cada dia sembla m¨¦s governada per advocats de l'Estat que per pol¨ªtics".

Mentrestant, El Peri¨®dico assegura que "Mas i Iceta aplanen el cam¨ª per evitar l'avan?ament electoral", al mateix temps que "el president sospesa una llista civil sense sigles" en unes plebiscit¨¤ries, disjuntiva que presideix la convulsa escena pol¨ªtica catalana a l'espera que es resolgui La Querella.

¡®Rebel¡¤li¨®¡¯ fiscal

"Els fiscals catalans no veuen cap motiu per perseguir Mas", afirma en grans titulars el diari del grup God¨®, que tamb¨¦ coincideix a assenyalar que sis dels nou fiscals del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) van rebutjar la querella en els termes plantejats per la Fiscalia General de l'Estat. "Una querella contra Mas [seria] l'en¨¨sim error de Rajoy", alerta el diari Ara. "Continuar entestats a tractar la societat catalana com un col¡¤lectiu immadur i manipulat, i als seus representants democr¨¤tics com uns delinq¨¹ents, nom¨¦s pot accelerar encara m¨¦s la desconnexi¨® respecte a Espanya", deia en el seu editorial de dimarts, en plena agitaci¨® per l'anunci llan?at per Alicia S¨¢nchez-Camacho i altres dirigents del PP.

"L'ala aznariana fuma en pipa i imagina, patint, grans daltabaixos espanyols", escrivia per la seva banda Enric Juliana a La Vanguardia, despr¨¦s d'afirmar que "l'aparell estatal se sent burlat per la Generalitat i creu que ha de donar una resposta per via judicial". "L'¨²ltima vegada que la Fiscalia General de l'Estat es va querellar contra un president de la Generalitat ¨Cel 1984¨C, aquest va aconseguir obrir un cicle pol¨ªtic amb quatre vict¨°ries electorals consecutives", adverteix el periodista, per qui La Querella seria "un est¨ªmul per a la clarificaci¨® electoral de Catalunya, amb incentiu per al 'Partit del president'".

"Si la Fiscalia li posa una querella, el seu lideratge quedar¨¤ bene?t", coincideix Antoni Puigverd, que subratlla que "el xoc entre sobiranistes i partidaris de la querella criminal dominar¨¤ el panorama". La unanimitat dels mitjans catalans sobre la q¨¹esti¨® ¨¦s clamorosa. "?s un error grav¨ªssim suposar que encausar el president reduir¨¤ el desig de la majoria de catalans de ser consultats sobre com volen que sigui la relaci¨® amb Espanya", escriu l'editorial d'El Peri¨®dico, que adverteix que "nom¨¦s servir¨¤ per dificultar encara m¨¦s una sortida negociada del problema catal¨¤".

"Per l'Estat el pitjor no seria propulsar la campanya d'Artur Mas com a l¨ªder rebel de la independ¨¨ncia irlandesa, sin¨® que la desafecci¨® entre Catalunya i Espanya ¨Cdenunciada per Jos¨¦ Montilla abans de la sent¨¨ncia de l'Estatut¨C podria saltar de la progressi¨® aritm¨¨tica a la geom¨¨trica", alerta per part seva Juan Tapia des d¡¯El Confidencial.

To greu a Madrid

Encara que El Mundo alertava que "els fiscals no poden atendre a pressions pol¨ªtiques ni arriscar-se que el TSJ rebutgi les seves imputacions perqu¨¨ estiguin mal fonamentades", la premsa madrilenya m¨¦s hostil al sobiranisme es pronuncia amb duresa. "Ja ¨¦s hora que comenci a funcionar l'Estat de dret, perqu¨¨ el 9-N no va ser el primer dia de la llarga trama delictiva teixida pel Govern catal¨¤, sin¨® el seu punt culminant", clamava ABC. Davant la hip¨°tesi d'unes eleccions plebiscit¨¤ries i "noves iniciatives anticonstitucionals" per part de la Generalitat, el diari advertia que "el Govern no podr¨¤ seguir confonent la prud¨¨ncia amb la quietud". Despr¨¦s de la reacci¨® de Rajoy, el diari conservador subratllava que "els milions d'espanyols que esperaven m¨¦s intensitat del Govern en defensa de la seva Constituci¨® no s¨®n uns fan¨¤tics extremistes inc¨ªvics, sin¨® ciutadans preocupats per la seva Naci¨®". "Alg¨² esperava una altra cosa? No hi ha governant al m¨®n que accepti negociar la disgregaci¨® del seu pa¨ªs", exclamava Fernando Onega a La Vanguardia.

