Que li clavin el cap!

Un dels rituals m¨¦s misteriosos, impressionants i esgarrifosos de l'antiguitat ¨¦s l'enclavament de cranis practicat pels antics ibers del nord-est de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica, acreditat especialment al jaciment d'Ullastret, antiga ciutat de la tribu dels indigets o indicets. El xocant costum consistia a travessar el crani d'un individu amb un llarg clau de ferro des del front fins al forat occipital o foramen magnum, per penjar-lo, es creu, d'un mur amb finalitats d'exhibici¨®. Diversos troballes, com la recent del 2012 de 15 restes cranials que corresponien a cinc individus, han convertit Ullastret en un lloc excepcional per investigar aquesta antiga tradici¨® a la qual s'acredita una influ¨¨ncia del ve¨ª m¨®n c¨¨ltic. Per als celtes, el cap representava (el tot per la part) el guerrer ven?ut: emportar-se'l ¨C¨°bviament m¨¦s f¨¤cil de transportar que el cos sencer- era una prova de triomf i un s¨ªmbol del poder del vencedor. Lligats a les crineres dels cavalls els caps eren condu?ts al poblat i clavats a l'entrada de la resid¨¨ncia d'un guerrer o d'un edifici p¨²blic. Segons els estudiosos, l'escenificaci¨® de la viol¨¨ncia a trav¨¦s de l'exhibici¨® p¨²blica dels caps tallats cohesionava la societat, refor?ava la imatge dels l¨ªders i els legitimava.

Una exposici¨® inaugurada avui al mateix jaciment, una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya, explica els ¨²ltims descobriments i teories sobre aquesta contundent pr¨¤ctica i ofereix una excepcional i espectacular reconstrucci¨® facial ¨Crealitzada amb mitjans similars als de la policia forense¨C d'un dels cranis enclavats que s'han trobat. Es tracta del crani n¨²mero 4942, que correspon a un jove d'entre 16 i 18 anys que tenia un desequilibri nutricional. El retrat en 3D resultant ¨¦s el d'un noi ben semblant a un d'actual, amb fina barba juvenil i mirada contemplativa que contrasta vivament amb el brutal forat que li van obrir al front. La pregunta morbosa que tots ens fem de si el subjecte estava viu quan el van enclavar t¨¦ una resposta piadosa per part dels arque¨°legs: no, primer el van decapitar (possiblement despr¨¦s de matar-lo en combat) i el crani va ser minuciosament preparat abans de travessar-lo amb el clau. La bona not¨ªcia ¨¦s que va deixar de tenir definitivament el trastorn alimentari.

El jaciment iber d'Ullastret es compon de dos nuclis, el Puig de Sant Andreu i l'Illa d¡¯en Reixac, situats en la plana empordanesa i separats per nom¨¦s 400 metres. Entre els segles VI i II abans de Crist, segons consideren els estudiosos, constitu?en una ciutat que exercia de capital pol¨ªtica, militar, econ¨°mica i religiosa dels indigets. El poblat iber va tenir al llarg del temps contactes amb els etruscs, fenicis, grecs i cartaginesos i, en el que ens afecta, va rebre una forta influ¨¨ncia dels celtes de l'altra banda dels Pirineus, que tamb¨¦ van aportar detalls a la pan¨°plia d'armament i a altres costums guerrers dels indigets, com la dedicaci¨® ritual o ¡°sacrifici¡± d'armes inutilitzades pr¨¨viament.

L'exposici¨® del museu d'Ullastret ("Els caps tallats d¡¯Ullastret, viol¨¨ncia i ritual al m¨®n iber", fins al 31 de maig del 2015) s'estructura en set ¨¤mbits a trav¨¦s dels quals s'explica el proc¨¦s d'investigaci¨® de les noves restes cranials, des de la troballa el 2012 fins als resultats obtinguts en els dos anys d'estudi posteriors. Per primera vegada, a m¨¦s, es poden veure junts tots els cranis enclavats sencers d'¨¨poca ibera trobats a Catalunya: el primer, descobert el 1904 al poblat laiet¨¤ de Puig Castellar (Santa Colom de Gramenet), travessat verticalment per un formidable clau de m¨¦s de 20 cent¨ªmetres de llarg, i els quatre restants trobats a Ullastret el 1969 (dos) i 2012 (dos m¨¦s). Tamb¨¦ s'exhibeixen la resta de fragments cranials localitzats a la campanya del 2012 i que pertanyen a tres individus m¨¦s. Aquests fragments, que tenen marques de cops d'espasa, han estat clau per extreure conclusions sobre el ritual.

Els cranis estan acreditats de manera reiterada a Ullastret des del 1947, quan es va comen?ar a excavar el jaciment

Els cranis i restes trobades el 2012 van apar¨¨ixer durant unes excavacions al nord-est del Puig de Sant Andreu, on va sorgir un tram de carrer on a sobre de la cal?ada hi havia els ossos escampats en un excepcional estat de conservaci¨®. El crani 4942 era un d'aquests ossos. Eren a prop de l'entrada d'un gran edifici on se suposa que havien estat exposats durant cert temps. A principi del segle II a. de C., quan es va abandonar l'assentament, els cranis es van desprendre i van caure al carrer, i alguns es van trencar. Les restes s'han sotm¨¨s a un llarg proc¨¦s de reconstrucci¨® i estudi antropol¨°gic.

Els cranis estan acreditats de manera reiterada a Ullastret des del 1947, quan es va comen?ar a excavar el jaciment. Fins ara s'han identificat com a m¨ªnim una trentena d'individus adults amb marques de decapitaci¨® i altres lesions. L'exposici¨® presenta de manera sum¨¤ria els resultats de les investigacions sobre el conjunt d'aquestes restes. Cranis enclavats, s'informa a la mostra, han aparegut en diferents jaciments del sud-est franc¨¨s com Pech Maho, el fam¨®s de Roquepertuse, La Cloche, Entremont o Buffe-Arnaud.

Sotmesos a diagn¨°stic per la imatge (Tomografia Axial Computada 3D) i altres proves a l'hospital de Palam¨®s, els cranis ibers han revelat alguns secrets: dels cinc individus als quals pertanyien les restes ¨°ssies del 2012, quatre tenien marques de cops d'espasa al cap, ferides de guerra. Tres d'aquests individus van sobreviure a les ferides i van morir despr¨¦s per una altra causa o ferida a la resta del cos. Encara que nom¨¦s s'han conservat dos cranis amb claus, un altre presentava taques d'¨°xid a la part frontal compatibles amb un clau. No s'han trobat proves de la pr¨¤ctica gal¡¤la (celta) acreditada per Estrab¨® d'¨²s d'olis (com el de cedre) per embalsamar els caps dels enemics m¨¦s prestigiosos. L'exposici¨® detalla el proc¨¦s de manipulaci¨® dels caps-trofeu: primer s'eliminaven les parts toves internes i externes (la part superior, frontal i lateral dels cranis mostra incisions generades per ganivets per desprendre el cuir cabellut), el clau, de grans dimensions, s'inseria llavors des de dalt de la volta del crani fins a la base, un cop s'havia rebaixat una petita ¨¤rea de l'os mentre encara estava ¡°fresc¡±, i despr¨¦s es fixava el crani al suport de fusta. La decapitaci¨® es feia sobre el terreny, al camp de batalla, i la resta del tractament al poblat.