La PAH ens va obrir els ulls (a alguns)

Era el febrer del 2009 quan la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va realitzar la seva primera acci¨®. Va ser a Barcelona, on acostumen a emergir els moviments socials. Va sonar aix¨ª la primera veu d'alarma davant d'un problema social apressant amb unes proporcions escandaloses que, avui modificades, encara perduren. La societat ha d'agrair a la PAH que obr¨ªs els ulls a amplis sectors socials sobre la repercussi¨® directa de la crisi sobre l'habitatge. L'habitatge no ¨¦s nom¨¦s un sostre segur i salubre, que no ¨¦s poc. ?s el lloc b¨¤sic des del qual construir un projecte de vida, ¨¦s la llar.

Jo, almenys, vull mostrar aquest agra?ment a la PAH, a pesar que alguns hagin criticat els seus m¨¨todes m¨¦s enll¨¤ dels limitis raonables ¨Ccom quan dirigents del PP van tractar la PAH d'organitzaci¨® propera al terrorisme i van remoure cel i terra perqu¨¨ li retiressin el Premi Ciutad¨¤ Europeu 2013 del Parlament Europeu¨C. Si avui parlo de la PAH ¨¦s perqu¨¨ aquesta setmana s'han plantejat importants mesures sobre habitatge a l'Ajuntament de Barcelona i perqu¨¨ encara tinc la boca oberta despr¨¦s de sentir el president Mas en una entrevista de Jordi ?vole emesa diumenge passat. A la pregunta de quants ciutadans perdien casa seva a l'any a Catalunya, el president va contestar ¡°uns quants milers¡±. Davant la insist¨¨ncia del periodista, va respondre: ¡°8.000 o 10.000 o una mica m¨¦s¡±. Segons la mem¨°ria del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), senyor president, s¨®n m¨¦s del doble. Segons informes de la mateixa Generalitat, senyor president, hi ha 37.000 persones a Catalunya sense sostre, sense habitatge o en un habitatge insegur o inadequat per viure-hi. Uns quants milers¡­ No s¨¦ qu¨¨ contestaria el senyor Trias a la mateixa pregunta. Potser, si algun dia decideix exercir d'alcalde, ho sabrem. Jo l'hi puc avan?ar. Nom¨¦s a Barcelona, tants o m¨¦s milers dels que el president creu que hi ha a Catalunya: es produeixen di¨¤riament entre 20 i 22 llan?aments per no haver pogut complir el pagament de l'habitatge. Uns quants milers de fam¨ªlies de Barcelona a l'any.

Fins que CiU va aconseguir l¡¯alcaldia, l¡¯Ajuntament promovia de mitjana m¨¦s de 1.000 habitatges socials a l¡¯any. Una mica menys dels que sota Trias s¡¯hauran promogut en tot un mandat

Quan va esclatar la bombolla immobili¨¤ria el 2008, es van titllar les desenes de milers de fam¨ªlies que van perdre la seva llar de malgastadors, d'especuladors indocumentats que havien estirat m¨¦s el bra? que la m¨¤niga. Per qu¨¨ es van creure amb dret a ser propietaris els qui no havien nascut per ser-ho?, pontificaven. Avui dia, aquests comentaris amb mitja rialla encara sonen m¨¦s insultants, ja que el 87% de les fam¨ªlies que es queden al carrer a Barcelona no tenen hipoteca, sin¨® que senzillament els seus ingressos han disminu?t tant que ja no poden pagar el lloguer.

A Barcelona hi ha m¨¦s de 50.000 sol¡¤licituds d'habitatge social. ?s una xifra enorme darrere de la qual hi ha m¨¦s 50.000 fam¨ªlies amb projectes de vida truncats o condicionats per falta d'un habitatge digne i assequible. La resposta del Govern municipal a la falta d'habitatge va ser primer la idea fallida, dif¨ªcil de qualificar, de construir un nou barri, Blau@ictinea (aix¨° de l'@ suposo que perqu¨¨ sembli modern), que s'ha convertit en el hashtag de la seva inacci¨®.

Fins que CiU va aconseguir l'alcaldia de Barcelona, l'Ajuntament promovia de mitjana m¨¦s de 1.000 habitatges socials a l'any. Una mica menys dels que sota Trias s'hauran promogut en tot un mandat (unes 400 a l'any). A m¨¦s de l'ocurr¨¨ncia del Blau@ictinea, Trias volia rec¨®rrer al parc d'habitatges buits de particulars i bancs en un de les seves grans ostentacions de la concertaci¨® del sector p¨²blic i del privat. Fins i tot va arribar a defensar la ren¨²ncia a l'explotaci¨® del fenomenal patrimoni de places d'aparcament propietat de tots els barcelonins per construir 1.000 pisos. No ha fet ni una cosa ni l'altra. La desitjable col¡¤laboraci¨® entre el sector p¨²blic i el privat, en m¨¤ de Trias es converteix en desistiment del b¨¦ general a favor els interessos particulars.

Davant de la inacci¨®, acci¨®. La PAH ens va mostrar una vegada m¨¦s que el rei anava despullat i que el dret a l'habitatge digne que consagra la Carta Magna no est¨¤ per sota d'altres. No pot ser que les fam¨ªlies continu?n patint mentre el mercat de pisos de lloguer veu que s'alteren els preus per la falta de sortida al mercat de desenes de milers d'habitatges, molts en mans d'entitats financeres.

A Santa Coloma de Gramenet i a Terrassa, els alcaldes socialistes ja han engegat mesures per corregir aquest desajustament, amb l'aprovaci¨® de sancions a les entitats que no posin a la disposici¨® dels potencials inquilins els habitatges que tenen buits. A Santa Coloma fins i tot s'han imposat ¨Ci cobrat¨C les primeres sancions. En les properes setmanes, seran m¨¦s els ajuntaments amb alcaldia socialista que impulsaran aquest tipus de mesures. A Barcelona, ja veurem si aconseguim conv¨¨ncer al govern de CiU. De moment, davant un problema social de tanta magnitud, cosa que ha quedat escrita per la s¨ªndica de Greuges Maria Assumpci¨® Vila ¨¦s que es detecta fins i tot falta de coordinaci¨® entre les oficines d'Habitatge i els centres de serveis socials. Jo afegeixo que el que hi ha ¨¦s una falta de coordinaci¨® entre els problemes de la ciutadania i l'equip que regeix actualment l'Ajuntament.

Jaume Collboni, alcaldable socialista per Barcelona