¡®Made in Catalonia¡¯

El debat sobiranista ¨¦s un terreny inc¨°mode per a moltes empreses que els fa por que un pas en fals els pugui suposar una baixada de vendes a la resta d'Espanya. Unes altres, per¨°, no nom¨¦s es mullen a favor de la independ¨¨ncia, sin¨® que participen en el proc¨¦s i inclouen la marca Catalunya a la seva estrat¨¨gia comercial. De moment, la majoria s¨®n companyies centrades sobretot en el mercat catal¨¤. En s¨®n exemple les empreses com la cervesera Moritz, la nova operadora de telefonia Parlem, els supermercats Bon Preu, el grup de restauraci¨® Nolla o les noves benzineres?low cost Petrolis Independents.

A finals d'octubre un grup d'empresaris llan?ava Parlem, la primera operadora de telefonia amb seu a Barcelona que vol convertir-se en la quarta companyia del sector a Catalunya en cinc anys. A la seva targeta de presentaci¨®, l'empresa hi reivindicava tres valors: catalanitat, innovaci¨® i proximitat. El conseller delegat de la companyia, Ernest P¨¦rez-Mas assegura que fa dos anys va tenir la idea de fundar una operadora que fes una queixalada a un mercat que mou 5.000 milions d'euros, dels quals 2.000 milions corresponen a la telefonia m¨°bil. En aquest moment, explica, el moviment sobiranista no tenia la for?a d'avui. ¡°Les coses han vingut aix¨ª. Un pa¨ªs nou, una operadora de telefonia nova¡±, assegura.

El pare de l'estrat¨¨gia de m¨¤rqueting de Parlem ¨¦s Albert Castell¨®n, que tamb¨¦ va desenvolupar la de Moritz. La hist¨°rica cervesa, que es fabrica a Saragossa, primer es va valdre de la marca Barcelona per despr¨¦s desenvolupar una imatge identificada amb la marca Catalunya. Castell¨®n assenyala que l'estrat¨¨gia era ¡°l¨°gica¡±. ¡°Comencem a operar a la ciutat, de manera que l'esl¨°gan que resumia el nostre ADN era el de La cervesa de Barcelona. Ara ja cobrim tot el territori catal¨¤ i considerem que totes dues marques no s¨®n oposades, com de vegades se suggereix¡±, explica. Aquest any Moritz ha llan?at la cervesa 17.14, que pot consumir-se al Born Centre Cultural (BCC). ¡°El nostre comprom¨ªs amb el pa¨ªs i amb el BCC ¨¦s tan gran que hi hem volgut dedicar una cervesa¡±, sost¨¦ la cervesera al seu web.

El patriotisme pot originar un boicot, per¨° tamb¨¦ un ¡®buycott¡¯

La forta irrupci¨® de Moritz va fer reaccionar la compet¨¨ncia. El professor de m¨¤rqueting d'Esade Gerard Costa explica que els productes que poden ser similars a uns altres intenten associar la seva imatge a ¡°uns valors socials¡±. Costa apunta que de la mateixa manera que Moritz associa la seva imatge a Barcelona i Catalunya, Damm ho fa amb el Mediterrani, Heineken va apostar per 'la Roja' i San Miguel va llan?ar la campanya de ¡°ciudadanos de un lugar llamado mundo¡±. Costa recorda que el consum patri¨°tic ¡ªal marge del marxandatge per a moments com la Diada¡ª est¨¤ ¨¤mpliament estudiat. ¡°A Alemanya i Fran?a, per exemple, els consumidors estan conven?uts que els seus productes s¨®n els millors. No passa a la resta del m¨®n, per¨° es d¨®na a altres pa?sos en moments de crisi¡±, agrega.

David Poudevida ¨¦s portaveu del f¨°rum Creiem en Catalunya, que recentment va aplegar m¨¦s de 500 empresaris sobiranistes a L¡¯Auditori. Poudevida va ser director de comunicaci¨® de Bon Preu-Esclat, la cadena presidida per Joan Font, membre del Consell Assessor de la Transici¨® Nacional. Explica que la companyia es va adonar que ¡°tot el que s'associava a la marca Catalunya no nom¨¦s no anava en contra de l'empresa, sin¨® que a m¨¦s es valorava especialment¡±. ¡°Un bon producte competeix amb qualsevol altre. Si a m¨¦s coincideix amb els valors del consumidor, t¨¦ un plus emocional¡±, apunta.

La tend¨¨ncia ha arribat a les benzineres. L'empresari Jordi Roset ha llan?at les gasolineres Petrolis Independents. En t¨¦ dues: a l'Ametlla del Vall¨¨s i a Vic i assegura que n'ampliar¨¤ la cartera. ¡°Era d'una associaci¨® empresarial sobiranista i vaig pensar: Per qu¨¨ no compaginar el negoci amb la consci¨¨ncia social?¡±. Roset no es limita a la imatge comercial. ¡°Ingressem els nostres impostos a la Hisenda catalana, tot i que sabem que els ingressen a l'estatal, i fem aportacions a associacions com S¨²mate¡±, afirma. Roset diu que l'¡°efecte estelada¡± ha funcionat i que una de les seves estacions factura un 50% m¨¦s que abans que l'adquirissin, tot i que matisa que el fet de ser low cost tamb¨¦ hi ha ajudat.

Gerard Costa recorda que si b¨¦ un moviment patri¨°tic pot desencadenar un boicot, tamb¨¦ pot donar lloc al buycott: a la compra de productes nacionals. ¡°La carta patri¨°tica funciona nom¨¦s si es tracta d'una marca coneguda i valorada socialment¡±, sost¨¦ Costa, que afegeix que tots dos fenomens tenen un efecte temporal limitat. Castell¨®n opina que la marca Catalunya ha vingut per quedar-se. ¡°El seu ¨²s ¨¦s una tend¨¨ncia que creixer¨¤ en el futur¡±, sost¨¦ el consultor. I recorda que ¡°Apple no utilitza el made?in USA , sin¨® el made in California perqu¨¨ expressa millor els valors de l'empresa¡±.