La Fiscalia investiga Ind¨²stria per perdonar 3.000 milions a el¨¨ctriques

La Fiscalia Anticorrupci¨® ha comen?at a prendre declaraci¨® a responsables d'Energia entre el 2007 i el 2010, amb el Govern del PSOE, en una investigaci¨® per aclarir si va perdonar a les el¨¨ctriques un deute d'entre 2.500 i 3.500 milions d'euros. La Fiscalia ha cridat a declarar en una investigaci¨® secreta a, com a m¨ªnim, tres advocats de l'Estat i un exdirector general d'Energia, segons fonts coneixedores de la investigaci¨®. La clau ¨¦s con¨¨ixer per qu¨¨ mai van reclamar a les el¨¨ctriques que retornessin el que havien cobrat de m¨¦s pels Costos de Transici¨® a la Compet¨¨ncia (CTC) malgrat que un informe de l'Advocacia de l'Estat del mar? del 2008 aix¨ª ho avalava. Les el¨¨ctriques sempre han negat que hi hagu¨¦s pagaments per sobre del que marcava la llei.

El 3 de juny del 2013, la Plataforma per un Nou Model Energ¨¨tic, que agrupa ecologistes i consumidors, va denunciar a Anticorrupci¨® la porta girat¨°ria dels pol¨ªtics i el sector el¨¨ctric. Un mes despr¨¦s va ampliar la den¨²ncia a un suposat delicte de malversaci¨® per haver perm¨¨s que les el¨¨ctriques cobressin als ciutadans 3.400 milions de m¨¦s en els CTC.

Encara que la den¨²ncia semblava que dorm¨ªs en un calaix, fa uns dos mesos van comen?ar a arribar citacions a responsables de l'¨¨poca. Segons fonts coneixedores de la investigaci¨®, fa un mes van declarar com a testimonis Joaqu¨ªn de Fuentes Bardaj¨ª, advocat general de l'Estat entre el 2004 i el 2012; Fernando Calancha, exadvocat de l'Estat a la secretaria d'Estat de Energia, excap de gabinet del secretari general d'Energia i ara a PWC; Jos¨¦ Ram¨®n Mourenza, actual advocat de l'Estat i cap del Ministeri d'Ind¨²stria; i l'exdirector general de Pol¨ªtica Energ¨¨tica Jorge Sanz. Ho van fer davant del fiscal Luis Rodr¨ªguez Sol, el mateix del cas Bankia, que no ha volgut comentar la not¨ªcia.

Tres advocats de l'Estat i un exdirector general han estat citats

L'origen del cas ¨¦s antic. El 1997, en liberalitzar el mercat el¨¨ctric, el Govern del PP va crear els CTC, un sistema de compensaci¨® a les el¨¨ctriques per garantir-los el pagament per inversions que els havia obligat a fer. L'Executiu es comprometia a abonar-los una remuneraci¨® de 36 euros per megawat-hora produ?t. Despr¨¦s d'una reforma, aquests CTC van quedar amb un m¨¤xim d'1,441 bilions de pessetes del 1997 (8.600 milions d'euros) del rebut que paguen els consumidors. El PSOE ho va criticar mentre va estar a l'oposici¨®.

El sistema va funcionar m¨¦s o menys com estava previst fins que, el 2005, amb la pujada del petroli i del gas, va augmentar el preu de mercat a m¨¦s de 50 euros per megawat. Aix¨° va implicar que les el¨¨ctriques (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i Hidrocant¨¢brico) cobressin m¨¦s del que es volia inicialment. El juny del 2006, un decret llei d'Ind¨²stria va cancel¡¤lar el pagament de CTC per¨° va deixar pendent la liquidaci¨®.

Ignasi Nieto, secretari general d'Energia entre el setembre del 2006 i l'abril del 2008 i actualment al Banco Interamericano de Desarrollo, a Washington, explica que va encarregar l'informe a l'advocacia de l'Estat abans de demanar la devoluci¨®. "S'havien passat de frenada i havien cobrat de m¨¦s". Nieto no recorda el c¨¤lcul exacte de quant estimaven que els consumidors havien pagat indegudament, per¨° afirma que "era una quantitat significativament rellevant que rondava els 3.000 milions". Altres c¨¤lculs mouen la xifra entre 2.500 i 3.500 milions, segons el que es consideri que s'hauria de tornar.

