El cient¨ªfic que va burlar la Stasi

Que un cient¨ªfic domini l'angl¨¨s ¨¦s avui d'obligat compliment. I que un alemany parli aquest idioma sembla el m¨¦s natural. Per¨° quan es tracta d'un cient¨ªfic germanooriental que ha viscut la major part de la seva vida a l'altre costat del tel¨® d'acer, s'endevina que ell, com altres col¡¤legues seus de l'Europa de l'Est, va haver d'afegir un repte extra a l'esfor? investigador: el d'aprendre una llengua que, en el seu temps i al seu pa¨ªs, era l'idioma de l'enemic, per¨° tamb¨¦ el de la ci¨¨ncia mundial.

?s potser per aix¨° que el bioqu¨ªmic Gunter Fischer (Altenburg, Tur¨ªngia, 1943) rebusca tranquil les seves paraules des de l'altre costat de la l¨ªnia telef¨°nica al seu despatx de la Unitat d'Enzimologia de Plegament de Prote?nes del Max Planck, que va dirigir fins que es va jubilar, el 2011. Ara el seu retir, m¨¦s te¨°ric que real, li permet una certa calma. ¡°Segueixo treballant; per sort, al Max Planck et deixen fer-ho m¨¦s enll¨¤ dels 65 anys, per¨° m¨¦s relaxat¡±, confessa l'investigador, que a la d¨¨cada dels 80 va descobrir els primers enzims implicats en el plegament de les prote?nes.

La reunificaci¨® alemanya va ser molt reeixida per a la ci¨¨ncia¡±, reflexiona el bioqu¨ªmic

Nascut en plena guerra mundial, abans de la caiguda del nazisme, a Fischer li va tocar viure de totalitarisme en totalitarisme, de l'esv¨¤stica al comp¨¤s, el martell i l'anell d'espigues. ¡°Despr¨¦s de la guerra, els primers 15 anys van ser molt durs, amb restriccions en la distribuci¨® d'aliments¡±, recorda. El jove Fischer es va traslladar a Halle, a uns 90 quil¨°metres d'Altenburg, per estudiar qu¨ªmica a?la Universitat Mart¨ª Luter de Halle-Wittenberg, una de les m¨¦s veteranes d'Alemanya. Aquesta ciutat de Sax¨°nia-Anhalt acull, a m¨¦s, una instituci¨® que presumeix de ser la societat cient¨ªfica m¨¦s antiga del m¨®n: la Leopoldina, avui Acad¨¨mia Nacional de Ci¨¨ncies d'Alemanya.

Una illa de toler¨¤ncia

La Leopoldina seria crucial a la carrera cient¨ªfica de Fischer des que era un jove universitari, a la d¨¨cada dels 60. Una vegada, cinc premis Nobel van visitar l'acad¨¨mia i van sol¡¤licitar un dinar amb un grup de joves estudiants. Fischer va aconseguir ser un d'ells. ¡°Vam dinar en un restaurant de Halle, cinc premis Nobel i uns deu estudiants, i va ser genial; va ser determinant per a la meva vida cient¨ªfica¡±, relata.

Per¨° la Leopoldina era una estranya illa de toler¨¤ncia que gaudia d'un privilegi especial. Aquesta acad¨¨mia, de la qual el r¨¨gim d'Adolf Hitler havia expulsat els cient¨ªfics jueus ¡ªincl¨°s un tal Albert Einstein¡ª, va quedar a l'Alemanya Oriental despr¨¦s de la guerra, per¨° es va mantenir com una instituci¨® lliure i va resistir a les pressions de nacionalitzaci¨® del govern. ¡°Era l'¨²ltima organitzaci¨® comuna de l'est i l'oest¡±, resumeix Fischer. ¡°El president era a Halle, el vicepresident a Gotinga (Alemanya Occidental) i els seus membres eren d'arreu del m¨®n, aix¨ª que tenien el privilegi ¨²nic de convidar cient¨ªfics occidentals a donar confer¨¨ncies, la qual cosa em va donar l'oportunitat de con¨¨ixer-los i parlar amb ells¡±.

