Joc de miralls trencats

Durant els primers anys 2000, mentre Enric Marco es delectava en el seu paper de supervivent del genocidi nazi, la barcelonina Alicia Esteve estrenava el personatge que la va catapultar a la fama: Tania Head, una altra supervivent, en aquest cas de l'atemptat contra les Torres Bessones. Va explicar amb detall com va escapar de l'infern en el qual va perdre en Dave, el seu prom¨¨s. Va presidir amb lloable dedicaci¨® una associaci¨® de v¨ªctimes de l'11-S i es va alternar amb les autoritats fins que The New York Times va destapar el 2007 la seva ficci¨®: ni treballava a Merril Lynch, ni havia viscut l'atemptat. En Dave era l'¨²nic element real del seu relat. Per¨° ella mai l'havia conegut.

Les trag¨¨dies inspiren els impostors. La reialesa, tamb¨¦. Mary Baker i Franzisca Schanzkowska es van coronar amb dram¨¤tiques posades en escena. La primera, en una platja anglesa, el 1817. Vestia roba estrafol¨¤ria i parlava un llenguatge rar¨ªssim. Va aconseguir explicar que havia escapat d'un vaixell pirata: era la princesa Carab¨² de les illes Javasu, all¨¤ cap a l'oce¨¤ ?ndic. Nedava nua, disparava fletxes i adorava el d¨¦u Al¨¤ Tal¨¤, fent les del¨ªcies de les forces vives de Gloucestershire. Fins que alg¨² va descobrir que la princesa ex¨°tica era en realitat una humil criada. Va tenir una vida trepidant, va acabar venent sangoneres i va inspirar una pel¡¤l¨ªcula de Michael Austin el 1994.

Schanzkowska, per la seva banda, es va donar a con¨¨ixer a Berl¨ªn el 1922. Aquella bella jove que estava a punt de su?cidar-se al riu Spree va dir que es deia Anna Anderson i va acabar confessant que era la gran duquessa Anast¨¤sia, filla petita de l'infortunat tsar Nicolau II. Schanzkowska, polonesa i semianalfabeta, va arribar a desconcertar els jutges i la mateixa fam¨ªlia Romanov amb la profusi¨® de dades que va aportar durant d¨¨cades. Les an¨¤lisis gen¨¨tiques practicades el 2007 a les restes de la fam¨ªlia del tsar van posar punt final al frau. Aleshores, Franzisca-Anna-Anast¨¤sia havia passat a millor vida. Per¨° va tenir temps de veure Ingrid Bergman en el seu paper, en la pel¡¤l¨ªcula dirigida el 1956 per Anatole Litvak.

La princesa Carab¨² i la falsa Anast¨¤sia cavalcaven sobre el deliri. Per¨° el militar escoc¨¨s Gregor MacGregor, que va combatre a Am¨¨rica junt amb Sim¨®n Bol¨ªvar (i es va casar amb una cosina del Llibertador) estava molt assenyat quan va tornar a Anglaterra com el pr¨ªncep de Poyais. MacGregor va repartir fullets i va vendre parcel¡¤les i bons d'aquell pa¨ªs del Carib tan pr¨°sper com fictici. El rei Jordi IV el va nomenar sir per promoure les relacions bilaterals. Desenes de colons van viatjar fins a Poyais per trobar-se amb la mort a la insalubre costa dels Mosquits nicarag¨¹enca. Mac?Gregor no serveix com a exemple edificant: va fugir a Fran?a i, quan es va haver gastat la seva fortuna, va tornar a Vene?uela, on va rebre el rang de general i una pensi¨® vital¨ªcia.

Frank Abagnale, en canvi, es va passar al costat dels bons. Ha col¡¤laborat amb l'FBI en la lluita contra el frau i avui dissenya xecs antirobatoris. Aix¨° despr¨¦s d'haver estat un dels estafadores m¨¦s preco?os de la hist¨°ria. Ha passat a la posteritat amb el rostre de Leonardo di Caprio a la pel¡¤l¨ªcula Atr¨¢pame si puedes, de Steven Spielberg.

El franc¨¨s Jean-Claude Romand tamb¨¦ ha inspirat pel¡¤l¨ªcules, per¨° del g¨¨nere dram¨¤tic. Al llarg de 18 anys, Romand va teixir una exist¨¨ncia fict¨ªcia com a reeixit investigador de l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut. En realitat no va passar del segon any de Medicina, i no tenia feina. Treia els diners als amics amb inversions inexistents. El 1993, quan la trama es va fer insostenible, va assassinar la seva dona, fills i pares. La seva fam¨ªlia, va dir, no hauria suportat saber la veritat. Avui compleix cadena perp¨¨tua i ¨¦s el protagonista del llibre L'adversari, d'Emmanuel Carr¨¨re.

El l¨ªmit borr¨®s entre la realitat i la impostura forma part de les nostres vides. Artur Baptista da Silva es presentava com a consultor econ¨°mic de l'ONU i va enlluernar els seus compatriotes portuguesos amb frases com aquesta: ¡°Ens preocupen les conseq¨¹¨¨ncies socials de les mesures d'austeritat, que porten Portugal al desastre¡±. Just el que volia sentir un pa¨ªs ofegat per les retallades i els impostos. Da Silva es va convertir en guru. Feia confer¨¨ncies, pontificava a televisi¨®. Quan una periodista es va prendre la mol¨¨stia de documentar-se, tot va saltar per l'aire. Al final, va resultar que era un expresidiari condemnat per falsificaci¨® de documents. Da Silva mai va cobrar per les confer¨¨ncies que feia. I amb els seus discursos absurds va deixar en evid¨¨ncia els experts.

Justament a Lisboa corre una llegenda sobre un impostor inanimat. ?s l'est¨¤tua del rei Pere IV, emperador del Brasil, a la pla?a del Rossio. Hi ha qui assegura que l'imponent genet ¨¦s Maximiliano d'?ustria, emperador de M¨¨xic, el bronze del qual va quedar encallat a Lisboa el 1867, quan es va saber que havia estat afusellat a Quer¨¦taro. No importa gaire. Com deia el pintor Elmyr de Hory, les falsificacions del qual adornen museus per tot el m¨®n: ¡°Si penges una pintura falsa i la deixes prou temps, s'acaba tornant aut¨¨ntica¡±.