Auschwitz blinda la seva superviv¨¨ncia

El lloc m¨¦s cruel de la terra rep m¨¦s d'un mili¨® de visites a l'any. Gaireb¨¦ tantes com les persones que hi van morir. Al mig d'una plana polonesa, a 70 quil¨°metres de Crac¨°via, el Tercer Reich va desenvolupar sobre unes antigues depend¨¨ncies militars d'Oswiecim ¡ª que van passar a anomenar?Auschwitz¡ª una sofisticada ind¨²stria de la mort, tan efica? com macabra. L'antic camp d'extermini, que celebrar¨¤ els 70 anys del seu alliberament el 27 de gener, ha estat al l¨ªmit de la desaparici¨® com a espai de mem¨°ria a causa de les estretors econ¨°miques per garantir la conservaci¨® dels 155 edificis, 300 ru?nes (entre les quals s'inclouen els dos forns i cambres de gas de Birkenau, que van fer volar els nazis) i milers d'objectes personals que en si mateixos condensen el terror: min¨²scules sabates infantils, pr¨°tesis de mutilats, muntanyes d'ulleres rodones, tones de cabells, la maleta de Klara Golosein, la de Georg Weiss, la d'Else Meier, cartes de v¨ªctimes, anotacions de botxins¡­ ¡°Abans de la creaci¨® del Fons Perpetu, la situaci¨® era cr¨ªtica. Actualment, gr¨¤cies a la comprensi¨® general de com n'¨¦s d'important preservar l'autenticitat per a les generacions futures, comencem a veure la proverbial llum al final del t¨²nel¡±, exposa Piotr M. A. Cywinski, director del Museu d'Auschwitz-Birkenau.

La conservaci¨® d'un complex que ocupa 200 hect¨¤rees ¡ªels nazis van construir-hi tres camps, encara que el museu actual nom¨¦s inclou visites a l'I i II (Birkenau)¡ª requereix una injecci¨® financera que essencialment ha recaigut sobre Pol¨°nia, for?ada per raons geogr¨¤fiques malgrat la seva nul¡¤la responsabilitat pol¨ªtica en el genocidi. Poc receptiva a les crides del Govern polon¨¨s (¡°Cada naci¨® t¨¦ el deure inalienable de protegir aquests llocs¡±, subratllava el ministre de Cultura i Patrimoni), la contribuci¨® internacional va resultar fins al 2009 anecd¨°tica (entre l'1% i el 3% d'un pressupost anual de vuit milions d'euros). Aquest any, els responsables del museu, obert el 1947 i d'acc¨¦s gratu?t (es cobra pel servei de guia), van llan?ar un dur av¨ªs: haurien de tancar Auschwitz al cap de poc temps per la falta de mitjans per preservar-ne els barracons, tanques, oficines i altres restes materials.

Fins al 2009, gaireb¨¦ tot el finan?ament del museu requeia sobre Pol¨°nia

Esperonat per la por que la desaparici¨® dels ¨²ltims testimonis es tradu¨ªs en la mort de la mem¨°ria del que va passar, Wladyslaw Bartoszewski, presoner 4427 entre el setembre del 1940 i l'abril del 1941 i responsable del Consell Internacional d'Auschwitz, va promoure la constituci¨® d'una fundaci¨® internacional, que hauria de reunir 120 milions d'euros per constituir un capital (l'anomenat Fons Perpetu) que permet¨¦s finan?ar amb els seus interessos anuals les necess¨¤ries labors de restauraci¨® i manteniment. En les seves intervencions Bartoszewski exposava la seva preocupaci¨®: ¡°El moment en qu¨¨ no quedin m¨¦s testimonis s'acosta inexorablement. Entre nosaltres es mant¨¦ la convicci¨® que quan la gent se n'hagi anat cridaran les pedres. Va unit a la naturalesa humana perqu¨¨ quan no en queda cap empremta tangible els esdeveniments del passat cauen en l'oblit¡±.

