Es busca cementiri per a l¡¯ebola

Envoltat de vegetaci¨® i cabanes de fang amb sostres de llauna, a prop de Kaiph Town, a l'extraradi de Monr¨°via, hi ha un enorme edifici abandonat propietat de Liberia Broadcasting Corporation, un d'aquells molts projectes que la guerra va arrasar. Tots el coneixen com l'edifici Tantandi. No t¨¦ portes ni finestres, nom¨¦s es mant¨¦ dreta la gegantina estructura de ciment i la infinita mis¨¨ria per on juga un grapat de nens. L'habiten unes 270 persones, okupes vinguts de diferents punts del pa¨ªs que l'han convertit en casa seva tot i no tenir llum, ni aigua, ni banys... ni res. Nom¨¦s un espai on dormir i un sostre que els protegeix. A la segona planta de l'edifici, en una improvisada habitaci¨® feta de troncs i cartr¨®, jeu el cos sense vida de Harris Sagwivo, de 64 anys, des de fa tres dies. Ebola? Podria ser. En les ¨²ltimes setmanes, dos habitants de l'immoble van ingressar en un centre de tractament i encara no han tornat. El risc ¨¦s alt.

Garmai Sumo, infermera de la Creu Roja liberiana de 28 anys, especialista en higiene i desinfecci¨®, ¨¦s la primera a entrar. Vestida de cap a peus amb un vestit blanc de protecci¨®, s'aproxima al cad¨¤ver i li introdueix un bastonet de cot¨® a la boca per prendre'n una mostra. El fica en una bossa herm¨¨tica i entra una altra vegada, ara acompanyada de dues persones m¨¦s vestides amb els mateixos vestits especials. Col¡¤loquen el cad¨¤ver en una bossa impermeable, ho ruixen tot amb desinfectant i baixen el cos al carrer, on la fam¨ªlia espera, i esclata la tensi¨®. Des de fa dos mesos, el Govern liberi¨¤ obliga que tots els cad¨¤vers de defuncions produ?des a la capital vagin directes al crematori, cosa que topa frontalment amb els costums de la poblaci¨®. Dues filles de Sagwivo no volen que el cos del seu pare quedi redu?t a cendres. S'hi resisteixen, ploren. ¡°No s'enduran d'aqu¨ª el nostre pare!¡±, criden, molt alterades.

Els membres de la Creu Roja han aconseguit conv¨¨ncer la resta de germans, per¨° no a elles. Despr¨¦s d'alguna picabaralla, l'equip aconsegueix enfilar el cos a la part posterior d'una camioneta, on ja hi ha un altre cad¨¤ver, i abandonar l'indret. No hi ha ritu funerari, ni comiat, i la situaci¨® ¨¦s violenta. En unes hores, les restes mortals de Sagwivo s¨®n incinerades a l'¨²nic crematori de la ciutat, que va ser constru?t per a la poblaci¨® d'origen asi¨¤tic, sobretot indis. I aqu¨ª s'acaba tot.

La cremaci¨® ¨¦s una pr¨¤ctica molt poc acceptada a l'?frica Occidental. Els antrop¨°legs coincideixen que aqu¨ª es considera que el cos de la persona morta ha de tornar a la terra i, si no ¨¦s aix¨ª, aquesta persona no estar¨¤ contenta i es quedar¨¤ al m¨®n dels vius, apareixent en somnis o provocant malalties, venjant-se dels seus familiars. A m¨¦s, no es respecta el proc¨¦s de dol i no queda cap espai f¨ªsic on anar a visitar el que els ha deixat, una cosa molt traum¨¤tica perqu¨¨ es trenca l'equilibri entre els vius i els morts. De fet, hi ha fam¨ªlies que es neguen a notificar les defuncions i duen a terme enterraments clandestins i no segurs, la qual cosa suposa un risc potencial de contagi, i fins i tot ha florit un tr¨¤fic de certificats falsos que acrediten que el mort no tenia ebola per poder enterrar-lo.

Hi ha tr¨¤fic de falsos certificats que acrediten que el mort no tenia el virus per aix¨ª poder enterrar-lo

L'ampli rebuig a les cremacions, una pr¨¤ctica que no respecta les recomanacions dels antrop¨°legs ni la guia d'enterraments de l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS), ha portat en les ¨²ltimes setmanes el Govern liberi¨¤ a reconsiderar la seva decisi¨® i embrancar-se en la recerca d'un espai on enterrar els morts, una mena de cementiri de l'ebola. No obstant aix¨°, encara no han trobat un espai adequat, segur i que sigui acceptat per les comunitats properes.

Garmai Sumo, igual que els seus companys de la Creu Roja, tamb¨¦ ¨¦s una v¨ªctima de la situaci¨® creada amb els enterraments, perqu¨¨ pateix una doble estigmatitzaci¨®: la dels parents dels morts i la del seu propi entorn. ¡°De vegades ens passen aquestes coses, la gent s'oposa al fet que ens enduguem els cossos. Per¨° els nostres caps d'equip s'encarreguen de conv¨¨ncer-los, els expliquem que som aqu¨ª per la seva seguretat, que volem protegir-los¡±, assegura. Encara que la Garmai t¨¦ el suport de la seva fam¨ªlia, els seus amics ja no volen sortir amb ella. Estan terroritzats. ¡°Per¨° alg¨² ha de fer el que jo faig, tots som liberians i hem d'ajudar-nos¡±, conclou.

La Creu Roja t¨¦ 15 equips a Monr¨°via, cadascun format per una desena de persones. ¡°Haurien de ser considerats herois en lloc d'estigmatitzar-los¡±, diu la supervisora Roselyn Ballah.