Un 30% dels cient¨ªfics contractats eren informadors de la Stasi,

La situaci¨® era molt diferent a la Universitat, on Fischer tractava d'aconseguir un doctorat, i on va trobar un obstacle en el cam¨ª que no tenia res a veure amb les seves aptituds com a cient¨ªfic. ¡°Era molt dif¨ªcil fer un doctorat si no eres membre del Partit Comunista. Van tractar d'allistar-m'hi, per¨° m'hi vaig negar¡±. Per sort, el jove va comptar amb l'ajuda d'un catedr¨¤tic de bioqu¨ªmica que li va obrir les portes. El 1971, ja amb el seu doctorat i un lloc d'ajudant a l'Institut de Bioqu¨ªmica de la Universitat, Fischer tractava d'investigar, per¨° la pressi¨® pol¨ªtica no era l'¨²nic impediment. ¡°Als setanta la situaci¨® no era tan dolenta, per¨° als vuitanta va empitjorar per la falta de fons. No pod¨ªem aconseguir materials dels pa?sos occidentals ni pod¨ªem reparar els equips¡±. Amb aquesta manca de recursos, el que un bioqu¨ªmic podia fer no era gaire, excepte una cosa: ¡°Pensar¡±. ¡°Ning¨² em preguntava a qu¨¨ em dedicava, aix¨ª que tenia temps per pensar¡±.

Els pensaments de Fischer es van dirigir cap al camp del plegament de les prote?nes, en el qual en aquells dies regnava l'anomenat Dogma d'Anfinsen, establert pel bioqu¨ªmic nord-americ¨¤ i guanyador del premi Nobel Christian B. Anfinsen. El dogma establia que el plegament d'una prote?na a la seva conformaci¨® espacial era una cosa exclusivament determinada per la seq¨¹¨¨ncia d'amino¨¤cids, i que per tant era un proc¨¦s espontani que no requeria cap ajuda externa. Fischer ho va posar en dubte. ¡°Vaig idear experiments molt simples amb el poc que tenia i els resultats suggerien que podia haver-hi una biocat¨¤lisi¡±. ?s a dir, un factor cel¡¤lular que facilitava i accelerava el proc¨¦s de plegament: un enzim plegador, o foldasa (de l'angl¨¨s fold, plegar). ¡°Ning¨² ho havia assajat i el 1984 jo ho vaig trobar¡±, apunta l'investigador.

Col¡¤laboraci¨® clandestina

Amb el seu flamant descobriment, Fischer va tractar de fer el que fan tots els cient¨ªfics, publicar-ho en una revista internacional de primera fila. Per¨° all¨° era la Rep¨²blica Democr¨¤tica Alemanya. ¡°Estava prohibit publicar resultats en revistes internacionals com Nature o European Journal of Biochemistry, i encara pitjor si eren revistes de l'Alemanya Occidental¡±, recorda. En aquells dies, tot cient¨ªfic que pretengu¨¦s publicar havia de sol¡¤licitar aprovaci¨® a l'Oficina de Relacions Internacionals, pr¨°pia de la Universitat i dependent de la Stasi, el servei d'intel¡¤lig¨¨ncia. ¡°Ells podien concedir-te el perm¨ªs o no, per¨° no estaven obligats a donar-te'n cap motiu¡±. Aquesta oficina s'encarregava a m¨¦s de filtrar la correspond¨¨ncia. ¡°Si escrivies a un cient¨ªfic de l'Alemanya Occidental, els havies de donar la carta, que l'enviaven o no, per¨° mai te n'informaven. Si no rebies resposta, era possible que n'hi hagu¨¦s i que no te la fessin arribar, o b¨¦ que mai haguessin enviat la teva carta¡±. La pressi¨® pol¨ªtica era intensa i a m¨¦s hi havia professors que actuaven com a informadors o ¡°espies interns¡±. I era sabut que Fischer no simpatitzava amb el r¨¨gim.