Des que la fundaci¨® es va constituir al gener del 2009 s'hi han sumat 31 pa?sos, amb unes aportacions econ¨°miques que arriben fins als 102 milions d'euros, no gaire lluny de la meta (120 milions). Per raons ¨°bvies, Alemanya va ser el pa¨ªs m¨¦s gener¨®s i diligent en rebre la petici¨® del llavors primer ministre polon¨¨s, Donald Tusk: ha donat la meitat del que es necessitava (60 milions d'euros). M¨¦s tard s'hi han sumat nombrosos pa?sos de diferents continents, grand¨¤ries i poder econ¨°mic per donar suport a la superviv¨¨ncia d'Auschwitz. Tamb¨¦ algunes ciutats, com Par¨ªs (310.000 euros), i contribuents particulars. Espanya, malgrat els contactes mantinguts amb la fundaci¨®, n'ha quedat al marge. Quan una delegaci¨® va visitar Madrid al setembre del 2010 per explicar el projecte, el Govern espanyol s'hi va mostrar receptiu i es va comprometre a prendre una decisi¨® a finals d'aquell any. ¡°Des de llavors no han fet cap concreci¨® financera¡±, segons consta en la mem¨°ria anual de l'organisme polon¨¨s. Fonts diplom¨¤tiques espanyoles asseguren que la naturalesa de la fundaci¨® dificulta l'encaix jur¨ªdic per atorgar-li una ajuda econ¨°mica i que les f¨®rmules alternatives ofertes van ser rebutjades. La Uni¨® Europea com a tal ha salvat els seus esculls jur¨ªdics aportant 4 milions d'euros per als projectes de conservaci¨® que executa el Museu d'Auschwitz pel seu compte.

Per preservar el lloc, Alemanya ha aportat 60 milions d'euros

La veritat ¨¦s que, cinc anys despr¨¦s de la creaci¨® de la fundaci¨®, Espanya ¨¦s un dels pocs pa?sos grans de la Uni¨® Europea que no ha contribu?t al Fons Perpetu (l'altra excepci¨® cridanera ¨¦s It¨¤lia, p¨¤tria de Primo Levi, autor d'una de les cr¨°niques m¨¦s esgarrifoses sobre Auschwitz a Si aix¨° ¨¦s un home). ¡°No s¨®c jo qui ha de jutjar. Molts grups de joves v¨¦nen des d'Espanya per con¨¨ixer aquest lloc, per la qual cosa sembla que les institucions governamentals haurien de ser conscients del paper que t¨¦ aquesta experi¨¨ncia en el proc¨¦s de maduraci¨® dels joves perqu¨¨ siguin ciutadans conscienciats. Espanya es va mantenir en bona part fora de l'abast d'aquesta hist¨°ria, per¨° el Fons ha estat constru?t, entre d'altres, tamb¨¦ gr¨¤cies a les contribucions del Canad¨¤, Austr¨¤lia, Su¨¨cia o Su?ssa¡±, sost¨¦ Piotr M. A. Cywinski, que a m¨¦s de director del museu ¨¦s president executiu de la fundaci¨®.

El 2013 van visitar Auschwitz 52.800 espanyols, la setena nacionalitat m¨¦s interessada a rec¨®rrer el t¨¨tric memorial despr¨¦s de polonesos, brit¨¤nics, nord-americans, italians, alemanys i israelians. Per davant fins i tot de Fran?a, un pa¨ªs que va tenir una relaci¨® m¨¦s directa amb la Xo¨¤ i que ha donat cinc milions d'euros al Fons Perpetu. Si s'observa l'evoluci¨® en els ¨²ltims cinc anys, l'inter¨¨s espanyol ¨¦s creixent des del 2009, en qu¨¨ hi van acudir 26.700 persones.

Amb prou feines van morir espanyols a Auschwitz, encara que la xifra definitiva ¨¦s confusa per alguns equ¨ªvocs sobre deportats des de Fran?a. En qualsevol cas, no t¨¦ res a veure amb el que va passar als camps de Mauthausen i Gusen, per on van passar 7.000 exiliats republicans, dels quals van sobreviure 2.000. Als Arxius Nacionals dels Estats Units es custodia un clarificador discurs del 27 de juny del 1941 d'August Eigruber, governador de l'Alt Danubi: ¡¤Quan vam ocupar Fran?a l'any passat, el senyor P¨¦tain ens va donar aquests 6.000 espanyols rojos?i va declarar ¡®No els necessito, no els vull¡¯. Vam oferir aquests 6.000 espanyols al cap de l'estat, Franco, el cabdill espanyol. Ho va refusar i va declarar que mai admetria aquests espanyols rojos que havien lluitat per una Espanya sovi¨¨tica. Llavors vam oferir els 6.000 espanyols rojos a Stalin i a la R¨²ssia sovi¨¨tica (¡­) i el senyor Stalin amb el seu Komintern no els va acceptar. Ara s¨®n a Mathausen aquests 6.000 combatents rojos, treballadors (¡­); s'hi quedaran per sempre¡±.