El 2010 va prescriure la possibilitat que l'Executiu en deman¨¦s el cobrament

Nieto va consultar a l'advocacia de l'Estat com liquidar els CTC. La segona de les seves preguntes era: "Si, en el cas que es produ¨ªs aquesta liquidaci¨® i result¨¦s que alguns agents han percebut quantitats superiors a la m¨¤xima atribu?da inicialment, caldria exigir a aquests agents la devoluci¨® d'aquests excessos".

El 13 de mar? del 2008, quatre dies despr¨¦s de les eleccions generals, va entrar a Ind¨²stria la resposta, signada pel llavors advocat general de l'Estat (cap d'aquest cos), Joaqu¨ªn de Fuentes Bardaj¨ª. La seva conclusi¨® era que, encara que no estigu¨¦s expressament contemplada a la llei una liquidaci¨® final, "els principis del dret que prohibeixen l'enriquiment injust i el cobrament del que ¨¦s indegut permeten que pugui procedir-se a aquesta liquidaci¨® per a cada empresa". L'informe no xifra la quantitat a retornar.

El dictamen, de 26 p¨¤gines i que no es va fer p¨²blic, assenyala que, "juntament amb les liquidacions anuals de les compensacions, hi ha d'haver una liquidaci¨® global i definitiva que permeti determinar si les quantitats lliurades superen el m¨¤xim previst legalment, la qual cosa nom¨¦s es pot con¨¨ixer al final del per¨ªode de vig¨¨ncia". Afegeix que el termini per reclamar aquestes quantitats era de quatre anys a partir del juny del 2006, quan el decret llei va abolir els CTC. Per tant, Ind¨²stria tenia fins al juny del 2010 per reclamar els diners mitjan?ant una norma, que segurament hauria estat impugnada per les el¨¨ctriques, i haurien estat els tribunals els que haurien dictat si el criteri de l'Advocacia de l'Estat era v¨¤lid o no.

Les el¨¨ctriques defensen que van rebre molt menys del que es preveia inicialment

Un mes i mig despr¨¦s de rebre l'informe de l'Advocacia de l'Estat, va canviar el ministre. A?Joan Clos el va substituir Miguel Sebasti¨¢n, que diu que desconeix el cas, i Pedro Mar¨ªn va ser nomenat secretari d'Estat. No es va produir mai la reclamaci¨®.

Mar¨ªn afirma que no en recorda els detalls: "Era un tema complicat, que va comen?ar el 1997. Va haver-hi una discussi¨® i es va acordar que es deix¨¦s de pagar, i mai es van fer comptes consolidats, que era molt dif¨ªcil", explica des de Londres, on treballa. "El poc que recordo ¨¦s que era extraordin¨¤riament complex", conclou. Mar¨ªn afirma que no ha rebut citaci¨® del fiscal.

Fonts d'Ind¨²stria afirmen que amb el canvi de Govern mai es va plantejar reclamar aquests diners. Afegeixen que era un tema molt complex i que l'informe de l'Advocacia va ser molt discutit jur¨ªdicament, per la qual cosa no auguren recorregut a la investigaci¨®.

La Comissi¨® Nacional de l'Energia (CNE) va recordar en informes que no s'havia produ?t la liquidaci¨® definitiva. Segons va publicar Cinco D¨ªas el 2008, la CNE elevava el que s'havia cobrat de m¨¦s a 3.393 milions, repartits aix¨ª: Endesa, 1.562 milions; Viesgo, 432 milions; Cant¨¢brico, 155 milions; Fenosa, 276 milions; i Iberdrola, 1.159 milions. Mentrestant, Elcog¨¢s va cobrar, de menys, 191 milions.

Aquest diari va intentar ahir sense ¨¨xit obtenir la versi¨® de la patronal, Unesa, que tradicionalment ha negat aquests c¨¤lculs. Les el¨¨ctriques van encarregar desenes d'informes que justificaven que les liquidacions eren correctes i que la xifra cobrada realment pels CTC ha estat de nom¨¦s 1.147 milions d'euros, molt per sota del que es preveia inicialment a la llei.

Jorge Morales, un dels impulsors de la den¨²ncia, opina que "Ind¨²stria va haver de liquidar els CTC, demanar la devoluci¨® dels 3.400 milions i canviar el sistema retributiu d'aquestes instal¡¤lacions. No ¨¦s una cosa passada, sin¨® que afecta al preu de 27 milions de consumidors".

El juliol del 2010, l'Executiu va buscar f¨®rmules per retallar la factura el¨¨ctrica, per¨° el dret a reclamar els CTC ja havia prescrit.

investigacion@elpais.es