Als vuitanta la situaci¨® era dolenta per la falta de fons. No pod¨ªem aconseguir materials ni reparar els equips¡±

Naturalment, van rebutjar la seva petici¨® per publicar a l'estranger, per la qual cosa el cient¨ªfic va haver de conformar-se a divulgar els seus importants resultats en una revista de l'Alemanya Oriental i en l'idioma del seu pa¨ªs. ¡°Ning¨² el va llegir, excepte gent de la Leopoldina¡±. Per sort, entre ells hi havia un investigador molt influent en el camp del plegament de prote?nes, Rainer Jaenicke, de Ratisbona (Alemanya Occidental). Jaenicke el va posar en contacte amb un col¡¤laborador seu, Franz Schmid, de Bayreuth, i aquella trobada va ser providencial. El 1985, Fischer va aconseguir convidar Schmid a la seva universitat i aix¨ª va arrencar una col¡¤laboraci¨® clandestina que culminaria amb l'enviament d'un estudi a Nature, que Schmid el va poder fer des de Bayreuth. ¡°No vaig demanar perm¨ªs; vaig assumir un gran risc personal¡±, valora Fischer. Per¨° va valer la pena: el 1987, la revista brit¨¤nica publicava el treball dels investigadors.

¡°El mur ha caigut!¡±

Fischer i Schmid van repetir publicaci¨® a Nature dos anys despr¨¦s, el 1989, i en aquesta ocasi¨® el risc va ser encara m¨¦s alt a causa d'un detall sense cap import¨¤ncia cient¨ªfica, per¨° s¨ª de molt calat pol¨ªtic a l'Alemanya Oriental de llavors: ¡°La Uni¨® Sovi¨¨tica tractava de fer de Berl¨ªn una unitat pol¨ªtica separada; deien que el Berl¨ªn Occidental no pertanyia a la Rep¨²blica Federal d'Alemanya. Aix¨ª que nosaltres vam enviar la informaci¨® sobre els autors a Nature detallant que una col¡¤laboradora, Brigitte Wiettmann-Liebold, treballava al Berl¨ªn Occidental. Per¨° a la redacci¨® de Nature van escriure: Berl¨ªn, Rep¨²blica Federal d'Alemanya¡±. All¨° podia ser interpretat per les autoritats germanoorientals com una provocaci¨®. ¡°Era molt perill¨®s per a mi perqu¨¨ era contrari a la visi¨® pol¨ªtica oficial¡±, exposa Fischer.

Despr¨¦s d'una confer¨¨ncia, alg¨² va entrar i va cridar: El mur ha caigut!¡±, recorda. No va imaginar que arrib¨¦s a passar

Per sort, aquell mateix any va passar alguna cosa que el mateix cient¨ªfic, reconeix, mai va imaginar que arribaria a passar. Fischer ho narra aix¨ª: ¡°A l'octubre de 1989 vaig aconseguir un perm¨ªs per viatjar amb Schmid a Ulm, a l'Alemanya Occidental, per fer-hi una confer¨¨ncia. Era el 9 de novembre. Despr¨¦s de l'acte est¨¤vem en un restaurant, quan de sobte alg¨² va entrar i va cridar: El mur ha caigut!¡±.

¡°Mai vaig pensar a escapar-me de l'Alemanya Oriental¡±, rememora Fischer. ¡°Hi tenia els meus pares, la meva dona i els meus fills. Era impossible planejar una fugida¡±. Per¨° des d'aquell 9 de novembre, tot va comen?ar a canviar. ¡°La reunificaci¨® alemanya va ser molt reeixida per a la ci¨¨ncia¡±, reflexiona el bioqu¨ªmic. ¡°En el camp cient¨ªfic no vam patir els problemes que el proc¨¦s va portar a la ind¨²stria i la societat. Els cient¨ªfics, tamb¨¦ els de l'est, van poder treballar, comprar materials, equips... Excepte, esclar, els espies de la Stasi, que van ser acomiadats. Eren un 30% del total¡±. El 1992, Fischer es va traslladar a la Societat Max Planck, l'equivalent del CSIC a Alemanya. Ara, jubilat, recorda amb emoci¨® els temps dif¨ªcils. ¡°Vaig arribar a acceptar que no podria fer carrera. M'havien dit directament: pots treballar, treballar i treballar, per¨° si no ets membre del partit, no t'ascendirem mai. I vaig pensar que sempre seria aix¨ª¡±. Va lluitar durant d¨¨cades oposant la ra¨® a la desra¨®, per¨° ni tan sols presumeix dels seus m¨¨rits: ¡°De vegades la vida et sorpr¨¨n amb grans oportunitats de canvi que no esperes. Vaig ser molt afortunat¡±.