"Mas t¨¦ al cap una dif¨ªcil 'ruptura pactada', exercici que ¨Cper simplificar¨C el fa bascular entre el model Prat de la Riba i el model Maci¨¤", reflexionava d'altra banda Francesc Marc ?lvaro. "Lluny sempre ¨Cafegia tot seguit¨C d'una icona com la de Companys, tot i que la resposta irada i r¨¤ncia del Madrid oficial acabar¨¤ fabricant ¨Cpotser¨C un nou m¨¤rtir".

Horitz¨® carregat

"Rajoy ¨¦s Honecker", escrivia Vicent Partal a l'editorial de Vilaweb, recollint la imatge utilitzada pel diari?Irish Times en comparar la postura del Govern espanyol amb l'¨²ltim president de la RDA. "La resposta al desafiament catal¨¤ ¨¦s literalment el su?cidi pol¨ªtic d'Espanya, el no de tot", escrivia el periodista.

"Mariano Rajoy va liquidar tant una possible eixida negociada de la crisi com la tercera via: ni refer¨¨ndum acordat ni reforma de la Constituci¨®, de manera que ja no queda cap excusa", conclo?a en el seu an¨¤lisi.

No ha estat la ¨²nica al¡¤lusi¨® a la caiguda del r¨¨gim sovi¨¨tic. "L'URSS de Gorbatxov em ve a la mem¨°ria", escrivia Xavier Sala i Mart¨ªn al diari Ara. "Aquesta Espanya, armada amb la seva Constituci¨®, els seus tribunals i la seva premsa fidel, no ¨¦s ni tan poderosa ni tan temible com es creu", argumentava l'economista per descriure ¡°la feblesa t¨ªpica d'un r¨¨gim que est¨¤ implosionant".

En el mateix diari, l'enginyer i escriptor Xavier Roig reflexionava en termes m¨¦s dom¨¨stics, encara que amb un tremendisme semblant. "S'acaba una etapa que, personalment, em recorda molt la Restauraci¨® del segle XIX, la menys carnavalesca, esclar", escrivia.

"L'associaci¨® em ve provocada, sobretot, per aquest mantell de complaen?a amb qu¨¨ ho hem aclaparat tot: rei impol¡¤lut, constituci¨® immaculada, partits savis, l¨ªders saga?os... i suposada bonan?a econ¨°mica fruit d'aquesta cobertura", conclo?a Roig.

Electricitat a les ones

A l'espai radioel¨¨ctric el to era molt similar, amb l'¨¨mfasi afegit del so en directe. "Rajoy va donar via lliure a un Estat independent a Catalunya", clamava Jordi Bast¨¦ en la seva habitual compareixen?a matinal de RAC1. "Catalunya va comen?ar a marxar ahir per incompareixen?a del contrari", afirmava el periodista despr¨¦s de responsabilitzar el president del Govern espanyol de "situar el problema catal¨¤ en unes plebiscit¨¤ries extremes". "S'imposen les tesis de Junqueras: res a negociar", afirmava Bast¨¦. "Res a fer: el xoc de trens sembla imminent", alertava a primera hora del mat¨ª des dels micr¨°fons de l'emissora del Grup God¨®.

Des de l'altra vorera de la Diagonal, M¨°nica Terribas aportava tamb¨¦ el seu punt de vista des de la r¨¤dio p¨²blica de la Generalitat. "Quan arribin les urnes de deb¨° comprovarem si, com va dir Mariano Rajoy, els milions de catalans que no van participar el 9-N opten per partits pol¨ªtics que ja estan contents amb l'immobilisme i la judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica espanyola", deia a Catalunya R¨¤dio.